L'Audiència Nacional ordena detenir 46 processats per pertinença a l'entorn d'ETA
L'Audiència Nacional ha ordenat detenir quaranta-sis processats en el macrojudici contra el suposat entorn d'ETA, conegut amb el nom de sumari 18/98. Les forces de seguretat estan duent a terme una àmplia operació tant al País Basc com a Navarra i, de fet, ja s'han practicat almenys una trentena de detencions a Euskadi. Fonts jurídiques han explicat que entre els detinguts hi ha cinc condemnats per integració a ETA en qualitat de dirigents. La sentència no es coneixerà fins a mitjan desembre, però el tribunal ja ha acabat les deliberacions i per això ha ordenat detenir els acusats amb les condemnes més destacades.
Les 46 ordres de detenció han sortit de la secció tercera de la sala penal de l'Audiència. S'adrecen als processats i jutjats per pertinença a Ekin, l'entramat social, econòmic, internacional, polític i mediàtic d'ETA, segons fonts jurídiques. En total, els magistrats els han condemnat a un total de 527 anys de presó per formar part d'un entramat polític, econòmic, social i mediàtic subordinat a l'estratègia etarra. Les penes més dures són per als 14 que han considerat membres d'organització terrorista en qualitat de dirigents.
Per evitar el risc que fugissin davant la imminència del veredicte, el tribunal va ordenar les detencions per sorpresa. L'Audiència farà pública la sentència de manera imminent. Una de les dates amb les quals s'especula és el 10 de desembre.
En el macrojudici es van jutjar cinquanta-dues persones, quaranta-sis de les quals tenen ordre de detenció. Pel que fa als sis processats restants, que no existeixi l'ordre no vol dir que quedin absoltes, sinó que la condemna podria ser més baixa.
El que ja se sap és el nom d'aquestes sis persones: Teresa Mendiguri, Oiakua Azpiri Robles, María Pérez Etxeandia, David Soto, Jaime Iribarren i José Ramón Antzia.
A la majoria dels processats se'ls condemnarà pels delictes d'integració a organització terrorista o col·laboració amb banda armada, encara que també se'ls acusa d'altres qüestions, com delictes contra la Seguretat Social, la hisenda pública, comptabilitat i falsedat documental.
L'ordre de detenció massiva vol evitar el que va passar amb un altre macrojudici contra el suposat entorn d'ETA, en aquest cas contra l'organització juvenil Jarrai i les seves successores, Haika i Segi. Aleshores, la majoria dels vint-i-tres condemnats pel Suprem es van donar a la fuga i es van acabar entregant setmanes després en un acte organitzat per l'esquerra abertzale en què se'ls va presentar com herois.
