L'Audiència de Barcelona condemna a 18 mesos de presó el ginecòleg Carlos Morín per practicar onze avortaments il·legals

ACN Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 18 mesos de presó el ginecòleg Carlos Morín per practicar onze avortaments il·legals a les seves clíniques. Paral·lelament, el psiquiatre Pascual Ramon Mora ha estat sentenciat a la mateixa pena i la resta han quedat absolts. La sentència conclou que Morín "sabia que amb l'activitat dissenyada i organitzada per ell (exclusivament) a les clíniques es cometrien avortaments sense complir cap dels supòsits previstos a la Llei de l'Avortament". Morín i la resta d'acusats van ser absolts en una primera sentència de l'Audiència però el Suprem va obligar a repetir el judici.

La fiscalia i les acusacions populars demanaven inicialment uns 300 anys de presó per prop d'un centenar d'avortaments irregulars, a més dels delictes de falsedat documental i associació il·lícita. En acabar el judici, el passat mes de març, les acusacions van rebaixar el número d'avortaments que consideraven delictius fins a un màxim de 59, i en comptes de tres anys de presó per cadascun, demanaven un any de presó, tenint en compte les dilacions indegudes del procés, que havia començat el 2007 i que el Suprem va obligar a repetir el 2013.Finalment, però, el tribunal només considera demostrat que es van cometre irregularitats en onze avortaments, ja que no hi havia l'informe psiquiàtric preceptiu per acollir-se al supòsit de greu risc per a la salut psicològica de la mare. Per cada delicte l'Audiència els condemna a sis mesos de presó, i els absol dels delictes de falsedat i associació il·lícita. El Codi Penal limita el temps màxim de compliment de condemna al triple de la pena individual més alta. Com que les penes són de sis mesos per cada avortament, la pena final queda en un any i mig de presó, a més de sis anys i mig d'inhabilitació per treballar en l'àmbit sanitari.Segons el tribunal, Morín "exercia un control exhaustiu de les activitats" de les seves clíniques, i prenia totes les decisions sobre l'organització de la feina, la funció i la remuneració de cada treballador, a més dels protocols a aplicar. "Cap decisió mínimament transcendent es prenia sense la seva aprovació" i feia una "supervisió permanent", assegura la sentència. Per això, el considera l'autor "mediat" dels avortaments il·legals, ja que "sabia que amb l'activitat dissenyada i organitzada exclusivament per ell" a les clíniques es cometrien avortaments sense complir els requisits legals i que els delictes serien comesos per empleats que actuarien "sota error de prohibició", o sigui ple desconeixement de la il·legalitat. "Finalment, sobretot tenia plena capacitat per decidir i executar, en qualsevol moment, el cessament de l'activitat que donava lloc a la comissió d'il·lícits penals".Sobre el psiquiatre Ramón Mora, el tribunal assegura que en tots els avortaments demostrats il·legals per absència del dictamen psiquiàtric és aquest metge qui apareixia com a psiquiatre signant dels impresos que "pretenen tenir els efectes d'un dictamen i que s'ha considerat acreditat que són falsos o simulats". Segons l'Audiència, el psiquiatre sabia que la firma del dictamen i la seva posterior inclusió a la història clínica de la pacient "portaran a la pràctica d'una interrupció de l'embaràs fora dels casos permesos per la llei".Dels 2.780 historials mèdics que la Guàrdia Civil va analitzar, finalment a judici se'n van tenir en compte 72 de sospitosos i la fiscalia en va considerar il·legals 59. Al final, l'Audiència, tenint en compte que la Llei de l'Avortament del 2010 era més favorable als acusats, n'ha considerat delictius un total d'onze. La defensa de Morín ja ha anunciat que pensa recórrer la sentència al Tribunal Suprem.Primer judiciEl primer judici contra Morín i la seva desena de col·laboradors, entre els que hi havia la seva esposa, ginecòlegs, psiquiatres, infermeres i administratives, va durar diversos