L'Ecofin busca el consens amb el Parlament Europeu i fa una nova proposta sobre la fallida dels bancs

Els ministres d'Economia de la Unió Europea han tancat una nova proposta sobre el mecanisme únic de liquidació bancària. Els posicionament s'han flexibilitzat amb l'objectiu d'intentar tancar un acord amb el Parlament Europeu. El ministre alemany de Finances s'ha queixat de la posició intransigent del Parlament Europeu i avisa: els països han assolit els "seus límits".
L'Ecofin busca el consens amb el Parlament Europeu i fa una nova proposta sobre la fallida dels bancs
Brussel·les

L'Ecofin busca el consens amb el Parlament Europeu i fa una nova proposta sobre la fallida dels bancs

Els ministres d'Economia de la Unió Europea han tancat una nova proposta sobre el mecanisme únic de liquidació bancària. Els posicionament s'han flexibilitzat amb l'objectiu d'intentar tancar un acord amb el Parlament Europeu. El ministre alemany de Finances s'ha queixat de la posició intransigent del Parlament Europeu i avisa: els països han assolit els "seus límits".
Redacció
El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. (Foto: EFE)

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. (Foto: EFE)

Els ministres d'Economia de la Unió Europea han tancat una nova proposta sobre el mecanisme únic de liquidació bancària. Els posicionament s'han flexibilitzat amb l'objectiu d'intentar tancar un acord amb el Parlament Europeu.

La proposta dels ministres introdueix modificacions a la postura original defensada pels 28, però queda lluny de la proposta plantejada per l'Eurocambra.

El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, s'ha queixat de la posició intransigent del Parlament Europeu i ha remarcat que els eurodiputats també han de cedir perquè els països han assolit els "seus límits".

L'encarregat de negociar un acord definitiu amb la cambra serà el titular grec de Finances, Yannis Sturnaras, que viatjarà dimecres personalment a Estrasburg, a França, amb el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. S'ha de tancar un pacte abans que la cambra es dissolgui, a finals d'abril de cara a les eleccions del maig.

Sturnaras no ha volgut revelar cap detall de l'encàrrec que ha rebut. Per contra, el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, ha detallat que s'ha consensuat un nou termini per posar en comú els recursos nacionals en el futur fons únic de liquidació bancària. Es vol passar dels deu anys inicialment previstos a set o vuit anys.

De Guindos ha explicat que els ministres no han entrat en la concessió de garanties nacionals per millorar la capacitat financera del fons únic, encara que han deixat oberta la possibilitat que els òrgans de govern del mecanisme puguin acordar una línia de crèdit o inclús titulacions.

Sobre l'acord del desembre, que establia la possibilitat que els estats es deixessin diners entre ells, De Guindos ha afirmat que la nova proposta inclou que en "certes circumstàncies" aquesta fórmula pugui ser rebutjada.

L'Eurocambra demana que el 50% de la posada en comú dels fons -l'anomenada mutualització- es faci en els tres primers anys i la resta en els dos anys següents, és a dir, s'acceleraria al principi i no seria lineal, com inicialment havien proposat alguns països. També exigeix que hi hagi des del primer dia una línia de crèdit que garanteixi que el fons pugui fer front a qualsevol imprevist, si encara no té tota la seva capacitat financera, és a dir, uns 55.000 milions d'euros al final del període. La condició és acceptar l'existència de compartiments nacionals.

Sobre un dels aspectes que més preocupa a l'Eurocambra, el paper dels països en la presa de decisions, els 28 no han modificat la seva posició i el paper més rellevant seguirà corresponent al Consell, és a dir, als països membres, segons ha explicat el ministre espanyol. El Parlament Europeu havia demanat específicament que "s'evités el rol del Consell en les decisions sobre una liquidació d'un banc".

De la mateixa manera, exigeix que el Banc Central Europeu (BCE) sigui l'única autoritat que decideixi si un banc ha de ser liquidat o no, per evitar que els països s'hi fiquin. De Guindos ha dit que els ministres no tenen "res en contra" del BCE, però prefereixen que també l'autoritat única de liquidació pugui decidir a iniciativa pròpia.

El fons es finançarà amb contribucions de la banca, que es dividiran en aportacions fixes i altres en funció del risc. "L'aportació espanyola serà d'entre el 10 i el 15% del total, sabent que el nostre PIB és l'11-12% del de la Unió Monetària", ha afirmat De Guindos. Això suposaria entre 5.500 i 8.250 milions d'euros dels 55.000 amb els que comptarà el fons un cop estigui completament constituït.