L'arbre genealògic més gran del món connecta 13 milions de persones

Les dades de l'estudi, publicat a la revista "Science", estan a l'abast de tot el món acadèmic per a la investigació
L'arbre genealògic més gran del món connecta 13 milions de persones

L'arbre genealògic més gran del món connecta 13 milions de persones

Les dades de l'estudi, publicat a la revista "Science", estan a l'abast de tot el món acadèmic per a la investigació
Actualitzat
L'arbre genealògic més gran del món connecta 13 milions de persones

L'arbre genealògic més gran del món connecta 13 milions de persones

Un grup d'investigadors internacional han acumulat dades fins a crear l'arbre genealògic més gran del món, que connecta 13 milions de persones en 11 generacions.

Es tracta de l'arbre familiar més gran científicament estudiat que ha permès analitzar migracions, tendències socioeconòmiques, demogràfiques i genètiques dels últims 500 anys.

Recerca en xarxa

Els autors del treball, publicat aquest mes a la revista "Science", han descarregat 86 milions de perfils públics d'un dels lloc web de genealogia col·laborativa més gran del món, Geni.com. El 85% de les dades són de perfils originaris dels Estats Units i Europa. L'arbre recull quan i on ha nascut i mort cada persona que apareix en l'arbre.

El conjunt de dades està disponible per a la investigació acadèmica a FamiLinx.org. En aquest lloc web, les dades són anònimes, però qui tingui curiositat per saber si forma part d'aquest arbre familiar pot consultar-ho a Geni.com, algun familiar li pot haver inclòs.

 

 

És a través de les diverses eines informàtiques on line ha pogut ser possible aquesta gran recerca de dades. Un dels principals autors de l'informe Yaniv Erlich, és científic informàtic de la Universitat de Columbia, però també el director científic de MyHeritage, una companyia de proves d'ADN i genealogia propietària de Geni.com on s'hi recullen les dades de l'estudi.

"A través de la feina de molts genealogistes amb curiositat sobre la seva família, col·laborem en aquest enorme arbre genealògic únic. Esperem que aquest conjunt de dades pugui ser útil per a científics que estudien una varietat d'altres temes."

De molts arbres familiars més petits va sorgir-ne un de sol de 13 milions de persones que abasta 11 generacions. Ara caldria retrocedir 65 generacions més per trobar un ancestre comú i completar l'arbre.

Matrimonis i immigració

L'accés a les dades de forma digital, deixa lluny el rastreig en registres parroquials, hemeroteques i obituaris, i permet la investigació a nivell de la població. L'estudi dels moviments migratoris i els matrimonis dels últims 500 anys ja ha donat resultats.

Abans del 1750 la majoria dels nord-americans buscava la seva parella dintre dels 10 quilòmetres al voltant d'on va néixer. El 1950 la mobilitat a l'hora de buscar parella es va estendre als 100 quilòmetres.

Abans del 1850 era un fet comí casar-se amb algun familiar considerat llunyà com els cosins en quart grau, ara seria de cosins en setè grau.

L'estudi també ha descobert que les dones d'Europa i els Estats Units han emigrat més que els homes en els últims 300 anys, mentre que els homes ho han fet més lluny.

Herència de la llarga vida

Les dades també han permès estudiar la relació del model genètic i la longevitat.

Els investigadors van construir un model genètic i el van aplicar als perfils de 3 milions de parents nascuts entre 1600 i 1910 que haguessin viscut més de 30 anys. De la comparació va resultar que tenir bons gens explicaria el 16% de la longevitat de les persones i que tenir-los allargaria la vida uns 5 anys. Una dada no massa destacable tenint en compte que fumar escurça 10 anys de vida.

 

TEMES:
Ciència