Barcelona

L'antic Institut Ravetllat-Pla, al barri del Guinardó de Barcelona, clarifica el seu futur

L'Institut Ravetllat-Pla, una gran finca al barri del Guinardó de Barcelona, de principis del segle passat, acaba d'aclarir el seu futur. La Fundació Ramon Pla Armengol gestionarà la gran mansió, amb una valuosa col·lecció de 850 peces de mobiliari, escultura i orfebreria, per convertir-la en museu. L'Ajuntament, per la seva part, es farà càrrec de les quatre hectàrees de jardí, ara brut i abandonat.

RedaccióActualitzat

Un dels tresors amagats de Barcelona, l'Institut Ravetllat-Pla, una gran finca al barri del Guinardó, de principis del segle passat, acaba d'aclarir el seu destí.

La seva última propietària, Núria Pla, va morir fa tres anys sense fills ni hereus directes. Inicialment, havia fet donació de tot el seu patrimoni a l'Ajuntament, però en un testament posterior se'n va desdir. Temia que la valuosa col·lecció de mobles antics que la casa guarda entre les seves parets sortissin d'allà, i ho va llegar tot a la Fundació que porta el nom del seu pare, Ramon Pla Armengol. Aquest desig de Núria Pla està a punt de fer-se realitat, després d'un litigi amb l'Ajuntament per la propietat de la finca. Segons un principi d'acord, la fundació gestionarà el museu i cedirà al consistori la titularitat de la parcel·la, quatre hectàrees situades a l'altra banda de l'Hospital de Sant Pau. Un jardí brut i abandonat que contrasta amb el tresor artístic que s'amaga a pocs metres.

L'Institut Ravetllat-Pla el van fundar l'any 1919 el veterinari Joaquim Ravetllat i el metge Ramon Pla. Allà van gestar una teoria per al tractament de la tuberculosi que les institucions mèdiques de l'època van considerar heterodoxa. perquè no era verificable. Investigant amb els cavalls que tenien a la mateixa finca, Ravetllat i Pla van fabricar dos productes contra la tuberculosi: el sèrum i l'hemoantitoxina Ravetllat-Pla, tots dos productes coneguts popularment com "sang de cavall". Però l'Institut no solament va ser un laboratori d'investigació i experimentació. Davant el desinterès de les institucions oficials, es va convertir en una empresa privada on s'elaboraven i es comercialitzaven els dos medicaments.

L'any 2009, Núria Pla, filla de Ramon Pla i directora de la fundació des del 1940, va donar l'arxiu de l'Institut a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara, finalment, per a la resta de patrimoni s'ha arribat a un acord. La casa, 2.500 metres quadrats amb més de 800 mobles de col·leccionista, on Núria Pla va viure fins a la seva mort, l'any 2011, serà un museu. L'Ajuntament, per la seva part, anirà rehabilitant per etapes el gran jardí.

 

La col·lecció de mobles

Núria Pla va reunir, al llarg de més de 70 anys, un conjunt de 850 peces de mobiliari, escultura i orfebreria que omplen cada un dels espais de la gran mansió. Els mobles de la seva col·lecció eren la seva vida.

Una col·lecció de valor incalculable i, en l'especialitat de moble espanyol dels segles XVII i XVIII, una de les més importants del món. No tan sols per la quantitat, sinó pel valor de les peces. Núria Pla era coneguda i reconeguda entre els antiquaris, que anaven a casa seva a oferir-li les millors peces. Escollia les peces, les restaurava i coneixia al detall la història de cada un dels mobles.

De moment, la Fundació Ramon Pla Armengol, propietària de la col·lecció, ha invertit un milió i mig d'euros en la rehabilitació de la casa i de les sales d'exposició. Els ingressos del lloguer de més d'un centenar d'immobles de la seva propietat asseguren la gestió futura del museu un cop hi hagi l'acord definitiu per obrir-lo al públic.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut