L'Aliança del Nord bloqueja les negociacions a Bonn
La Conferència de Bonn sobre el futur polític a l'Afganistan entra a la recta final amb incertesa. Les delegacions participants havien d'aconseguir tancar aquesta matinada l'acord de principi sobre la transició política i la restauració de la seguretat però no s'ha pogut arribar a cap acord. L'abandó de la conferència d'un dels principals líders paixtos per desacords amb els seus companys de la delegació de l'Aliança del Nord ha estat el primer entrebanc. Però el que realment ha bloquejat la negociació ha estat el fet que la mateixa Aliança no hagi rebut el vistiplau del president Rabani a la llista de candidats als òrgans executiu i legislatiu. Sembla que s'ha acordat un termini de 24 hores a l'espera de la resposta de Kabul.
Darrere els gestos de felicitació per l'acord de principis a què van arribar dijous els delegats de Bonn, ahir van aparèixer les primeres fissures. L'endèmica fragilitat entre les múltiples ètnies que conviuen a l'Afganistan esclatava dins i fora de la sala justament quan s'havien de començar a decidir els noms dels qui intervindran en la pròxima transició política.
Els greuges comparatius entre els grups han desembocat fins i tot en algunes desercions, com la del principal líder de l'ètnia paixto, que ha abandonat la sala de reunions i la conferència. Altres veus, entre elles les dels hazares i els uzbecs es mostraven també descontents per la marxa de les negociacions.
Molt lluny de la taula i en un clima d'entesa sense precedents, dos enemics tradicionals, l'Iran i el Pakistan, fan també esforços mediadors en el conflicte. Els dos països han anunciat la celebració d'una reunió entre el president pakistanès, Pervez Musharraf, i el líder de l'Aliança del Nord i encara president afganès reconegut, Burhanudin Rabani.
Precisament Rabanni ha tornat a aparèixer a escena en un intent de recuperar el protagonisme polític que la cimera de Bonn sembla que li està negant. Discrepant obertament dels acords, Rabanni ha declarat que el pas previ i ineludible a qualsevol govern interí han de ser unes eleccions i s'ha mostrat contrari a la reinstauració de la monarquia a l'Afganistan.
Tot i això, no està en contra que l'exrei Zahir Shah jugui un paper durant la transició i li ha ofert la possibilitat de portar una escorta de 100 a 200 militars estrangers quan vagi a Kabul per participar en la Loja Jirga.
Per remarcar les seves conviccions democràtiques, Rabanni ha assegurat que les dones afganeses han de tenir el dret d'elegir i ser elegides.
