L'augment del turisme, relacionat amb la disminució de petxines a les platges mediterrànies

L'augment del turisme a la costa mediterrània està relacionat amb una disminució del 70% de petxines a les platges durant la temporada turística i d'un 60% la resta de l'any en comparació amb les que hi havia fa 30 anys, segons un estudi elaborat per la UB, que adverteix, però, que el turisme no és l'unic factor a tenir en compte.
L'augment del turisme, relacionat amb la disminució de petxines a les platges mediterrànies
Barcelona

L'augment del turisme, relacionat amb la disminució de petxines a les platges mediterrànies

L'augment del turisme a la costa mediterrània està relacionat amb una disminució del 70% de petxines a les platges durant la temporada turística i d'un 60% la resta de l'any en comparació amb les que hi havia fa 30 anys, segons un estudi elaborat per la UB, que adverteix, però, que el turisme no és l'unic factor a tenir en compte.
Redacció
Platja Llarga de Salou

Menys petxines a les platges mediterrànies.

L'augment del turisme a la costa mediterrània està relacionat amb una disminució del 70% de petxines a les platges durant la temporada turística del juliol i l'agost i d'un 60% la resta de l'any en comparació amb les que hi havia fa 30 anys, segons un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona.

El treball, publicat aquesta setmana a la revista "Plos One", l'han fet els professors del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la UB Jordi Martinell i Rosa Domènech, i per Michal Kowalewski, de la Universitat de Florida (EUA).

Segons Martinell, el turisme mundial s'ha multiplicat en 30 anys i ha afectat diversos hàbitats naturals.

A la platja Llarga de Salou, una localitat on el turisme s'ha triplicat des del 1970, l'equip científic de la UB va iniciar els anys 80 uns primers mostrejos de petxines i en van recollir milers amb finalitats científiques. "La idea inicial era estudiar aspectes relacionats amb les traces de depredació en l'espècie 'Chamelea gallina', però la investigació es va reorientar per determinar la pressió del turisme sobre l'acumulació de petxines a la platja i sobre els ecosistemes costaners i la sedimentació", ha dit Martinell.

Entre el 1978 i el 1981, els experts de la UB van recollir i van seleccionar desenes de milers de petxines. Del 2008 al 2010, els investigadors van repetir els mostrejos, quan l'entorn urbanístic de la platja s'havia modificat molt amb construccions hoteleres i la pressió turística s'havia multiplicat. També van analitzar dades mediambientals com la meteorologia i l'oceanografia i econòmiques, com el turisme per completar l'estudi.

La professora Rosa Domènech ha explicat que "la platja Llarga tenia unes característiques biològiques i físiques de gran interès científic perquè va tenir una protecció especial entre el 1978 i el 1981, és a prop de Barcelona, fa gairebé 600 metres de longitud i s'hi acumulen petxines bivalves tot l'any, que eren el nostre objectiu inicial".

"A més", diu Domènech, "teníem les mostres de fa 30 anys, i això no és gaire usual en la investigació científica ja que vam poder disposar de dades comparables, separades per molts anys però obtingudes pel mateix mètode i els mateixos investigadors". Així, han pogut obtenir dades concloents sobre la disminució de les petxines però també han determinat que no tots els canvis estan provocats pel turisme.

Els investigadors han advertit que la desaparició de petxines podria tenir un impacte significatiu sobre l'entorn natural i alterar l'estabilització de la línia de costa o disminuir la producció de sediments carbonatats, entre d'altres. "Els éssers humans poden tenir un rol important en l'alteració dels hàbitats mitjançant activitats que semblen inofensives, com caminar per la platja recollint petxines marines", ha apuntat Kowalewski.

La hipòtesi del treball era relacionar el descens en el nombre de petxines a la platja amb l'augment del turisme, i el treball constata aquesta correlació, però també conclou que pot ser que no sigui l'únic factor o causa directa de la disminució de petxines.

En alguns països, per exemple a les Bahames, els turistes tenen limitada la recol·lecció de petxines, però no hi ha estudis sobre l'impacte real d'aquesta activitat humana sobre els hàbitats i ecosistemes costaners.

"Al litoral mediterrani", segons Martinell i Domènech, "no hi ha una pressió relacionada amb la recol·lecció de petxines, ja que no tenim ni la riquesa ni l'espectacularitat d'altres costes, com les de Florida, Filipines o Indonèsia, on hi ha una activitat recol·lectora important, tant de closques buides a les platges com també d'exemplars vius a l'aigua".