L'article de Josep Cuní: "Correctiu"

"Aquesta és la grandesa de la democràcia del meu país", sol dir-me una amiga nord-americana. "El sistema no permet que ningú tingui gaire temps el poder absolut". He recordat ara la seva frase habitual arran de la derrota demòcrata a l'elecció al Senat a l'estat de Massachusetts per l'escó buit que va deixar Ted Kennedy en morir. Més enllà del significatiu canvi de color després de quasi cinquanta anys d'indiscutible domini del clan, la paradoxa del resultat és múltiple.
L'article de Josep Cuní: "Correctiu"

L'article de Josep Cuní: "Correctiu"

Actualitzat
1/ Arriba el dia que Barack Obama compleix un any a la Casa Blanca amb el suport de les dues cambres en mans del seu partit. Res a celebrar doncs, ja que amb aquest revés li canvia l'escenari de manera significativa.

Per això, la segona part de la contradicció: 2/ El seu partit perd la majoria al Senat imprescindible per tirar endavant les mesures més destacades i esperades del seu mandat.

Raó per la qual entrem en el punt 3/ En principi, aquella majoria havia d'avalar la reforma sanitària tan cobejada per uns i tan injuriada pels altres. Una assistència sanitària de la qual el difunt Kennedy era especial defensor. Però heus ací, que el canvi de tornes arriba precisament per la campanya contrària que n'ha fet Scott Brown, l'aspirant republicà.

De tot plegat, se'n desprèn el punt 4/ Que un estat capdavanter amb aquesta mena d'iniciatives sanitàries li dóna l'espatlla un any després al president que més suport ha tingut entre els seus habitants malgrat haver-se afegit de pressa i corrents a la cursa electoral quan els sondejos aventuraven no la derrota, sinó una victòria molt ajustada.

5/ Doncs ni això. La presència d'Obama no ha estat l'atractiu imprescindible per distanciar a l'alça la candidata de glaç, que és com varen batejar Martha Coakley, del seu rival republicà, antic model de "Cosmopolitan", casat amb la presentadora estrella d'un dels canals de la TV de Boston i pare d'una filla finalista de l'"Operación triunfo" local.

Per tot plegat, i més enllà de les moltes interpretacions que es fan i es faran, opto per quedar-me amb l'explicació de la meva amiga. Com si es tractés de la força natural del joc de la balança, pesos i contrapesos característics del sistema nord-americà, l'electorat d'un sol estat, en una votació única i especial, ha dit al president que ni és únic ni pot tenir tot el poder. I li ha recordat justament quan totes les enquestes el castiguen més per la decepció dels seus votants que per l'esperança esquerdada dels seus fans.

20 segles després, al despatx oval han penjat aquella màxima romana que recordava als emperadors que eren humans. 2.000 anys després i a l'home més poderós del nou imperi.