Pla general del Ple de l'Ajuntament de Lleida en el moment en què tots els grups municipals -exceptuant C's- voten a favor de la moció   e…
Pla general del Ple de l'Ajuntament de Lleida en el moment en què tots els grups municipals -exceptuant C's- voten a favor de la moció en defensa que l'art de Sixena es quedi a Catalunya. Imatge de l'1 de juliol del 2016. (Horitzontal)

L'Ajuntament de Lleida aprova adherir-se al manifest per defensar que l'art de Sixena es quedi a Catalunya

Actualitzat

ACN Lleida.-El Ple de l'Ajuntament de Lleida celebrat aquest divendres ha aprovat, amb el suport de tots els grups municipals i l'abstenció del C's, una moció presentada per ERC-Avancem en defensa de la unitat de les col·leccions del Museu de Lleida i del Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC, i que també insta el Govern a dur a terme "totes les accions que calgui" per garantir que les peces d'art procedents del monestir de Sixena es quedin a Catalunya. Així mateix, amb l'aprovació del text, la Paeria fa efectiva la seva adhesió al manifest promogut per entitats culturals lleidatanes en defensa de la unitat de les col·leccions del Museu de Lleida i del MNAC. Altrament, el Ple ha donat llum verda, amb el suport del PSC i C's i les abstencions de CiU, la Crida-CUP i el PP, a prorrogar fins al març del 2018 el contracte de concessió del servei de neteja viària i de recollida de residus a la ciutat a l'empresa Ilnet.

