L'Audiència denega anul·lar com a prova les imatges de vídeo que vinculen el violador reincident amb el crim de Cabanes

L'Audiència denega anul·lar com a prova les imatges de vídeo que vinculen el violador reincident amb el crim de Cabanes

L'Audiència denega anul·lar com a prova les imatges de vídeo que vinculen el violador reincident amb el crim de Cabanes

ACN Girona.-L'Audiència de Girona ha denegat la petició de la defensa d'anul·lar com a prova les imatges d'una càmera de videovigilància que va ajudar a vincular el violador reincident, Antonio García Carbonell, amb el crim de Cabanes (Alt Empordà) el 27 de febrer del 2014. La defensa al·legava que la gravació vulnerava el dret fonamental a la protecció de dades perquè la càmera estava situada en una empresa i no només gravava la tanca perimetral sinó també el carrer. La interlocutòria de l'Audiència, però, que estima la petició del fiscal Enrique Barata, subratlla que la gravació es troba "emparada per llei" perquè forma part d'una investigació criminal i les imatges són les "d'un espai públic". La càmera va captar un cotxe de característiques semblants al de García Carbonell, un Fiat Punto, prop del lloc on els acusats haurien propinat la pallissa mortal a l'anciana.

La defensa de García Carbonell, encapçalada per l'advocat Joaquim Bech de Careda, sostenia que les imatges de seguretat, i totes les proves que es deriven la gravació, eren nul·les i no es podien fer servir per incriminar-lo. El lletrat al·legava que la càmera, que enregistrava l'entrada a una empresa privada, vulnera el dret fonamental a la protecció de dades personals. Per això, considerava que excedia les funcions de seguretat privada.Durant la vista, el fiscal del cas, Enrique Barata, es va oposar a la petició de la defensa del violador reincident. Ara, l'Audiència de Girona ha resolt que les imatges que va captar la càmera -on apareixia el cotxe de García Carbonell- són vàlides i es poden fer servir com a prova del crim.La interlocutòria ho argumenta subratllant que "la captació d'imatges d'activitats que poden ser constitutives d'accions delictives es troba autoritzada per la llei mentre hi ha una investigació criminal en curs". Això si, "sempre que es limitin a la gravació del què passa en espais públics, fora del recinte inviolable del domicili o d'espais específics on té lloc l'exercici de la intimitat".En el cas de la càmera en qüestió, l'Audiència considera que el vídeo s'ha obtingut en un espai públic "i sense intromissió indeguda a la intimitat personal o familiar". A més, la interlocutòria diu que és "evident" que la càmera de l'empresa, per "ser útil", no només havia d'enfocar el pati interior, sinó també la tanca perimetral i el carrer. "Té un valor probatori innegable", conclou l'escrit. L'Audiència també desestima una altra petició feta per la defensa d'Oriol Boyer, el segon acusat pel crim. En aquest cas, es demanava anul·lar una interlocutòria que va permetre analitzar el trànsit i dades telefòniques i va servir per arribar fins a aquest acusat. 23 anys de presóEl fiscal demana 23 anys de presó per al violador reincident Antonio García Carbonell i l'altre processat, Oriol Boyer, per assassinar amb acarnissament i traïdoria una dona a Cabanes el 27 de febrer del 2014. Boyer s'enfronta també a una pena de 3 anys per tenir una escopeta retallada de doble canó per a la qual no tenia permís. El fiscal Enrique Barata sosté que entre dos quarts de vuit i dos quarts d'onze de la nit, els dos processats van assaltar la dona de quasi 76 anys prop de casa seva i, aprofitant la foscor de la nit, la van abordar, la van colpejar, li van introduir un mitjó a la boca, li van embolicar un mocador al coll i la van lligar de peus i mans. Després, la van arrossegar fins a un camp proper i la van apallissar perquè els hi donés informació per perpetrar un robatori. Quan la víctima estava moribunda, la van abandonar a la intempèrie i van fugir. Un treballador d'una fàbrica la va trobar l'endemà, inconscient i agonitzant. La víctima va morir dies després a l'hospital.García Carbonell feia tan sols quatre mesos que havia sortit de la presó de Quatre Camins. Havia de complir una condemna de 270 anys, però al final va estar-se'n només divuit entre reixes. Ell es va convertir en el primer pres alliberat a Catalunya en aplicació de la sentència del Tribunal d'Estrasburg que va derogar la doctrina Parot.