mesos, va aixecar molta expectació mediàtica internacional i va acabar amb una sentència absolutòria el gener del 2013, que va sorprendre a molts sectors. El tribunal va considerar que la totalitat de les interrupcions voluntàries de l'embaràs que van practicar es van dur a terme amb el consentiment i sota petició expressa de les dones embarassades i, en el cas de les menors, del seu representant legal. També van quedar absolts dels delictes de falsedat documental i d'associació il·lícita.Morín s'enfrontava a penes de fins a 270 anys de presó, però va quedar absolt, juntament amb els seus deu col·laboradors, en considerar que els avortaments es van fer amb el consentiment o la petició expressa de les embarassades. Van ser jutjats per practicar desenes d'avortaments en clíniques privades de Barcelona de forma irregular, saltant-se la llei en no practicar proves psiquiàtriques a les mares o practicant avortaments a fetus de més setmanes de les permeses. També s'enfrontaven als delictes d'associació il·lícita, falsedat documental i delicte fiscal.La fiscalia i les acusacions van recórrer al Suprem, que va anul·lar el primer judici perquè l'Audiència va anul·lar certes proves, com un vídeo amb càmera oculta. El 2013 el Tribunal Constitucional va considerar il·legítim l'ús de la càmera oculta, però el Suprem considera que no sempre vulnera els drets de l'afectat, sinó que el tribunal ha de fer un "rigorós judici de ponderació entre els drets a la intimitat i a la pròpia imatge i la possible existència d'una finalitat legítima, atenent sempre els principis de proporcionalitat, necessitat i racionalitat".D'altra banda, el Suprem també va dir que es va vulnerar el dret d'aportació de proves de la fiscalia i les acusacions populars en un altre àmbit. Morín i altres acusats es van negar a respondre les preguntes del fiscal durant el judici, però en canvi van respondre les preguntes dels seus advocats defensors. Per això, la fiscalia va demanar que es llegissin les seves declaracions al jutjat d'instrucció, on sí que van respondre les preguntes del ministeri fiscal, cosa que el tribunal va vetar.El Suprem va considerar que la decisió dels acusats no és un "silenci que impedeix qualsevol judici de contrast amb allò declarat anteriorment, sinó davant d'una selecció estratègica d'aquelles preguntes que es volen respondre i quines no". Per això, considera que l'acusació té la potestat de fer llegir les declaracions en fase d'instrucció, per tal que el tribunal jutjador pugui formar-se un criteri sobre la credibilitat de l'acusat.Amb la llei del 1985, en el primer supòsit d'avortament --risc físic o psíquic per la mare-- no hi havia límit de setmanes de gestació, però es requeria un informe psiquiàtric previ. Les acusacions asseguraven que alguns d'aquests informes eren falsos, s'havien omplert després de la intervenció o ho havien fet professionals no qualificats. Tot i així, els magistrats no ho van considerar demostrat, ja que en cap cas es va poder determinar que el diagnòstic fos fals, tot i que sí que admetia que algunes firmes ho eren.El tercer supòsit d'avortament era la malformació del fetus, que sí que establia un límit màxim de 22 setmanes de gestació. Però el tribunal no va trobar cap cas que superés aquest límit, tenint en compte que les ecografies tenen un marge d'error de dues setmanes aproximadament. Tampoc considerava demostrat que s'alteressin electrònicament els ecògrafs per amagar-ho, cosa tècnicament molt complicada.L'Audiència també va argumentar que totes les dones que van avortar i declarar durant el judici no van concretar cap il·legalitat, i que els testimonis protegits van ser totalment irrellevants, ja que fins i tot alguns es van retractar. Igualment, les inspeccions del Departament de Salut no van detectar cap intervenció il·legal. Per últim, el tribunal va considerar irrellevant la presència dels trituradors biològics, ja que no s'ha demostrat que servissin per triturar fetus de més de 22 setmanes.