L'auge dels populismes irromp amb més força en el debat públic a Catalunya, segons la Fundació Carulla i ESADE
ACN Barcelona.-L'auge dels populismes, que deriva de les eleccions dels Estats Units, el Brexit i les característiques de la nova política, ha estat la temàtica que ha irromput amb més força en el debat públic a Catalunya durant l'últim any, segons indica l'Anuari dels Valors del 2016 presentat aquest dimarts per la Fundació Carulla i ESADE. La directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, ha apuntat que el capitalisme "ferotge" i la crisi econòmica global que han derivat a una situació de "por i d'inseguretat individual i col·lectiva" en les classes mitjanes occidentals són les conseqüències principals de l'auge dels populismes i dels discursos que apel·len directament a les emocions. D'altra banda, el procés sobiranista i la corrupció política i econòmica són les temàtiques amb més ressò mediàtic del 2016, en la línia dels darrers quatre anys.
L'objectiu de l'estudi és fer una anàlisi per saber quins són els temes que preocupen a la societat catalana i destriar els valors que emergeixen darrere d'aquests debats. La directora de la Fundació Carulla ha destacat que amb l'anuari pretenen "interpel·lar els polítics, les grans institucions, els líders d'opinió i la col·lectivitat".L'elaboració de l'Anuari dels Valors s'ha fet a partir de l'anàlisi de totes les portades i notícies d'interior aparegudes a vuit diaris ('La Vanguardia', 'El Periódico', 'Ara', 'El Punt Avui', 'El País', 'El Mundo', 'La Razón' i 'ABC') i a partir d'articles d'opinió apareguts en els diaris i centrats en el fenomen populista. L'auge del populismeEnguany l'auge mediàtic del populisme és el tema que ha irromput amb més força i que podria "influir", a curt termini, sobre la societat catalana i, en general, sobre les democràcies liberals. L'estudi assenyala que, per a la majoria d'analistes dels mitjans, existeix una connexió entre l'auge de l'extrema dreta i de l'esquerra radical a Europa, les derivades polítiques i institucionals de Rússia, Hongria i Veneçuela, o les victòries del Brexit al Regne Unit i de Trump als EUA.Les causes principals de l'auge del populisme són socioeconòmiques i culturals, segons ha assenyalat el director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'Esade, Àngel Castiñeira. Les primeres deriven de la globalització i la crisi econòmica, viscuda durant els deu últims anys, i en la por per la pèrdua d'expectatives de futur.D'altra banda, també hi ha causes culturals que han comportat a una crisi de valors comunitaris i al revifament de valors individualistes. Entre els mecanismes que utilitza el populisme, destaca la postveritat, un nou eufemisme per referir-se a la "mentida dirigida a afectar a les emocions més primàries de les persones".El director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE, ha indicat que hi ha una sèrie de valors forts que s'associen als populismes de dretes, com ara la defensa de l'autoritat, la identitat nacional davant la defensa de la diversitat cultural, la fe, la força, la disciplina, la jerarquia, l'ordre o la seguretat, i una sèrie de valors de naturalesa més "social i econòmica", com la igualtat, la justícia social, la inclusió o la igualtat de gènere que es vinculen més a les esquerres.Elements comuns entre els populismes de dretes i d'esquerresIndependentment del color polític hi ha uns "elements comuns" entre les polítiques populistes de dretes i d'esquerres, segons ha definit Castiñeira. Les principals coincidències que han apuntat des de l'anuari són el rebuig contra les elits i els partits clàssics, l'ús accentuat de les emocions per propiciar l'adhesió de les masses indignades, la presència de lideratges carismàtics i la demagògia.Refermar els valors per sortir de la crisi del model liberalDes de l'Anuari dels valors han classificat en cinc perspectives les sortides per a la crisi del model liberal: una redefinició de l'estat del benestar, una virada cap a una Europa federal, la necessitat de nous lideratges basats en el compromís i la visió a llarg termini, la necessitat d'adoptar actituds vigilants i crítiques i la clarificació dels problemes apel·lant a la raó crítica i a les emocions per fomentar societats més inclusives.El procés i la corrupció, els temes amb més ressò mediàticEls temes amb més ressò mediàtic del 2016 han estat el procés sobiranista, la corrupció política i econòmica, el yihadisme i els refugiats, tal com ha passat en edicions anteriors, segons defineix Esteve.Això no obstant, comparant el tractament de cada notícia entre els diaris amb tiratge exclusivament a Catalunya i els que en tenen en el conjunt de l'Estat s'hi poden apreciar diferències significatives, especialment en el tractament de les portades. El tractament del procés sobiranista ha tingut més del doble de protagonisme en les portades dels diaris editats a Catalunya (40,1%) que als diaris publicats al conjunt de l'Estat (18,1%). En canvi, la corrupció ha aparegut en menys freqüència a les capçaleres catalanes (13,9%) que a les portades dels diaris estatals (26,9%).
