L'Associació d'Ajuda a l'Iraq denuncia que la insurgència iraquiana utilitza nens per fabricar bombes
La violència a l'Iraq s'ha convertit en una quotidianitat que ni tan sols deixa els nens de banda. Segons l'ONG Associació d'Ajuda a l'Iraq, grups d'insurgents utilitzen nens de curta edat per fabricar bombes i artefactes explosius i per a altres tasques d'assistència a les milícies armades. I és que els nens no desperten sospites. Els menors pertanyen a famílies humils, que han perdut el pare o que arriben amb dificultats a finals de mes, i que fent perillosos treballs relacionats amb armes i explosius aconsegueixen entre 5 i 10 dòlars diaris.
"Treballem vuit hores al dia sota supervisió de dues persones grans. Ens donen menjar i al final de la jornada ens paguen, unes vegades set dòlars, d'altres deu, en funció de les bombes que haguem pogut fabricar. Són bombes per matar americans. Al principi tenia por però els meus pares em van dir que era per dues bones causes: ajudar la nostra família i lluitar contra els nostres ocupants."
Qui explica aquesta realitat és Seif Abdulrafitz. Té 11 anys i va deixar l'escola per ajudar els seus pares, que estan a l'atur. Ho fa treballant a sou dels insurgents fabricant bombes. El seu testimoni assegura que "al principi els seus instructors eren molt amables, però que després han començat a amenaçar-nos dient que si ho deixem mataran la nostra família".
Els mètodes de captació tampoc serien gaire ortodoxos. Baria Hasan, mare de 42 anys, explica que van anar a casa seva demanant "que els entreguéssim els nostres dos nois". S'hi van negar però després, diu, els van amenaçar de segrestar a les seves dues filles i "vam haver d'acceptar". Baria sap que la feina que fan és perillosa però també veu els 5 dòlars diaris que li porten i amb els quals pot alimentar la seva família. "Desgraciadament -afegeix- això és el que ens han portat les tropes nord-americanes".
Aquestes pràctiques s'haurien detectat a la província d'Al-Anbar, a l'oest del país, i en almenys dos barris sunnites de Bagdad. L'agència de notícies de les Nacions Unides en assumptes humanitaris (IRIN), que cita un informe de l'ONG iraquiana, "milers" de nens podrien estar treballant en aquestes condicions i almenys tres han mort quan confeccionaven els artefactes.
Segons l'ONG, es recorre a l'ús de nens perquè treballen més ràpid, és mà d'obra més barata que els adults i es fa més difícil que es detectin els tallers d'explosius. A part de la fabricació d'explosius, els nens també es fan servir per traslladar els enginys, netejar armes o cuinar per als milicians.
L'IRIN també cita el testimoni d'Abu Katib, un mestre d'explosius. Dirigeix un equip de 40 nens en "algun punt" de Bagdad. Es justifica dient que "necessiten feina i nosaltres els en donem". Assegura que estant a prop d'ells constantment i que treballen en condicions segures i afegeix que "és molt estrany que es cremin amb els productes químics, però si això passa, tenim metges i infermeres per ajudar-los".
Qui explica aquesta realitat és Seif Abdulrafitz. Té 11 anys i va deixar l'escola per ajudar els seus pares, que estan a l'atur. Ho fa treballant a sou dels insurgents fabricant bombes. El seu testimoni assegura que "al principi els seus instructors eren molt amables, però que després han començat a amenaçar-nos dient que si ho deixem mataran la nostra família".
Els mètodes de captació tampoc serien gaire ortodoxos. Baria Hasan, mare de 42 anys, explica que van anar a casa seva demanant "que els entreguéssim els nostres dos nois". S'hi van negar però després, diu, els van amenaçar de segrestar a les seves dues filles i "vam haver d'acceptar". Baria sap que la feina que fan és perillosa però també veu els 5 dòlars diaris que li porten i amb els quals pot alimentar la seva família. "Desgraciadament -afegeix- això és el que ens han portat les tropes nord-americanes".
Aquestes pràctiques s'haurien detectat a la província d'Al-Anbar, a l'oest del país, i en almenys dos barris sunnites de Bagdad. L'agència de notícies de les Nacions Unides en assumptes humanitaris (IRIN), que cita un informe de l'ONG iraquiana, "milers" de nens podrien estar treballant en aquestes condicions i almenys tres han mort quan confeccionaven els artefactes.
Segons l'ONG, es recorre a l'ús de nens perquè treballen més ràpid, és mà d'obra més barata que els adults i es fa més difícil que es detectin els tallers d'explosius. A part de la fabricació d'explosius, els nens també es fan servir per traslladar els enginys, netejar armes o cuinar per als milicians.
L'IRIN també cita el testimoni d'Abu Katib, un mestre d'explosius. Dirigeix un equip de 40 nens en "algun punt" de Bagdad. Es justifica dient que "necessiten feina i nosaltres els en donem". Assegura que estant a prop d'ells constantment i que treballen en condicions segures i afegeix que "és molt estrany que es cremin amb els productes químics, però si això passa, tenim metges i infermeres per ajudar-los".
