L'astrofísic Guillem Anglada, Nature Ten d'investigació

L'astrofísic català és un dels deu investigadors de l'any, segons la revista científica "Nature"
L'astrofísic Guillem Anglada, Nature Ten d'investigació
Londres

L'astrofísic Guillem Anglada, Nature Ten d'investigació

L'astrofísic català és un dels deu investigadors de l'any, segons la revista científica "Nature"
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'astrofísic català Guillem Anglada Escudé ha estat reconegut avui com un dels científics més destacats del 2016, segons la revista britànica "Nature".
Professor a la Universitat Queen Mary de Londres, Anglada Escudé (Terrassa, 1979) forma part del prestigiós llistat "dels deu de 'Nature'", que reconeix anualment els que han fet els descobriments científics més importants.

 

 

El reconeixement d'Anglada Escudé es deu al seu descobriment d'un planeta semblant a la Terra que orbita cada onze dies a la seva estrella Pròxima Centauri i té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície.
Els resultats de l'estudi d'aquest planeta, batejat com a Pròxima B, es van publicar en la portada de Nature, en un article en el qual Anglada Escudé va compartir autoria amb Pedro J. Amado, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA).

Altres investigadors al Nature Ten


L'argentina Gabriela González també ha estat inclosa en el llistat d'aquest any pel seu descobriment de les ones gravitacionals. Una troballa que, segons va afirmar en una entrevista el febrer passat, "sortirà en els llibres" com la resposta, cent anys després, a l'últim interrogant de la Teoria de la Relativitat d'Einstein.

El cocreador de la firma d'intel·ligència artificial DeepMind, Demis Hassabis, el programa AlphaGo de la qual va aconseguir vèncer el campió mundial del joc de taula "go", conegut com l'"escacs oriental", és una altra de les personalitats més destacades de l'any, segons Nature.

La brasilera Celina Turchi es va guanyar també un lloc en el rànquing per descobrir la relació entre la microcefàlia i el virus del Zika.El naixement del primer nadó del món engendrat mitjançant una tècnica de reproducció assistida que utilitza ADN de tres pares diferents s'ha fet realitat aquest any i Nature ha inclòs en la seva llista a l'especialista en fertilitat John Zhang, un els responsables d'aquest fet.

El científic Kevin Esvelt va obtenir el reconeixement de la revista pel seu descobriment dels possibles efectes negatius d'una controvertida tècnica, que ell mateix va ajudar a crear, que utilitza l'edició genètica CRISPR per fomentar o suprimir l'expressió de certs gens en poblacions d'una espècie per perpetuar un tret entre els individus.

El professor que va fer sonar l'alarma de la destrucció de la Gran Barrera d'Esculls que s'estén al llarg de 2.300 quilòmetres de la costa nord-oriental australiana, Terry Hughes, també es va guanyar un lloc.

Guus Velders va establir les bases aquest any de l'acord internacional assolit per pràcticament tots els països per deixar de produir i utilitzar els hidrofluorocarbonats (HFC), uns potents gasos d'efecte hivernacle molt utilitzats en el sector de la refrigeració, èxit que tampoc ha passat desapercebut per a Nature.

Com tampoc ho ha fet la lluita de la física Elena Long per sensibilitzar sobre les dificultats i discriminacions a les quals han d'enfrontar-se els físics gais, lesbianes, bisexuals, transgènere o de qualsevol altra minoria sexual.

La neurocientífica Alexandra Elbakyan tanca la llista per desafiar a les publicacions científiques convencionals amb el seu web Sci-Hub, que permet accedir de manera gratuïta a més de 60 milions d'articles científics recents.

Segons el redactor de Nature Richard Monastersky, els científics que apareixen aquest any a la llista componen "un grup molt divers, però tots ells han jugat un important paper en els esdeveniments científics de l'any".

 

ÀUDIOS RELACIONATS