L'Audiència impedeix a Laporta personar-se com a acusació en el 'cas Neymar'

L'Audiència impedeix a Laporta personar-se com a acusació en el 'cas Neymar'

L'Audiència impedeix a Laporta personar-se com a acusació en el 'cas Neymar'

ACN Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs interposat per l'expresident del Barça Joan Laporta, que pretenia presentar-se, juntament amb altres socis, com a acusació particular o popular, en l'anomenat 'cas Neymar' de frau fiscal. Laporta pretenia impedir el pacte de conformitat entre el club, la fiscalia i l'Agència Tributària pel qual el FC Barcelona admet haver defraudat 9,1 milions d'euros, accepta pagar 5,5 milions en multes i s'exculpa el president Josep Maria Bartomeu i l'expresident Sandro Rosell. Ara el procediment queda llest per anar a judici i que es pugui confirmar el pacte entre les parts.

En una interlocutòria, l'Audiència de Barcelona diu que no és el moment processal per presentar-se com a acusació, ja que s'hauria d'haver fet molt abans. A més, diu que Laporta i la resta de socis no són víctimes dels delictes, i per tant no poden al·legar un dret especial per presentar-se ni utilitzar el procés penal per criticar la gestió del club.Segons el relat acceptat per totes les parts, el 2011 el Barça va pagar 10 milions d'euros a Neymar, a través d'un préstec simulat a una empresa de la família, per garantir el fitxatge del jugador abans del setembre del 2014 i com a prima de fitxatge que havia d'arribar als 40 milions. Si alguna de les parts incomplia el compromís havia de pagar 40 milions a l'altra. Neymar encara residia al Brasil, però el Barça no va ingressar a la Hisenda espanyola l'Impost sobre la Renda dels No Residents (IRNR) que havia de retenir sobre aquest pagament, que era del 24%, per tant, 2,4 milions d'euros.El 2013, el club va voler avançar el fitxatge, i al juny va signar fins a set contractes amb tres empreses dels pares de Neymar, amb la intenció "d'aparentar que els pagaments obeïen a operacions comercials i, a més, fragmentar la veritable retribució del jugador per mantenir-la oculta". En un d'aquests contractes, per garantir els 40 milions promesos, el Barça pagava 25 milions aquell 2013 i 5 milions més a pagar el gener del 2014. A més, com a prima per avançar el fitxatge, se li van pagar 8,5 milions el setembre del 2013, dels quals sí que se li va retenir el 24,75%. Pel contracte d'imatge se li van pagar 1,5 milions més, dels quals se li van retenir el 15%. D'altra banda, el club també va pagar 627.000 euros al pare del jugador, com a comissió del 5% per la seva feina de representació.Igualment, es van avançar 400.000 euros per un contracte de seguiment de jugadors que havia de fer l'empresa de Neymar per al Barça. El contracte contemplava pagar 2 milions en cinc anys. Un últim contracte publicitari obligava el Barça a pagar 8 milions en quatre anys.Amb aquests contractes, el Barça va voler estalviar-se el pagament d'impostos, sobretot l'IRNR que havia de retenir a Neymar. El 2013 el Barça va defraudar 6,78 milions d'euros per aquest concepte, i 2,4 el 2011.Després de la querella presentada el desembre del 2013 pel soci Jordi Cases, el Barça va pagar a Hisenda 13,5 milions en una declaració complementària. El pacte també reconeix que l'any 2013 el Barça encara no tenia implementat un programa de compliment i prevenció de delictes ni protocols de compliment normatiu.Per tot això, el club assumeix la culpabilitat de dos delictes fiscals, el 2011 i el 2013, amb les atenuants de reparació del dany i establiment de mesures eficaces per prevenir i descobrir delictes. Així, assumeix el pagament de 5,5 milions de multa, corresponents al 60% de la quota defraudada entre els dos anys. Com que ja va pagar 13,5 milions i el deute total amb Hisenda era de 9,1 milions, l'excedent servirà per pagar les multes i els interessos.Inicialment, l'Advocacia de l'Estat atribuïa al club tres delictes contra la Hisenda Pública atribuïts als seus dirigents, pels quals sol·licitava multes de 22,2 milions d'euros. 4,8 correspondrien al que hauria deixat de tributar el 2011, 13,5 més als suposats impagaments corresponents al 2013 i els 3,8 restants correspondrien a l'exercici fiscal del 2014. També com la fiscalia, i en concepte de responsabilitat civil, l'Advocacia de l'Estat reclamava que el Barça i Rosell paguessin una indemnització de 9,5 milions d'euros i que el club i Bartomeu abonin pel mateix concepte 1,9 milions més.El magistrat de l'Audiència Nacional espanyola José de la Mata va considerar "indiciàriament acreditat" que tant Bartomeu com Rosell coneixien el sobrecost del fitxatge de Neymar i que superaria els 57 milions d'euros, de manera que s'hauria causat un perjudici al club perquè l'operació anava en contra del pla estratègic de control de les despeses per reduir el deute. Per De la Mata, Rosell va continuar endavant amb les negociacions, tant amb l'astre brasiler com amb el seu entorn familiar, i va abonar una quantitat superior al jugador i al Santos que no van fer constar en l'exercici del 2013. Per ocultar el cost real, segons l'escrit, Rosell hauria decidit fragmentar els pagaments en diverses partides.El jutge creia que les quantitats pel fitxatge del davanter blaugrana van ascendir fins als 83,3 milions d'euros, una xifra que el president blaugrana va ocultar i no es van incloure en l'exercici del 2013, aprovat a l'assemblea general del 5 de novembre del mateix any. En aquella ocasió, recorda, alguns socis van preguntar a l'expresident blaugrana pel cost real del jugador i ell va insistir que havia estat de 57,1 milions d'euros.L'Audiència Nacional va acordar el maig de l'any passat enviar la causa als Jutjats d'Instrucció de Barcelona perquè considerava que no és competència d'aquest tribunal espanyol, sinó del jutjat ordinari. Així, l'Audiència Nacional va donar per bo el recurs d'apel·lació presentat per les defenses de Rosell, Bartomeu i el Futbol Club Barcelona i ho va argumentar basant-se en la territorialitat --els possibles delictes no tenen efectes ni origen més enllà de l'Estat, i per tant no tenen una dimensió internacional que justificaria que es tractés a l'Audiència Nacional-- i la presumpta quantitat defraudada, ja que l'alt tribunal va estimar que els 13 milions d'euros que Hisenda reclama al Barça pel fitxatge de Neymar no és una quantitat prou gran per ser jutjada a l'Audiència Nacional.