L'autòpsia de Pacheco no mostra lesions internes, tot i la duresa de l'agressió

Continua el judici pel crim del Maremàgnum a l'Audiència de Barcelona. L'equatorià Wilson Pacheco va morir ofegat poc després que el tiressin a l'aigua. La víctima estava beguda i tenia el nas fracturat per l'agressió. Aquest és el resultat de l'autòpsia que han presentat els metges forenses al judici. No obstant això, el cadàver de l'equatorià no presenta lesions internes, la qual cosa qüestiona la gravetat de l'agressió, segons els forenses, malgrat que el vídeo mostra una brutal pallissa.
L'autòpsia de Pacheco no mostra lesions internes, tot i la duresa de l'agressió
Barcelona

L'autòpsia de Pacheco no mostra lesions internes, tot i la duresa de l'agressió

Continua el judici pel crim del Maremàgnum a l'Audiència de Barcelona. L'equatorià Wilson Pacheco va morir ofegat poc després que el tiressin a l'aigua. La víctima estava beguda i tenia el nas fracturat per l'agressió. Aquest és el resultat de l'autòpsia que han presentat els metges forenses al judici. No obstant això, el cadàver de l'equatorià no presenta lesions internes, la qual cosa qüestiona la gravetat de l'agressió, segons els forenses, malgrat que el vídeo mostra una brutal pallissa.
Actualitzat
El tribunal popular que jutja als tres porters de discoteca i vigilants acusats del "crim del Maremàgnum" ha examinat els resultats de l'autòpsia del cadàver i les causes de la seva mort i la conclusió és que no queda clar si la pallissa que va rebre Pacheco va ser considerable o no, malgrat que el vídeo dels fets mostra una brutal agressió. Els forenses del jutjat, i per tant de l'acusació, Javier Dolado i Leopoldo Ortega Monasterio, creuen que Wilson va rebre una "important" agressió, a base de puntades de peu, encara que l'únic signe, tant extern com intern que es va apreciar, va ser una fractura nasal. No obstant això, els dos forenses no van trobar lesions internes, tot i que segons ells un cop no deixa necessàriament un rastre a l'interior d'un cos. Els dos forenses van examinar diverses vegades el cos de la víctima i es van formar una opinió després de veure el vídeo dels fets, concloent que l'"entitat de l'agressió va afavorir el resultat" letal de l'acció. Per contra, els dos forenses de les defenses dels acusats, Luis Borrás i Rodríguez Pazos, discrepen completament d'aquesta apreciació, en considerar que tot cop d'entitat en un cos deixa un rastre, tant intern com extern. Els seus col·legues de l'acusació han justificat les seves tesis afirmant que les fredes aigües del port van actuar com a atenuant per esborrar tot rastre de signe extern i han posat com a exemple el quotidià acte d'aplicar un glaçó de gel sobre un cop per evitar una inflamació. Després dels cops, a judici dels forenses proposats per l'acusació, hi va haver una concatenació de factors que van influir perquè Wilson s'ofegués pocs minuts després de caure a l'aigua. El primer és que, segons els metges, presentava una "elevada" taxa d'alcoholèmia, de 2'3 mil·ligrams d'alcohol per litre de sang, suficient per perdre l'equilibri, els moviments musculars i conduir fins i tot al somni profund. Això, no obstant, contrasta amb el fet que Wilson va ser capaç de córrer 300 metres fugint dels seus agressors abans no el tiressin a l'aigua. Un dels forenses de la defensa ha dit que Wilson no anava tan begut ja que no és el mateix practicar una prova d'alcoholèmia a un viu que a un mort, i a sobre si aquest ha mort ofegat. Segons ha afegit, l'aigua de mar, per la seva salinització, pot distorsionar la taxa d'alcoholèmia fins a convertir-la en poc o gens fiable. Segons l'opinió dels forenses de l'acusació, també va influir en la mort de Pacheco les gèlides aigües del Port, a 10 graus de temperatura el 27 de gener del 2002, el cansament de la víctima, el seu "estrès i pànic" per la situació i fins i tot el pes de les peces de roba gruixudes que es fan servir a l'hivern. El resultat va ser que Wilson Pacheco en prou feines va sobreviure uns minuts a l'aigua.

NOTÍCIES RELACIONADES