L'ANC farà eleccions al 17 de març i convoca una manifestació per demanar un govern

Eleccions, independència dels partits i una estratègia a llarg termini, a debat en l'assemblea de l'ANC
L'ANC farà eleccions al 17 de març i convoca una manifestació per demanar un govern

L'ANC farà eleccions al 17 de març i convoca una manifestació per demanar un govern

Eleccions, independència dels partits i una estratègia a llarg termini, a debat en l'assemblea de l'ANC
Redacció Actualitzat

L'ANC ha fet aquest diumenge la seva assemblea general ordinària, que ha aprovat el full de ruta de l'entitat sobiranista, dels pròxims dos anys, que aspira a consolidar la república catalana després d'haver eixamplat les seves bases.

El full de ruta que passa per actuar en diversos àmbits, un d'ells l'internacional, en què es vol continuar incidint en l'opinió pública. La internacionalització també passa per denunciar la repressió que -consideren- està fent l'estat espanyol a instàncies judicials com el Tribunal Europeu de Drets Humans o l'ONU.

La trobada s'ha fet al Pavelló de la Mar Bella, a Barcelona, oberta a tots els socis. A part de debatre i aprovar el full de ruta, també s'han convocat eleccions al secretariat nacional.

Les eleccions seran el 17 de març i s'hi escollirà la setantena de membres que el conformen. Ja no s'hi poden tornar a presentar ni l'actual president, Jordi Sànchez, ni el vicepresident, Agustí Alcoberro, perquè ja fa tres anys que en formen part.

Manifestació per demanar un govern

A l'assemblea general ordinària de l'ANC també s'han sentit dures crítiques a la falta d'acord entre els partits independentistes per formar govern.

Consideren, ha dit literalment el secretari general Jordi Pairó, lamentable que no s'hagi arribat a un acord i per això s'ha convocat una mobilització el dia 11 de març davant del Parc de la Ciutadella que es vol convertir en un 11 de setembre sis mesos abans.

Comptes aprovats amb la caixa de solidaritat

L'ANC ha aprovat els omptes de l'entitat i ha donat la xifra de diners que ha recaptat juntament amb Òmnium per l'anomenada caixa de solidaritat per als presos i processats pel procés. Són 5,8 milions d'euros.

D'aquests gairebé sis milions, només en queden dos ja que la resta s'han fet servir per abonar fiances i multes davant el Tribunal de Comptes.

 

 

118 esmenes, una de dissolució

La ponència política de l'ANC defensa que cal "mantenir i reforçar" la independència de l'ANC respecte als partits polítics. Però s'han presentat diverses esmenes que van més enllà d'aquest text. Hi ha 118 esmenes que s'hauran de votar aquest diumenge.

Fins i tot una de les dues esmenes a la totalitat apunta a la dissolució de l'entitat sobiranista si no hi ha una "estratègia i una tàctica pròpies no supeditades a interessos aliens a l'independentisme". Aquesta esmena s'ha descartat amb 238 vots a favor, 926 en contra i 450 abstencions.

Altres esmenes parcials proposen fórmules per evitar el traspàs directe i immediat dels membres del secretariat a les llistes electorals dels partits. Per exemple, l'assemblea territorial de Solsona proposa que totes les persones que formin part del secretariat nacional de l'entitat signin un document de bones pràctiques en què es comprometin a no formar part d'una llista electoral fins al cap d'un any d'haver deixat el secretariat.

 

 

Record i missatges 

En diversos moments de l'assemblea s'han fet diversos actes de record als membres del govern i les entitats que encara són a la presó o fora del país. Així han rebut Carme Forcadell quan ha entrat a la sala:

 


També s'hi han sentit missatges de l'expresident Jordi Sànchez, des de la presó de Soto del Real, on ha dit que se sent orgullós d'estar empresonat pel fet de ser president de l'Assemblea. I de Carles Puigdemont des de Brussel·les, que ha animat a construir la república i a no defallir:

Alguns dels exconsellers han enviat missatges des de Brussel·les com Calra Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín:



Les esmenes de la República

L'ANC també debat la implantació de la República i els passos que s'han de seguir en el procés. El text inicial insta el govern de la Generalitat a "construir la República proclamada com un marc real de garantia de drets civils i socials, enfront de la involució democràtica i repressiva que està duent a terme l'Estat".

L'Assemblea albira una república com un "poder efectiu i no dependent de l'estat espanyol" en els següents àmbits: control de la hisenda, poder judicial i seguretat dels catalans.

Sobre aquesta qüestió, una esmena de la territorial de Llinars insta el govern i el Parlament a construir, "en la mesura del que sigui possible", la República, i argumenten que, tenint en compte la situació actual de les institucions, és poc realista demanar una construcció "real" de la República.

Una altra de les esmenes presentades aposta per un referèndum supervisat per les Nacions Unides o un dictamen internacional favorable a la declaració d'independència.

Des de Badalona, es proposa promoure "vies imaginatives", com l'assemblea de càrrecs electes, que permetin superar les limitacions del marc autonòmic i avançar en la construcció de la República.

TEMES:
Procés català Independència