L'Alcorà, per primer cop en català

Els versicles de l'Alcorà ja es poden llegir en llengua catalana. El catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Alacant, Míkel de Epalza, ha fet una traducció amb criteris innovadors, adaptant la musicalitat i la sonoritat de l'original.
L'Alcorà, per primer cop en català
El llibre sagrat dels musulmans

L'Alcorà, per primer cop en català

Els versicles de l'Alcorà ja es poden llegir en llengua catalana. El catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Alacant, Míkel de Epalza, ha fet una traducció amb criteris innovadors, adaptant la musicalitat i la sonoritat de l'original.
Actualitzat
GENÍS CORMAND L'essència de l'Alcorà és la recitació. La paraula àrab "Al-Quran" vol dir lectura oral i per això no és estrany veure com a un llibre sant del segle VII li ha anat tan bé la multiplicació dels mitjans de comunicació. Mikel de Epalza, catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics "L'Alcorà es veu a la televisió, es recita a la ràdio, hi ha emissores, a Egipte, per exemple, que reciten el text sagrat les vint-i-quatre hores del dia." Déu va revelar l'Alcorà fragment a fragment, durant vint anys, a Mahoma. Aquest, perquè no es perdés el missatge, el va recitar a uns especialistes en la memorització de relats i poemes. Els feia repetir l'Alcorà un i altre cop i corregir-se. És tan important la recitació que els professionals que s'hi dedicaven molt sovint eren cecs. La seva deficiència visual els dotava d'una sensibilitat particular per a la memorització i per a les modulacions de la veu. Mikel de Epalza "La paraula 'islam' vol dir submissió. L'Alcorà és un text religiós que no es pot llegir: no és un text d'història, ni narratiu, ni un text doctrinal filosòfic. És una meditació." De Epalza va néixer a França i és fill de pares bascos. La seva carrera d'estudis i investigacions sobre islamologia i història hispanoàrab és interminable. Des del 79 treballa a la Universitat d'Alacant, on és catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics. Aquesta és la primera traducció catalana sencera de l'Alcorà que s'ha fet directament de l'àrab. Ha estat un treball exhaustiu i innovador, fruit de tota una investigació lingüística, social i cultural. Míkel de Epalza ha volgut adaptar la musicalitat del text original a la sonoritat que li permet la llengua catalana. Míkel de Epalza "Els ritmes àrabs no es poden traduir exactament al català. He creat un estil perquè es llegeixi com un llibre literari. He hagut de trobar un estil literari, entre la prosa poètica catalana actual i el vers lliure, que tingui una ressonància, una musicalitat, encara que no es llegeixi en veu alta." Fins i tot, la tipografia de la traducció està feta perquè el lector s'aturi i mediti. Així és com s'ha de llegir el llibre sagrat dels musulmans, que, actualment, té influència en mil milions de persones. El segon llibre que presentem el situem al pati de l'Ateneu Barcelonès. Aquí s'hi van passar hores i hores Josep Maria de Sagarra i Josep Pla compartint tertúlies i experiències. Els unia una bona amistat. Narcís Garolera, professor Filologia Universitat Pompeu Fabra "Els hem de centrar molt a l'Ateneu, als anys vint, sobretot, començant a escriure per més gent que el que feia el catalanisme selectiu o elitista, noucentista." Garolera ha recollit els articles que els dos escriptors van escriure per al diari d'esquerra liberal "El Sol". El seu fundador, Ortega y Gasset, va proposar a Josep Maria de Sagarra que fes de corresponsal d'Alemanya, als anys vint. El cas de Pla va ser diferent: va ser l'escriptor empordanès qui es va oferir al diari republicà per enviar cròniques des de la Itàlia prefeixista. Narcís Garolera "Pla hi té molt interès, i vol que "El Sol" l'enviï a Itàlia, a seguir el moviment feixista, que es preveu d'immediat, la marxa sobre Roma, a seguir els passos de Mussolini abans de prendre el poder." El llibre es titula "Cartas europeas" i aplega les cròniques escrites entre el 1920 i el 1928. A diferència de Carner i Riba, Pla i Sagarra volien usar un català més planer i entenedor, que arribés a més gent, ja sigui a través dels llibres o els diaris. "L'Alcorà" Traducció: Míkel de Epalza Editorial Proa 6.500 ptes. "Cartas europeas. Crónicas en 'El Sol', 1920-1928" Josep Maria de Sagarra i Josep Pla Edició i pròleg de Narcís Garolera Ediciones Destino 2.800 ptes.