L'alcaldessa de Berga denuncia ser víctima d'un "judici polític" i defensa que va respondre a la "voluntat del poble"

L'alcaldessa de Berga denuncia ser víctima d'un "judici polític" i defensa que va respondre a la "voluntat del poble"

L'alcaldessa de Berga denuncia ser víctima d'un "judici polític" i defensa que va respondre a la "voluntat del poble"

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, atén els mitjans després del judici a Manresa. 21 de maig de 2018

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, atén els mitjans després del judici a Manresa. 21 de maig de 2018

ACN Manresa.-L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), ha comparegut aquest dilluns davant del Penal 2 de Manresa acusada d'un presumpte delicte de desobediència per no haver despenjat l'estelada del balcó de l'Ajuntament. Venturós ha denunciat ser víctima d'un "judici polític" i no jurídic. Segons la batllessa, "és un judici amb un culpable ja d'entrada que posa en entredit aquesta falsa neutralitat a la qual tant apel·la el ministeri fiscal". També ha denunciat la "complicitat" entre l'Estat i els "crepuscles de l'ultra dreta", ja que la denúncia la va interposar Societat Civil Catalana. L'alcaldessa ha respost tant a les preguntes del ministeri fiscal com de la seva defensa i ha insistit en el fet que no va retirar la bandera per respondre "al mandat del poble". A les conclusions, Venturós ha volgut recordar els polítics que es troben a la presó i la jutge li ha demanat que "mantingui la calma" i "se centri en el procediment". El judici ha quedat vist per sentència.

