L'avortament no va lligat a més risc de depressió, segons un estudi fet a Dinamarca

L'avortament no va lligat a més risc de depressió, segons un estudi fet a Dinamarca

L'avortament no va lligat a més risc de depressió, segons un estudi fet a Dinamarca

Xavier Duran Actualitzat
Dones irlandeses celebren la victòria del "sí" en el referèndum sobre l'avortament del 25 de maig

Dones irlandeses celebren la victòria del "sí" en el referèndum sobre l'avortament del 25 de maig

Sotmetre's a un avortament no augmenta el risc que una dona hagi de prendre antidepressius. Aquesta és la contundent conclusió d'un estudi fet amb dades de gairebé 400.000 dones nascudes a Dinamarca.

L'estudi ha estat dut a terme per investigadors de la Universitat d'Aarhus (Dinamarca) i dirigit per Julia Stenberg, de la Universitat de Maryland (Estats Units). S'ha publicat a la revista "JAMA Psychiatry".

Segons un comentari que acompanya l'article, N. Stotland i A. Shrestha, de la Universitat d'Illinois, assenyalen que, tot i dècades d'estudis demostrant que l'avortament no provoca malalties mentals, abunda la informació errònia. L'argument ha estat utilitzat sovint pels sectors que demanen limitar o prohibir totalment l'avortament.

Per al seu estudi, els investigadors van fer servir les dades de totes les dones nascudes a Dinamarca entre 1980 i 1994. D'aquestes, a poc més de 30.000 se'ls havia practicat un primer avortament i poc més de 85.000 havien tingut el seu primer part.

Les dades indiquen que les primeres tenien més probabilitats de prendre antidepressius que no pas les segones. Però hi ha un detall important: la probabilitat que els hi receptessin antidepressius per primer cop era similar un any abans de l'avortament i després. Els autors indiquen que, segons això, l'element més important per rebre aquesta prescripció era l'existència prèvia de problemes mentals i no l'avortament.

A més, si bé dur l'embaràs fins al final i tenir el fill estava associat amb un menor ús d'antidepressius, aquesta probabilitat augmentava durant els cinc anys posteriors al part.

Notícia relacionada: Irlanda diu sí a la despenalització de l'avortament en una victòria històrica

En el comentari de les professores de la Universitat d'Illinois es citen altres estudis recents. Un d'aquests, publicat l'any passat per investigadors californians també a "JAMA Psychiatry", assenyala que les dones a qui es denega la pràctica de l'avortament presentaven més símptomes d'ansietat, menys autoestima i menor satisfacció amb la seva vida que no pas les dones a qui s'havia permès practicar-lo. És a dir, els problemes vindrien més per no rebre l'autorització que no pas per sotmetre's a un avortament.

Segons un informe publicat l'any 2016 per l'Institut Guttmacher, la religió que declaraven les dones a qui es practicava un avortament als Estats Units es correspon amb percentatges semblants als que hi ha entre la població total: un 24% catòlics, un 17% protestants, 13% protestants evangèlics, 8% altres religions i 38% sense religió declarada.

Stotland i Shrestha també inclouen en el seu comentari aquesta consideració:

"Com a professors i ciutadans, tenim l'obligació de conèixer i promulgar l'evidència científica i advocar per lleis i polítiques basades en l'evidència científica".

 

TEMES:
Ciència Salut Avortament