L'ampliació europea obre expectatives i recels econòmics tant als nous socis com als antics

Amb la nova Europa es crea un macromercat, un repte econòmic i social, a més de polític, que obre expectatives, però també recels. I els temors vénen tant dels nous socis com dels antics. Dels nous, perquè han de fer un gran esforç per adaptar-se a la nova situació, a la normativa comunitària, per exemple. Dels antics, perquè hi haurà una lògica redistribució de fons. I això, en alguns casos com el d'Espanya, vol dir rebre menys ajudes.
L'ampliació europea obre expectatives i recels econòmics tant als nous socis com als antics
L'Europa dels 25

L'ampliació europea obre expectatives i recels econòmics tant als nous socis com als antics

Amb la nova Europa es crea un macromercat, un repte econòmic i social, a més de polític, que obre expectatives, però també recels. I els temors vénen tant dels nous socis com dels antics. Dels nous, perquè han de fer un gran esforç per adaptar-se a la nova situació, a la normativa comunitària, per exemple. Dels antics, perquè hi haurà una lògica redistribució de fons. I això, en alguns casos com el d'Espanya, vol dir rebre menys ajudes.
L'entrada a la Unió Europea de Polònia, Hongria, Txèquia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Eslovàquia, Malta i Xipre ha suposat a aquests països un gran esforç inversor per poder adaptar-se i complir les normatives comunitàries. A l'altra banda de les balances, l'obertura de fronteres els permetrà exportar part de la producció i accedir a les ajudes comunitàries. Els agricultors i ramaders dels països de l'ampliació, però, no podran accedir de cop a totes les ajudes comunitàries. S'ha fixat un període transitori fins a l'any 2013, i els pagaments aniran creixent al llarg dels anys fins a igualar-se amb els de la resta de pagesos de la Unió. La part més important del pastís de les ajudes que sí que rebran els nous països membres correspon als fons destinats a promoure el creixement econòmic. El dèficit d'infraestructures fa que, per exemple, la principal via que uneix Praga i Viena sigui, en algun tram, d'un carril per cada sentit. Els països de l'ampliació han rebut fins ara uns 20.000 milions d'euros com a ajudes prèvies. En rebran uns 50.000 milions des d'aquest any fins al 2006 i, en una tercera fase fins a l'any 2013, uns 130.000 milions d'euros, aproximadament 21 bilions de les antigues pessetes. Però aquest repartiment de les ajudes anirà en detriment d'altres països. En el mateix període, Espanya deixarà de rebre ajudes per un valor d'uns 20.000 milions d'euros, més de tres bilions de les antigues pessetes. L'ampliació, però, vol dir també afegir milions de potencials consumidors, i la possibilitat de compensar la pèrdua d'ajudes comunitàries arribant a nous mercats.