El Ple de la Paeria, corresponent al mes de juny, ha fet efectiva amb l'aprovació d'una moció presentada per ERC i a la qual s'han sumat la resta de grups, menys C's que s'ha abstingut, l'adhesió de la institució al manifest promogut per entitats culturals lleidatanes en defensa de la unitat de les col·leccions dels Museus de Lleida i del MNAC, davant les reivindicacions de les institucions aragoneses i de la sentència d'un jutjat d'Osca que obliga Catalunya a lliurar a l'Aragó les 97 obres d'art originàries del monestir de Sixena el 25 de juliol, que es troben en aquests dos equipaments museogràfics. La moció aprovada defensa la tasca tant del Museu de Lleida com del MNAC en la conservació, estudi i divulgació de les respectives col·leccions. Així mateix, reclama al Govern i al Parlament "activar amb urgència els mecanismes jurídics, legislatius i administratius per defensar de forma decidida i clara la legalitat de les adquisicions de les obres d'arts procedents de Sixena i la unitat de les col·leccions del MNAC i del Museu de Lleida". També insta el Govern a fer "totes les accions que calguin per tal de garantir que aquestes obres romanguin al MNAC i al Museu de Lleida i que continuïn formant part de les col·leccions inscrites al catàleg de patrimoni cultural català".Durant el debat sobre aquesta moció, els diferents grups que hi han donat suport s'han posicionat en contra que les obres de Sixena surtin de Catalunya i han defensat la "legalitat" l'adquisició de les mateixes per part de la Generalitat i el MNAC. La tinenta d'alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, ha advertit que l'entrega de les obres a l'Aragó podria suposar "obrir un meló de conseqüències inimaginables", ja que de la mateixa manera Egipte podria reclamar l'art que es troba al Museu Britànic, per exemple, ha dit Parra. El PP també ha votat a favor de la unitat de les col·leccions del Museu de Lleida i del MNAC, tot i deixar clara l'obligatorietat de complir les sentències judicials. En el mateix sentit, s'ha pronunciat el grup de C's que, de la mateixa manera que ja va fer al Parlament i a la Diputació de Lleida, s'ha abstingut en la votació en considerar que es tracta d'un litigi que es troba judicialitzat i, per tant, correspon als organismes judicials resoldre'l. La FAVLL demana a la Paeria una recaptació mínima dels impostos vinculats als valors cadastrals d'edificacions agrícoles de l'HortaEn l'apartat de mocions, també ha prosperat -en aquest cas per unanimitat- la presentada per la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida reclamant que la Paeria recapti provisionalment a la pagesia de l'Horta el mínim possible dels impostos resultants de l'aplicació dels nous valors cadastrals, tenint en compte l'increment "desproporcionat" dels valors de les edificacions agrícoles.També s'ha aprovat la moció de la Crida per Lleida-CUP instant l'Ajuntament de Lleida a estudiar la possibilitat d'iniciar un acord d'agermanament entre Xàtiva i la capital del Segrià, ciutats que segons el text "comparteixen un passat tràgic i un llarg seguit de represàlies" després de ser "arrasades" l'any 1707 per les tropes borbòniques de Felip V en el marc de la Guerra de Successió. També ha quedat aprovada una moció de CiU -consensuada amb la resta de grups- per un "real compliment" de les decisions preses en les diferents comissions informatives de la Paeria. Per contra, no ha prosperat la moció del Comú de Lleida per a la publicació dels decrets d'alcadia -sempre i quan no incompleixi la llei de protecció de dades- per la negativa dels grups del PSC, C's i del PP. Cal recordar que aquest dijous l'Associació de Veïns del Turó de Gardeny i l'Associació de Veïns de la Mariola van decidir retirar les dues mocions que havien presentat, en el primer cas, per demanar el reconeixement i la creació del Turó de Gardeny com a nou barri de la ciutat, i en el segon, per defensar la unitat actual de tot el barri de la Mariola. Tot i això, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha manifestat "confiança absoluta" al regidor de Participació Ciutadana, Joan Gómez, després que el grup d'ERC demanés la seva dimissió per la seva gestió que ha dut a terme en aquest conflicte veïnal. El regidor ha reconegut que va participar en la redacció de la moció de l'Associació de Veïns de la Mariola, tal com se li va demanar des d'aquesta entitat, ja que des del Turó de Gardeny no li van sol·licitar ajuda en aquest sentit. Gómez ha deixat clar que el seu objectiu era el de "posar pau" i ha acusat alguns grups de l'oposició de "buscar el conflicte" enlloc de treballar per una solució que doni resposta a ambdues associacions de veïns del barri de la Mariola. Pròrroga del contracte a IlnetAltrament, el Ple ha donat llum verda a la pròrroga de dos anys a l'empresa Ilnet del contracte del servei de neteja viària i de recollida de residus, que d'aquesta manera finalitzarà el 18 de març del 2018. La proposta ha prosperat amb els vots a favor del PSC i C's i les abstencions dels grups de CiU, PP i de la Crida per Lleida-CUP. Aquesta pròrroga del contracte -que suposarà una inversió addicional per part de la Paeria d'1,5 milions d'euros, segons l'equip de govern, i de 2,5 milions, segons alguns grups de l'oposició- va lligada a l'adquisició de 1.773 contenidors nous contenidors amb l'objectiu d'incrementar la recollida selectiva, així com a la posada en marxa d'un servei de recollida porta a porta de residus d'establiments comercials i d'una prova pilot de recollida porta a porta en un barri de la ciutat, entre altres actuacions. La Crida-CUP i ERC s'han posicionat a favor de remunicipalitzar la gestió d'aquest servei. Els republicans, juntament amb el grup del Comú, han votat en contra de prorrogar el contracte. L'equip de govern retira els expedients per cobrir dues places per lliure designació per manca dels suports necessaris L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha decidit deixar sobre la taula en el Ple d'aquest divendres quatre expedients de personal, forçat davant la manca de suports necessaris per tirar-los endavant per part de l'oposició. Els expedients preveien un canvi de denominació de dos llocs de treball públics i la seva provisió mitjançant el sistema de lliure designació, mecanisme de contractació al qual s'oposen CiU, ERC-Avancem, la Crida-CUP i el Comú de Lleida. Davant les exigències d'aquests grups, Ros s'ha compromès a portar els expedients al pròxim ple però plantejant la provisió d'aquests dues places com a concurs de mèrits. Tot i això, ha advertit que aquesta modificació podria obligar a modificar el catàleg de llocs de treball de l'Ajuntament de Lleida.Finalment i en resposta a una pregunta del Comú, la tinenta d'alcalde Montse Parra ha informat que el cost de la instal·lació d'una gran pantalla per seguir el partit de l'Eurocopa de futbol entre Itàlia i Espanya va suposar un cost de 940 euros per a les arques municipals.

Anar al contingut