Madrid

L'avantprojecte de la memòria històrica preveu una "reparació moral" a les víctimes del franquisme però no la revisió dels judicis "sumaríssims"

El Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de llei sobre la memòria històrica, que preveu una reparació moral per a aquells que van patir "persecució o violència" durant el franquisme. En canvi, no recull l'anul·lació dels judicis sumaríssims contra els represaliats que reclamaven diferents associacions i partits, com ERC i EU-ICV. La llei prohibeix els símbols franquistes als edificis de l'Estat i els actes polítics d'exaltació de la dictadura al "Valle de los caídos" com el que se celebra el 20-N. La vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega ha no ha volgut valorar aquest periòde en presentar-la i ha dit que "els governs no escriuen la història".

Actualitzat

 En l'avantprojecte de llei aprovat pel Consell de Ministres "es reconeixen i amplien els drets i s'estableixen les mesures a favor d'aquells que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura" en raó de "l'esperit de concòrdia i conciliació" i sense pretendre "reescriure la història". Amb aquest objectiu, constituirà un consell designat pel Parlament davant del qual els represaliats o els seus familiars podran presentar, en el termini d'un any, una sol·licitud de reparació. Aquestes declaracions individuals de reparació es publicaran al BOE. A més, hi haurà un reconeixement general per promoure "la reparació moral i la recuperació de la memòria personal i familiar" d'aquells que van ser perseguits per raons polítiques, ideològiques, ètniques i de condició sexual durant la Guerra Civil i el franquisme.

Fosses comunes i símbols

El projecte obliga les administracions públiques a facilitar la tasca de localització i recuperació dels cossos de les víctimes de la Guerra Civil, els afusellats i els desapareguts. En el text s'estableix un protocol i s'insta a fer-ne un mapa general a tot Espanya amb la localització de les fosses comunes.

Pel que fa als símbols, es prohibeixen als edificis públics estatals i es recomana a ajuntaments i comunitats autònomes la retirada de tots aquells símbols que exaltin només "una part" dels espanyols que van participar en la guerra. En relació amb el "Valle de los caídos", el text preveu que la fundació que el gestiona haurà d'incloure entre els seus objectius "honrar la memòria de tots els espanyols que van morir en la guerra i en el transcurs de la repressió franquista. Per tant, obliga a modificar els estatuts d'aquesta fundació. També prohibeix expressament que se celebrin "a cap lloc del recinte" actes d'exaltació de la Guerra Civil o de la dictadura franquista, com els que cada any commemoren el 20-N.

La memòria econòmica del projecte preveu destinar 60 milions d'euros a l'aplicació de la llei. 20 milions es destinaran a l'ampliació de les pensions i indemnitzacions a les víctimes de la Guerra Civil, l'última etapa del franquisme i la transició.

També es regula i facilita l'accés als arxius i determina que l'Arxiu de Salamanca es considera l'"arxiu de la guerra" i preveu la creació d'un Centre Documental de la Memòria.

Crítiques al projecte

Moltes associacions consideren la llei insuficient. Esquerra Republicana ha amenaçat de votar en contra de la llei perquè no s'inclou la revisió dels processos sumaríssims del franquisme, com el que va condemnar Lluís Companys a morir afusellat. També des d'IU-ICV s'ha exigit al govern que prengui una posició més agosarada en aquesta llei. En canvi, des del Partit Popular, s'han mostrat contraris a la llei perquè, segons diuen, cal mirar al futur i no al passat.

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut