L'Audiència Nacional accepta la denúncia per sedició per les concentracions del 20-S

Última hora: L'Audiència Nacional accepta la denúncia de la fiscalia per sedició

— Albert Calatrava (@albertcalatrava) September 27, 2017

En l'acte, Lamela, que assumeix la competència de l'Audiència Nacional en aquest cas, ordena ja les primeres diligències a la Guàrdia Civil i demana un atestat que reculli tots els fets d'aquells dies, principalment davant de la seu de la Conselleria d'Economia.

La denúncia de la Fiscalia, subscrita pel tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, no va dirigida contra ningú en concret, però esmenta expressament a qui considera convocants de les concentracions, l'ANC i Òmnium, per cridar a la mobilització "conscients que dificultarien la intervenció policial".

"A la zona de Rambla-Gran Via, va tenir lloc una concentració davant la Conselleria d'Economia. A través de les xarxes socials es va difondre una convocatòria per oposar-se a la pràctica de les diligències."

La denúncia de la fiscalia no citava noms, però argumentava l'acusació de sedició molt detallada, incloent-hi minutatge, i explicava que l'ANC va disposar voluntaris i va obrir cordons de seguretat "conscients que amb això dificultarien la intervenció policial" i "van fer un cordó davant de la Conselleria d'Economia per evitar que la Guàrdia Civil s'endugués els detinguts. I afegia:

"Els manifestants van cridar als Mossos 'no us mereixeu la senyera que porteu', amenaçant la Guàrdia Civil al crit de 'no sortireu'."

El text del fiscal també citava el discurs del president de l'ANC, Jordi Sánchez, en què diu que va dir: "Que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa". També cita el discurs del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, "a sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil" , que va cridar a la "mobilització permanent". De la mateixa manera que citava els desperfectes als cotxes.

El delicte de sedició

El delicte de sedició, recollit en l'article 544 del Codi Penal espanyol, recull:

"Són culpables de sedició aquells que, sense estar dins del delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuosament per impedir, per la Força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".

El delicte de sedició pot comportar penes de presó de fins a 15 anys. En concret, les penes per als principals autors acusats d'aquest delicte seran de vuit a deu anys, però de deu a 15 anys si es tracta de persones que són una autoritat. Fora d'aquests casos, s'imposarà una pena de quatre a vuit anys de presó i la inhabilitació especial per feina o càrrec públic entre quatre i vuit anys.