Le Pen o Macron, l'hora de la veritat per a França (i Europa)
El dia 7 els francesos voten en segona volta de les presidencials i aquest dimarts el "Món 324" ha fet un programa especial amb anàlisi, interpretació, reportatges i un debat entre un grup de francesos representatius que viuen a Barcelona.
Marine Le Pen vivint al Palau de l'Elisi els pròxims cinc anys i rebre-hi dignataris internacionals. L'escena podia semblar impssible fa un temps, però ara ningú s'atreveix a descartar-la, sobretot si, diumenge, Emmanuel Macron no aconsegueix que molts escèptics vagin a votar-lo.
Perquè en joc no només hi ha el futur de França, no. En joc hi ha també el de la Unió Europea i, especialment, saber si a França s'atura de cop l'onada populista de Trump i el Brexit o si, per contra, continua avançant i arrasant l'ordre liberal de les últimes dècades. Aquest diumenge, França vota i Europa aguanta la respiració.
Passi el que passi, res continuarà com abans al país veí, perquè a la final no hi ha rastre dels partits tradicionals. El favorit és el jove Emmanuel Macron. Però qui és o què és realment aquest exbanquer que sembla sortit d'un laboratori de candidats polítics?
Europeista convençut, és partidari de més integració europea, de tenir un ministre de Finances comunitari i de plantar cara a Rússia.
En economia, pretén retallar els impostos, despesa pública i dèficit. Fer més inversions i reduir la dependència de l'energia nuclear.
I en el pla social, pensa acomiadar 120.000 funcionaris i mantenir l'edat de jubilació als 62.
Fa gala de no gens dogmàtic i com la seva persona política, el seu programa sovint sembla fet en una coctelera.
Encara que perdi, Marine Le Pen haurà aconseguit l'impensable: que 4 de cada 10 francesos votin l'extrema dreta. El repte és fruit d'un intel·ligent rentat de cara que ha fet del Front Nacional: l'ha modernitzat i moderat com ella mateixa, amb la seva retòrica i la seva persona, s'ha convertit en la millor marca electoral.
El seu programa també ha captivat un sector molt ampli de la societat francesa. Proposa sortir de l'euro i de l'espai Schengen primer, i després convocar un referèndum per una sortida total de la Unió Europea. Per Le Pen, la UE i la globalització són els culpables dels mals econòmics francesos, d'aquí que proposi un proteccionisme econòmic contundent i, en la línia de Trump, amb qui s'hi dibuixen més d'una i de dues semblances, penalitzar les empreses que produeixin fora.
A nivell social, per descomptat que no vol cap ajuda als immigrants, partidària de mantenir les 35 hores setmanals i baixar la jubilació als 60 anys.
I, finalment, juga fort la carta de la seguretat amb promeses de contractar 15.000 policies i 50.000 militars més, i vol prohibir, directament, el vel islàmic.
Un programa radical que Marine Le Pen ha embolcallat molt bé fins al punt que per molts francesos el Front Nacional ha deixat de ser un partit extremista i s'ha convertit en una opció respectable.
On es creuen molt Marine Le Pen és al sud del França. Allà hi ha una quants municipis on el Front Nacional hi governa des de fa 3 anys.
Si, d'acord, tenen tics xenòfobs, reconeixen els veïns, però no ho fan malament. Son arguments que serveixen els dirigents del partit per defensar davant l'electorat que si poden governar als municipis també ho poden fer al país sense que s'enfonsi el món.
Les eleccions de diumenge són les més inèdites de la història recent de França. El país viu en una profunda depressió i aquesta realitat ha modelat l'escenari polític i social de França. El "Món 324" ha volgut apropar-se a tots aquests canvis i per això ha reunit en un debat a quatre francesos políticament representatius que viuen a Catalunya.
Un partidari de Macron, un que simpatitza amb l'extrema-dreta, un d'esquerres que s'abstindrà i un periodista francès a Barcelona. Un debat que il·lustra la polarització i la divisió de la societat francesa, tant pel que fa les eleccions i els dos candidats finalistes com pel moment anímic pel que passa França.
