L'Audiència de València anul·la d'ofici un interès de demora del 18% en un préstec hipotecari
L'Audiència de València ha actuat d'ofici i ha anul·lat un interès de demora d'un contracte hipotecari per considerar-lo abusiu. El banc ja havia embargat la casa i havia saldat el deute, però volia recuperar els interessos.
RedaccióActualitzat
Deixar de pagar la hipoteca pot tenir conseqüències molt desagradables per a la butxaca. Cada dia que passa, l'entitat bancària aplica un interès de demora. Amb el temps, aquesta muntanya pot acabar fent inviable que el propietari conservi el pis.
En els contractes hipotecaris, aquesta xifra sol ser molt alta, al voltant del 20%. A més, moltes entitats també cobren comissions per la gestió dels impagaments. Això és el que li va passar una família de València que, finalment va perdre el pis. El banc, Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI), va reclamar l'embargament i el pis es va subhastar per 163.220 euros, 644 més que el capital que quedava per tornar del préstec. Però a aquesta xifra calia sumar-hi la liquidació d'interessos, de gairebé 25.000 euros.
El jutjat d'instrucció número 5 de Sagunt va donar la raó al banc perquè la cancel·lació del préstec en una subhasta no eximeix de pagar la liquidació d'interessos. Ara, però, el cas ha canviat. L'Audiència de València ha dictaminat que aquests interessos no s'han de pagar perquè la clàusula de demora en el pagament de les quotes és abusiva.
El tribunal considera que els interessos de demora del 18% que figuraven en el préstec hipotecari "causen un desequilibri important dels drets i obligacions que es deriven del contracte ". Entenen que la clàusula viola la Llei per la Defensa de Consumidors i Usuaris i la Llei del Crèdit al Consum, que impedeix reclamar una taxa anual superior a 2,5 vegades l'interès legal dels diners.
L'Audiència, a més, ha actuat d'ofici, és a dir, sense que hi hagi hagut cap denúncia ni reclamació. El tribunal considera que ho pot fer perquè el jutjat de Sagunt va ometre un examen d'ofici de la clàusula que fixava l'interès de demora, una actuació que permet la legislació europea encara que el consumidor no ho exigeixi.
Aquesta no és la primera sentència en aquest sentit a l'estat espanyol. N'hi ha hagut altres de similars en altres comunitats autònomes. A Catalunya, la Generalitat va modificar el Codi de Consum el juny per fixar un màxim d'interessos de demora de 2,5 cops el preu del diner, és a dir, que si el tipus d'interès de la hipoteca és del 4%, el màxim que es podria aplicar seria un 10% de demora. D'aquesta manera, qualsevol clàusula que inclogui un tipus d'interès superior es considera abusiva.
En els contractes hipotecaris, aquesta xifra sol ser molt alta, al voltant del 20%. A més, moltes entitats també cobren comissions per la gestió dels impagaments. Això és el que li va passar una família de València que, finalment va perdre el pis. El banc, Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI), va reclamar l'embargament i el pis es va subhastar per 163.220 euros, 644 més que el capital que quedava per tornar del préstec. Però a aquesta xifra calia sumar-hi la liquidació d'interessos, de gairebé 25.000 euros.
El jutjat d'instrucció número 5 de Sagunt va donar la raó al banc perquè la cancel·lació del préstec en una subhasta no eximeix de pagar la liquidació d'interessos. Ara, però, el cas ha canviat. L'Audiència de València ha dictaminat que aquests interessos no s'han de pagar perquè la clàusula de demora en el pagament de les quotes és abusiva.
El tribunal considera que els interessos de demora del 18% que figuraven en el préstec hipotecari "causen un desequilibri important dels drets i obligacions que es deriven del contracte ". Entenen que la clàusula viola la Llei per la Defensa de Consumidors i Usuaris i la Llei del Crèdit al Consum, que impedeix reclamar una taxa anual superior a 2,5 vegades l'interès legal dels diners.
L'Audiència, a més, ha actuat d'ofici, és a dir, sense que hi hagi hagut cap denúncia ni reclamació. El tribunal considera que ho pot fer perquè el jutjat de Sagunt va ometre un examen d'ofici de la clàusula que fixava l'interès de demora, una actuació que permet la legislació europea encara que el consumidor no ho exigeixi.
Aquesta no és la primera sentència en aquest sentit a l'estat espanyol. N'hi ha hagut altres de similars en altres comunitats autònomes. A Catalunya, la Generalitat va modificar el Codi de Consum el juny per fixar un màxim d'interessos de demora de 2,5 cops el preu del diner, és a dir, que si el tipus d'interès de la hipoteca és del 4%, el màxim que es podria aplicar seria un 10% de demora. D'aquesta manera, qualsevol clàusula que inclogui un tipus d'interès superior es considera abusiva.
