L'agrupació d'electors, la llista unitària cívica del sobiranisme per al 21D

La proposta implica que s'esborrarien les sigles de tots els partits, amb alguns inconvenients: es quedarien sense subvencions i sense temps gratuït per a la propaganda als mitjans públics

RedaccióActualitzat

Llista unitària, front electoral, punts comuns en el programa? El sobiranisme debat la manera de presentar-se el 21D. Ara mateix, reeditar una coalició com la del 27S és complicat. El termini per a les coalicions s'ha acabat, però hi ha altres fórmules, com l'agrupació d'electors.

Una agrupació d'electors és un conjunt de ciutadans que s'associen temporalment amb l'únic objectiu de presentar candidatura. Si es fes, s'esborrarien les sigles de tots els partits, amb els inconvenients que això comporta: es quedarien sense subvencions i sense temps gratuït per a la propaganda als mitjans públics.

"Llista unitària 1 d'octubre"

Aquesta agrupació cívica és el que impulsen les plataforma Llistaunitària.cat i República.cat. Fins ara anaven per separat i aquest divendres s'han fusionat i n'han fet la presentació pública a l'Ateneu Barcelonès. El nom de la nova plataforma:  "Llista unitària 1 d'octubre".

Són representants de la societat civil de diferents àmbits que s'han proposat recollir com a mínim 55.000 firmes abans de divendres que ve amb l'objectiu de crear una agrupació d'electors que permeti als partits afegir-s'hi sota el paraigua d'aquesta llista cívica unitària i transversal.

Consideren que el 21D ha de suposar un pas endavant. Exigeixen que el programa reculli la retirada de l'article 155 i la restauració del govern legítim, l'alliberament dels empresonats i el retorn dels exiliats, així com l'inici d'un procés constituent.

Volen que la candidatura estigui formada pels consellers empresonats i els Jordis, el "govern a l'exili", els membres de la mesa encausats i alcaldes i alcaldesses.

Qui hi dona suport?

La "Llista unitària 1 d'octubre" té el suport del president Puigdemont, que fins i tot s'ha ofert a liderar-la i també ha manifestat el seu suport explícit el líder de l'ANC, Jordi Sànchez, tot i que són els socis de l'entitat sobiranista els que han de decidir els pròxims dies si l'ANC hi dona suport.  

El PDeCAT és, per ara, qui hi està més disposat. Entre les cares que hi donen suport, moltes de l'entorn del partit, com l'exdelegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, entre altres directors generals del govern cessat. La formació ha ajornat l'aprovació de les seves llistes a l'espera del recorregut que pugui tenir aquesta llista cívica.

Esquerra Republicana segueix els passos per presentar-se en solitari o agrupant MES i Demòcrates. Està previst que aquest dissabte aprovin les llistes. ERC manté que només formaria part d'una llista comuna si també s'hi suma la CUP.

La decisió de la CUP també arriba aquest cap de setmana. La militància decidirà en assemblea diumenge quin paper tindrà la CUP el 21 de desembre.

Com es fa i quins inconvenients té?

Les agrupacions d'electors només són vàlides per una contesa electoral. En cas que s'articulés una llista unitària sobiranista amb aquesta fórmula, no es rebria finançament per a la campanya electoral i no es tindria accés als debats electorals ni als espais de propaganda.

En tot cas, l'agrupació d'electors podria fer un recurs contra la distribució de temps que fessin els mitjans públics davant la Junta Electoral Central perquè dirimís el conflicte.

Preguntats per aquesta restricció, els impulsors han assegurat que no és moment de dubtar davant "detalls tècnics" i s'han mostrat confiats que davant la "rellevància de l'espai" electoral que ocuparia la llista, els mitjans els donarien cobertura informativa.

Perquè prosperi una agrupació d'electors per a uns comicis autonòmics cal un nombre mínim de signatures: un 1% dels inscrits en el cens electoral. En aquest cas, aquí a Catalunya, cal reunir i presentar almenys 55.000 firmes abans de divendres de la setmana que ve.

El 17 de novembre és el dia límit perquè es presentin les llistes definitives de totes les candidatures, siguin o no partits pròpiament, per les eleccions del 21 de desembre. 

ARXIVAT A:
IndependènciaArticle 155Procés catalàEleccions 21D
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut