L'Audiència investigarà la "inhibició" de Franco davant els crims nazis
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha inclòs en la seva investigació contra quatre antics responsables de la SS que resideixen actualment als Estats Units una denúncia presentada per la Fundació Acció Pro Drets Humans contra el règim franquista, al qual acusa d'haver-se "inhibit" davant les pràctiques infligides per les autoritats nazis a ciutadans espanyols que es van traslladar a França després de la Guerra Civil.
Concretament, la denúncia presentada per aquesta associació fa referència a "la inhibició de les autoritats espanyoles respecte dels crims comesos en els camps de concentració nazis que va conduir a la mort un elevat nombre d'espanyols i que posa de manifest la participació o complicitat, ja sigui per acció o per omissió, de les autoritats espanyoles en els crims contra la humanitat comesos en els camps de concentració nacionalsocialistes contra ciutadans espanyols".
Inicialment, la Fundació Acció Pro Drets Humans va acudir al jutjat d'instrucció número 17 de Madrid, just després que l'Audiència Nacional establís que correspon als jutjats penals i no a l'Audiència Nacional el coneixement respecte dels crims de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, la instrucció de la qual havia iniciat el jutge Baltasar Garzón. Aquest tribunal de Madrid es va inhibir, però, a favor del jutjat central d'instrucció número 2, que dirigeix Moreno, el qual va incloure aquesta denúncia a la causa, el passat 30 d'abril.
"Després de la fi de la Guerra Civil, milers d'espanyols es van veure abocats a l'exili, i bona part van caure en poder dels alemanys després de l'ocupació de part de França per les tropes nacionalsocialistes", relata la denúncia en mans del jutge Moreno, i al·lega que "les autoritats alemanyes van informar d'aquesta circumstància a les espanyoles, oferint-los, de manera reiterada, la possibilitat de repatriar els seus nacionals".
Per acreditar aquestes acusacions al règim franquista, l'associació aporta una nota verbal transcrita de l'ambaixada alemanya a Espanya, datada el 20 d'agost de 1940 i tramesa al Ministeri d'Afers Estrangers, en què Alemanya oferia a les autoritats espanyoles fer-se càrrec "de 2.000 rojos espanyols que actualment es troben internats en Angulema (França)".
Aquesta denúncia passarà ara a formar part de la causa que el jutge de l'Audiència Nacional investiga a partir de la querella presentada per un supervivent espanyol a l'Holocaust nazi i els familiars de cinc víctimes dels camps de concentració. L'acció està dirigida concretament contra els exoficials de la SS Johann Leprich, Anton Tittjung, Josias Kumpf i Iwan o John Demjanjuk, guàrdies armats en els camps de concentració.
La fiscalia va sol·licitar-ne l'admissió a tràmit
Aquests antics SS en els últims anys han perdut la nacionalitat nord-americana per ordre dels tribunals. Segons la querella, els presoners van ser sotmesos a "programes d'extermini dissenyats pel sistema nacionalsocialista, sent retinguts en contra de la seva voluntat per raons de raça, religió, nacionalitat o conviccions polítiques". "Van ser objecte de formes extremes de maltractament i abús, inclòs l'assassinat", afegeix la demanda.
La fiscalia, que va sol·licitar l'admissió a tràmit de la causa, va recordar que en l'actualitat resulta "indiscutible" el reconeixement internacional de la facultat de persecució dels autors de delictes comesos fora del territori nacional sempre que concorri algun punt de connexió amb els interessos de l'Estat que la sol·licita.
Inicialment, la Fundació Acció Pro Drets Humans va acudir al jutjat d'instrucció número 17 de Madrid, just després que l'Audiència Nacional establís que correspon als jutjats penals i no a l'Audiència Nacional el coneixement respecte dels crims de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, la instrucció de la qual havia iniciat el jutge Baltasar Garzón. Aquest tribunal de Madrid es va inhibir, però, a favor del jutjat central d'instrucció número 2, que dirigeix Moreno, el qual va incloure aquesta denúncia a la causa, el passat 30 d'abril.
"Després de la fi de la Guerra Civil, milers d'espanyols es van veure abocats a l'exili, i bona part van caure en poder dels alemanys després de l'ocupació de part de França per les tropes nacionalsocialistes", relata la denúncia en mans del jutge Moreno, i al·lega que "les autoritats alemanyes van informar d'aquesta circumstància a les espanyoles, oferint-los, de manera reiterada, la possibilitat de repatriar els seus nacionals".
Per acreditar aquestes acusacions al règim franquista, l'associació aporta una nota verbal transcrita de l'ambaixada alemanya a Espanya, datada el 20 d'agost de 1940 i tramesa al Ministeri d'Afers Estrangers, en què Alemanya oferia a les autoritats espanyoles fer-se càrrec "de 2.000 rojos espanyols que actualment es troben internats en Angulema (França)".
Aquesta denúncia passarà ara a formar part de la causa que el jutge de l'Audiència Nacional investiga a partir de la querella presentada per un supervivent espanyol a l'Holocaust nazi i els familiars de cinc víctimes dels camps de concentració. L'acció està dirigida concretament contra els exoficials de la SS Johann Leprich, Anton Tittjung, Josias Kumpf i Iwan o John Demjanjuk, guàrdies armats en els camps de concentració.
La fiscalia va sol·licitar-ne l'admissió a tràmit
Aquests antics SS en els últims anys han perdut la nacionalitat nord-americana per ordre dels tribunals. Segons la querella, els presoners van ser sotmesos a "programes d'extermini dissenyats pel sistema nacionalsocialista, sent retinguts en contra de la seva voluntat per raons de raça, religió, nacionalitat o conviccions polítiques". "Van ser objecte de formes extremes de maltractament i abús, inclòs l'assassinat", afegeix la demanda.
La fiscalia, que va sol·licitar l'admissió a tràmit de la causa, va recordar que en l'actualitat resulta "indiscutible" el reconeixement internacional de la facultat de persecució dels autors de delictes comesos fora del territori nacional sempre que concorri algun punt de connexió amb els interessos de l'Estat que la sol·licita.
