L'anàlisi dels glòbuls vermells d'Oetzi confirma que va morir a causa de l'impacte d'una fletxa
Glòbuls vermells trobats a les ferides de "l'home de gel", Oetzi, confirmen que va morir a causa de l'impacte d'una fletxa, segons publica aquest dimecres la revista britànica "Journal of the Royal Society Interface". Fins ara es pensava que Oetzi, la víctima del primer assassinat del qual es té constància científica, havia mort d'un cop al cap després que el ferís una fletxa a l'esquena.
RedaccióActualitzat
A Oetzi, que va viure fa 5.300 anys, el van batejar amb aquest nom per la regió alpina italiana on el van trobar, una glacera entre Itàlia i Àustria, l'any 1991. El líder de l'equip investigador de "l'home de gel", Albert Zink, ha explicat que l'estudi dels glòbuls vermells confirma que va morir quan tenia al voltant de 46 anys com a conseqüència dels greus danys causats per la fletxa en les seves artèries principals.
"Aquests glòbuls vermells tenen la mateixa morfologia que els moderns, de manera que Oetzi no patia cap malaltia derivada d'una alteració, i també ens indiquen que la ferida de l'esquena era fresca, per la qual cosa va morir pocs minuts després de rebre l'impacte de la fletxa", ha concretat Zink. L'investigador també ha apuntat que "el més probable és que morís al mateix punt on el van trobar perquè no tenim cap prova que fos transportat des d'un altre lloc".
Els glòbuls vermells, les cèl·lules més abundants a la sang, acostumen a degradar-se molt ràpid i no van aparèixer en els escàners previs realitzats al cadàver d'Oetzi. Tanmateix, l'equip de Zink ha analitzat mostres dels teixits que envolten les dues ferides d'Oetzi, una a la mà dreta i l'altra a l'esquena, amb un microscopi de força atòmica. Aquesta eina nanotecnològica permet escanejar la superfície de les mostres i distingir detalls tridimensionals amb una amplificació de diversos milions de vegades.
Aquest descobriment significa que, a més del cadàver, la sang d'Oetzi també es va conservar en bon estat durant més de 5.000 anys gràcies a les baixes temperatures de la glacera. Trobat juntament amb una col·lecció de roba i armes, "l'home del gel" ofereix una visió sense precedents sobre el neolític tardà o l'edat del Coure. Des del 1998 s'exhibeix al museu de Bozen.
"Aquests glòbuls vermells tenen la mateixa morfologia que els moderns, de manera que Oetzi no patia cap malaltia derivada d'una alteració, i també ens indiquen que la ferida de l'esquena era fresca, per la qual cosa va morir pocs minuts després de rebre l'impacte de la fletxa", ha concretat Zink. L'investigador també ha apuntat que "el més probable és que morís al mateix punt on el van trobar perquè no tenim cap prova que fos transportat des d'un altre lloc".
Els glòbuls vermells, les cèl·lules més abundants a la sang, acostumen a degradar-se molt ràpid i no van aparèixer en els escàners previs realitzats al cadàver d'Oetzi. Tanmateix, l'equip de Zink ha analitzat mostres dels teixits que envolten les dues ferides d'Oetzi, una a la mà dreta i l'altra a l'esquena, amb un microscopi de força atòmica. Aquesta eina nanotecnològica permet escanejar la superfície de les mostres i distingir detalls tridimensionals amb una amplificació de diversos milions de vegades.
Aquest descobriment significa que, a més del cadàver, la sang d'Oetzi també es va conservar en bon estat durant més de 5.000 anys gràcies a les baixes temperatures de la glacera. Trobat juntament amb una col·lecció de roba i armes, "l'home del gel" ofereix una visió sense precedents sobre el neolític tardà o l'edat del Coure. Des del 1998 s'exhibeix al museu de Bozen.
