L'article de Josep Cuní: "Diners"

L'article de Josep Cuní: "Diners"

L'article de Josep Cuní: "Diners"

Josep Cuní escriu setmanalment per al 3cat24.cat.

Josep Cuní escriu setmanalment per al 3cat24.cat.

Com es veu tot això que ens passa, des de Catalunya? Pregunta repetida pels neguitosos col·legues mallorquins. Es refereixen, és clar, als escàndols de corrupció que els sacsegen. Imbuïts de la seva pròpia dinàmica, tement estar instal·lat en un cercle viciós, amplien la seva preocupació ara també interessant-se per la mirada forana.

Són conscients de la quantitat de fets acumulats i els dol ser vistos tots plegats com els habitants corruptes d'una illa més semblant a les que fondejaven els pirates fa segles que al paradís que no ha deixat de ser. Perquè ho és Mallorca encara un paradís. Com ho són la resta de les Balears esquitxades per escàndols menors que vénen a ser directament proporcionals a la seva explotació turística. Però la temença és que aquella arcàdia ho hagi estat també, i durant massa temps, pels desvergonyits.

La base per aquesta mirada esbiaixada hi és. Més de 30 casos en poc més de 20 anys. Una trentena d'imputacions actualment que s'han de sumar a les causes ja jutjades i condemnades més les pendents de sentència. Unes fiances que sumen més de 5,4 milions d'euros dipositats als jutjats per estalviar-se la presó, de moment. I el fet encara més escandalós: no hi ha precedent que dos presidents de comunitat i una presidenta de Parlament autonòmics hagin hagut d'abandonar els càrrecs o hagin admès que també defraudaven Hisenda.

Que ara coincideixi a transcendir tanta fatxenderia vol dir que la justícia funciona, és clar. En alguns casos malgrat ells mateixos i els seus presumptes vincles amb amics togats. Però també vol dir que la condició humana no sembla aprendre mai dels errors ni dels càstigs als propers. Especialment quan al davant hi ha la temptació del diner. Consideració vàlida per a tothom i arreu. Ho va reconèixer davant el jutge Damià Vidal, director general de l'empresa informàtica pública Bitel durant el govern de Jaume Matas: "No sabia dir que no a l'alt tren de vida que portava." Doncs això.