L'amenaça de l'article 155: una opció de Madrid per aturar el referèndum

Els articles 155 i 116 de la Constitució preveuen des del control total o parcial del govern de la Generalitat fins a una hipotètica declaració d'estats d'alarma, excepció i setge.

Article 155:
Si una comunitat autònoma no compleix la Constitució i les lleis i actua de forma que atempti greument contra l'interès general d'Espanya se la pot obligar a complir:
1- Requeriment del govern espanyol al president de la comunitat autònoma perquè compleixi les lleis.
2- Si la CA no obeeix, el Senat ha d'aprovar per majoria absoluta les mesures.
3-Tota l'administració autonòmica, o una part, queda sota les ordres del govern espanyol.

Article 116:
Estat d'alarma: Catàstrofes, paralització serveis especials per vagues...
                              Decret del govern. S'informa el Congrés.

Estat d'excepció: Quan s'afecti l'exercici de drets i llibertats, funcionament institucions democràtiques, serveis públics essencials o ordre públic.
                                Decret govern. Prèvia autorització del Congrés.

Estat de setge: Insurrecció, acte de força contra sobirania o independència d'Espanya, integritat territorial o ordenament constitucional.
                              Cal majoria absoluta del Congrés. Autoritat militar mana.

L'article 155 és l'eina que, aquests últims anys, el govern espanyol ha posat sobre la taula per aturar el procés. Ho ha recordat l'exministre José Manuel García-Margallo, que ha revelat la proposta que va fer per evitar la consulta del 9N i que finalment Rajoy no va acceptar.

"La meva tesi era demanar al govern de la Generalitat la requisa i la destrucció d'urnes i paperetes. Si la Generalitat no hagués cedit, posar els mossos d'Esquadra durant 24 hores a les ordres del Ministeri de l'Interior."

Munté li ha respost:

"Democràcia, llibertat i ús de la força són completament incompatibles i és una vergonya que des de posicions governamentals, per més que ara no formi part del govern, es facin aquestes al·legacions."

Pel constitucionalista Enoch Albertí, l'article 155 no suspèn l'autonomia, però permet que el govern espanyol agafi el control parcial o total de la Generalitat.

"Un comissari que pogués exercir aquesta autoritat del govern i, per tant, actuar en nom del govern de Catalunya donant instruccions a l'administració de la Generalitat."

Per la professora Teresa Freixes, l'Estat té vies més directes que el 155 i que no requereixen l'aprovació del Senat o del Congrés.

"Mecanismes que, per exemple, podrien permetre que fos el Ministeri de l'Interior el que prengués el comandament dels Mossos, llei de seguretat nacional, i això és un simple decret del govern."

En cas d'un referèndum no pactat, els experts debaten sobre si als funcionaris públics -policies, professors, etc.-- se'ls podria aplicar mesures administratives. Segons Freixes:

"Se'ls pot obligar a fer el que la normativa disposi en cada moment."

Albertí, per contra, creu que no:

"Als professors, estic convençut que no se'ls podria donar ordres perquè aleshores s'estaria vulnerant la llibertat d'ensenyament."

Des del 1978, quan va entrar en vigor la Constitució, no s'han aplicat mai ni l'article 155, ni els estats d'excepció i de setge que preveu l'article 116. L'únic que s'ha activat és, l'any 2010, és l'estat d'alarma quan arran d'una vaga de controladors aeris es va militaritzar aquest col·lectiu.

Els constitucionalistes consultats avisen que els estats de setge, excepció i alarma, al contrari de l'article 155, suposen la suspensió de drets fonamentals. Però veuen molt difícil que es poguessin invocar en el cas de Catalunya. Per Albertí,

"No deixaria de ser molt sorprenent que, davant d'una situació com la catalana, s'apliquessin per primera vegada i per fer front a una reivindicació que és democràtica."

Freixes ha parlat en el mateix sentit:

"És un estat de preguerra, l'estat de setge. La veritat, a mi se'm fa difícil pensar-ho".