L'Audiència Nacional responsabilitza Rato de l'emissió de les targetes opaques
El jutge desestima el recurs de l'expresident de Caja Madrid i Bankia en entendre que Rato va "consentir, propiciar i acceptar" el sistema de targetes
L'Audiència Nacional considera l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, responsable de l'emissió de les targetes opaques de l'entitat que, diu, estan al marge "de qualsevol legalitat". És per això que l'Audiència desestima el recurs presentat per Rato i confirma la fiança de tres milions d'euros que va imposar el jutge Fernando Andreu a l'expresident de Bankia.
Una elevada fiança perquè el jutge va considerar que Rodrigo Rato va "consentir, propiciar i acceptar" el sistema de targetes opaques amb què 83 exconsellers i exdirectius van gastar més de 15 milions entre el 1999 i el 2012.
L'exvicepresident econòmic espanyol es va oposar a aquesta fiança al·legant el seu dret a ser tractat com a innocent en avançar un judici inculpatori i mantenia que les conclusions a què havia arribat Andreu no eren certes perquè no s'havia "investigat absolutament res" sobre l'origen i l'entrega de les targetes.
Targetes "al marge del circuït establert"
Tanmateix, per a l'Audiència les diligències practicades fins ara evidencien que eren targetes de crèdit "emeses al marge del circuit establert amb caràcter general i ordinari, sense que existís cap precepte estatutari o reglamentari, acord o decisió adoptada per algun òrgan" sobre la seva existència.
L'Audiència considera que l'emissió d'aquestes targetes opaques "era responsabilitat" de Rato, president de Caja Madrid i, després, de Bankia, i també beneficiari d'una de les targetes mentre en disposava d'una altra per a despeses de representació que sí que va ser aprovada pel Consell d'Administració. En el cas que les targetes haguessin format part de la retribució de Rato, com ell va defensar en declarar davant del jutge, "s'haurien d'haver comptabilitzat com a tals" sobre la base d'un acord previ dels òrgans directius, "la qual cosa no ha estat així".
En aquest sentit, assenyala la importància que les despeses es carreguessin a dos comptes "clarament inapropiats" que incloïen "regularitzacions per fraus, negligències, errors interns, deficiències dels sistemes i reclamacions de l'oficina al client", uns conceptes que "tenen poc a veure, o gens, amb un complement retributiu".
