L'Auditori de Lleida acull la representació de "La gàbia daurada", una òpera infantil que parla de llibertat

No és gaire habitual veure òperes infantils i encara ho és menys que les programin a les principals sales d'una ciutat. No és el cas de "La gàbia daurada"; una òpera en què la majoria de protagonistes són nens i nenes i que s'ha estrenat a l'Auditori Municipal de Lleida. És la segona òpera infantil que es coneix però l'envergadura de l'obra i el fet que sigui de producció inèdita la fan única. Infants, músics i actors s'atreveixen amb un text que parla de la llibertat.
L'Auditori de Lleida acull la representació de "La gàbia daurada", una òpera infantil que parla de llibertat
Lleida

L'Auditori de Lleida acull la representació de "La gàbia daurada", una òpera infantil que parla de llibertat

No és gaire habitual veure òperes infantils i encara ho és menys que les programin a les principals sales d'una ciutat. No és el cas de "La gàbia daurada"; una òpera en què la majoria de protagonistes són nens i nenes i que s'ha estrenat a l'Auditori Municipal de Lleida. És la segona òpera infantil que es coneix però l'envergadura de l'obra i el fet que sigui de producció inèdita la fan única. Infants, músics i actors s'atreveixen amb un text que parla de la llibertat.
Falta poca estona per l'hora de l'estrena de l'òpera infantil "La gàbia daurada", i els 150 cantants, músics i actors, la majoria nens i nenes, ja noten els nervis. S'enllesteixen tots els detalls. Des del vestuari fins als instruments, que s'afinen. Tot està a punt. S’apaguen els llums i s’apuja el teló.

L'òpera que es representa a l'Auditori de Lleida és un dels plats forts de la celebració del desè aniversari de l'Escola de Música l'Intèrpret. Seus són els membres de l'orquestra, mentre que els cantants provenen, sobretot, de la Coral Shalom. Els murals són obra de l'artista Víctor Pérez Pallarès, que és lleidatà, com gairebé tots els que han participat en aquesta òpera.

“La gàbia daurada” és una reflexió sobre la llibertat que protagonitzen animals domèstics de ciutat i altres que vénen del camp. Per la forma, s'adreça al públic infantil, però el rerefons de la història fa que l'audiència pugui ser més àmplia.