En la seva declaració davant la magistrada, Venturós ha recordat que no va fer cas al requeriment de la Junta Electoral de retirar l'estelada durant dos períodes electorals de l'any 2015 en considerar que no es tracta d'una "ordre". "Enteníem que en ple procés de ruptura s'havia de fer cas omís a allò que vingués dels jutjats i estigués polititzat", ha assenyalat l'alcaldessa, que ha recordat que la bandera es va penjar per un acord de ple celebrat el setembre de 2012, i que en cap moment "va estar impugnat pel govern espanyol". A preguntes del ministeri fiscal sobre la no retirada de l'estelada, la batllessa ha dit que el requeriment el va entendre com a "propaganda de la política estatal vinculada al poder judicial".Durant les conclusions finals de la vista, Venturós ha reiterat que la condemna per la qual se l'està jutjant "és política". "Crec que és un judici polític, instigat pel ministeri Fiscal. No vinc a defensar-me sinó a acusar al ministeri Fiscal de supeditar decisions polítiques en l'àmbit judicial i ser còmplices de l'ultra dreta", ha dit davant la jutge.Venturós, amb un to més reivindicatiu i durant la mateixa intervenció davant la jutge, ha lamentat no poder tenir al seu costat "companys que ara són empresonats". Ha estat llavors que la magistrada l'ha interromput per demanar-li que "mantingui la calma" i "se centri en el procediment".13 testimonisA petició del Ministeri Fiscal han testificat els dos funcionaris de l'Ajuntament que van rebre els dos requeriments de la junta electoral. També ho han fet cinc mossos d'esquadra, entre els quals el subinspector que va acabar retirant la bandera el 20 de desembre, que ha reconegut que va preferir treure-la "personalment" abans que transmetre l'ordre a cap agent. La resta d'agents s'han limitat a explicar que van verificar que hi fos i ho van comunicar.Per la seva part, l'advocat de Venturós, Benet Salellas, ha citat a declarar com a testimoni l'antecessor de Venturós al càrrec, Juli Gendrau, i cinc membres de l'actual Ajuntament: Mònica Garcia, Oriol Camps, Francesc Ribera, Eloi Escútia i Ermínia Altarriba. Gendrau ha posat en context el ple en el qual es va aprovar penjar l'estelada i no treure-la "fins que no s'aconseguís la sobirania plena, la república catalana". També ha recordat que l'acord va ser aprovat pràcticament per unanimitat i "sense controvèrsia". També ha afegit no va tenir constància del fet que aquesta decisió hagués pogut causar malestar entre els veïns.De les declaracions dels regidors ha destacat la d'Ermínia Altarriba, aleshores regidora del PSC (ara ERC), que va optar per abstenir-se. La regidora ha afirmat que el seu grup municipal va prendre aquesta posició en considerar que "no era molt freqüent que entitats presentessin propostes, per això vam pensar que estava bé no oposar-nos-hi", ha dit. I és que, tal com ha recordat, la moció, que va ser presentada per l'ANC, va ser la primera que un col·lectiu defensava en un ple municipal a Berga.Es manté la petició del fiscalDurant les conclusions, la representant del Ministeri Fiscal ha anunciat que mantenia l'acusació a Venturós per un presumpte delicte de desobediència en considerar que l'alcaldessa no va acatar l'acord d'"un òrgan superior". Així, demana per a l'alcaldessa la seva inhabilitació durant mig any i una multa de 540 euros.Per la seva part, l'advocat de la defensa, Benet Salellas, ha demanat l'absolució. Entre els arguments emprats destaca que els fets que s'han jutjat "mai havien estat discutits" o que entrar en la retirada de símbols durant els períodes electorals "ens podria dur a l'absurditat". "S'haurien de retirar també les espanyoles o les creus de les esglésies perquè hi ha partits que s'acosten més a aquesta ideologia". A més, ha recordat que en les eleccions del 20-D la CUP defensava "l'abstenció". Salellas també ha apel·lat a la "neutralitat". "S'exigeix als ajuntaments independentistes però no als agents de la Guàrdia civil que sortien cridant 'A por ellos' abans de l'1 d'octubre", ha exclamat.No acatar la decisióA la sortida dels jutjats, davant dels mitjans, Venturós ha anunciat que malgrat que sigui condemnada i inhabilitada, no acatarà l'ordre. "Es manté la desobediència si hi ha inhabilitació. Partíem d'un principi de legitimitat popular per sobre de la legalitat establerta. I això implica desobeir", ha dit. També ha volgut denunciar "la tasca que fa el Ministeri Fiscal d'acord amb les ordres del Govern espanyol" així com "les seves intencions amb els afers que tenen a veure amb els processos de ruptura". I és que ha recordat que aquest cas ja havia estat arxivat per part del jutjat d'Instrucció de Berga i va ser un recurs del ministeri Fiscal a l'Audiència de Barcelona el que ha suposat que s'hagi reobert.La necessitat de comparèixerA diferència de quan el cas va arribar als jutjats de Berga en què Venturós no va comparèixer i va haver de ser detinguda, aquesta vegada l'alcaldessa ha comparegut i fins i tot ha respost al Ministeri Fiscal. L'advocat de Venturós ha explicat que "el judici s'hagués celebrat igualment pel que "hem optat per comparèixer perquè això servia per posar sobre la taula el funcionament de la justícia".De la mateixa manera que Venturós ha fet davant la magistrada, Salellas ha assegurat que "aquest procés és un instrument polític al servei d'una ideologia concreta que és la que hi ha avui a les institucions espanyoles, que contagia a la fiscalia". A més ha qualificat "d'hipocresia" que la Fiscalia parli de neutralitat quan "hem vist com la Guàrdia Civil actua a crits de 'A por ellos' o com el propi jutge Llarena actua en una posició ideològica i no neutral".Segons l'advocat el judici anava més enllà "d'un tros de tela penjat a l'ajuntament" i el que s'està intentant és "tapar-nos la boca als que volem canviar coses i volem conquerir drets i sobiranies".Suport a Venturós de diferents forces polítiques Diputats de la CUP, JxCAT i ERC han volgut donar suport explícit a l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, el dia que havia de ser jutjada per un delicte de desobediència. També representats polítics d'altres formacions com José Téllez, de Guanyem Badalona en Comú, s'han acostat fins a Manresa per donar suport a Venturós. L'alcalde de Prats de Lluçanès i vicesecretari general de coordinació interna d'ERC, Isaac Peraire, ha dit que Venturós és una persona "compromesa amb la seva ciutat i país" i creu que l'únic que ha fet és "obeir un acord de ple i, per tant, de la representació de la ciutadania". "Em sembla que és una víctima més d'aquesta persecució judicial que patim diferents agents del territori català", ha lamentat Peraire. De la seva banda, el diputat de JxCat Francesc de Dalmases ha dit que el judici d'aquest dilluns contra la batllessa de Berga és un "atac directe a l'autonomia municipal i democràtica" i ha afirmat que allò que ha fet Venturós és "obeir a allò que li demanaven els veïns de Berga". De Dalmases també ha advertit a la fiscalia que "no podran perquè quan passen coses d'aquestes estem tots junts". Finalment, el diputat de la CUP Vidal Aragonès ha manifestat que aquest dilluns s'està jutjant a Montse Venturós perquè "s'ha compromès a defensar allò que el poble planteja" i ha deixat clar que la CUP sempre estarà al costat del "mandat democràtic". Aragonès també ha aprofitat per criticar el paper de la fiscalia amb el cas de l'1-O i ha dit que aquesta "no defensa la legalitat sinó la repressió".