Lagarde demana a Europa que sanegi el seus bancs per garantir l'estabilitat financera
La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) ha reconegut que la situació econòmica "ja no sembla tan perillosa com fa sis mesos", però ha advertit de l'existència de "nous riscos". Lagarde valora els esforços d'Europa i l'insta a crear una "veritable unió bancària" que enforteixi les bases de la unió monetària.
RedaccióActualitzat
La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha elogiat la feina feta a la zona euro fins ara, però considera que cal combinar una política fiscal sostenible amb la creació de llocs de treball. En un discurs al Club Econòmic de Nova York, Lagarde ha assegurat que la societat està cansada pels ajustaments, però no tant per les retallades sinó perquè es reparteixen de manera injusta
Després de tants esforços, la situació de l'economia mundial "ja no sembla tan perillosa com fa sis mesos". És una "bona notícia" que després d'un període "particularment volàtil", les condicions financeres estiguin mostrant signes de millora. Tot i això, Lagarde ha reconegut que no espera que el creixement global sigui "molt més gran aquest any que el passat" i ha advertit de l'existència de "nous riscos". "A massa països, les millores en els mercats financers no s'han traduït en millores a l'economia real i en la vida de la gent".
La directora de l'FMI ha assegurat que les diferències entre regions són "més marcades que mai". Això fa que estigui sorgint una economia global "a tres velocitats": Els països que ho estan fent bé, els països en vies de recuperació i els que encara no tenen un camí a recórrer. Aquests tres grups s'enfronten a "desafiaments diferents", encara que estan "àmpliament interconnectats" perquè comparteixen la necessitat de posar en marxa polítiques que reparin les conseqüències de la crisi i evitin que es repeteixi.
Entre les regions que encara tenen camí per recórrer, Lagarde ha destacat Europa, que ha "aconseguit molt" en l'últim any, però que encara té reformes pendents. A la perifèria, molts bancs estan encara en una fase inicial de reparació, el que fa que la política monetària de tipus d'interès baixos no permeti oferir crèdits assequibles als ciutadans que els necessiten. Tenint això en compte, la prioritat per Lagard és sanejar el sector bancari mitjançant la recapitalització, la reestructuració i, on sigui necessari, la liquidació de bancs.
A més, en una unió monetària i econòmica, "els problemes financers són problemes comuns" i requereixen més solucions polítiques col·lectives. "Una opció és la recapitalització directa per part del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) dels bancs amb problemes que tinguin implicacions sistèmiques". En aquesta línia, Lagarde també ha defensat que l'eurozona necessita una "veritable unió bancària" que enforteixi les bases de la unió monetària, la qual cosa implica completar el mecanisme únic europeu de supervisió i una autoritat comuna de resolució. "Només llavors es podrà trencar el vincle enverinat entre bancs febles i sobirans febles. Només llavors la política monetària pot ser plenament eficaç. Només llavors es podrà garantir totalment l'estabilitat financera".
Després de tants esforços, la situació de l'economia mundial "ja no sembla tan perillosa com fa sis mesos". És una "bona notícia" que després d'un període "particularment volàtil", les condicions financeres estiguin mostrant signes de millora. Tot i això, Lagarde ha reconegut que no espera que el creixement global sigui "molt més gran aquest any que el passat" i ha advertit de l'existència de "nous riscos". "A massa països, les millores en els mercats financers no s'han traduït en millores a l'economia real i en la vida de la gent".
La directora de l'FMI ha assegurat que les diferències entre regions són "més marcades que mai". Això fa que estigui sorgint una economia global "a tres velocitats": Els països que ho estan fent bé, els països en vies de recuperació i els que encara no tenen un camí a recórrer. Aquests tres grups s'enfronten a "desafiaments diferents", encara que estan "àmpliament interconnectats" perquè comparteixen la necessitat de posar en marxa polítiques que reparin les conseqüències de la crisi i evitin que es repeteixi.
Entre les regions que encara tenen camí per recórrer, Lagarde ha destacat Europa, que ha "aconseguit molt" en l'últim any, però que encara té reformes pendents. A la perifèria, molts bancs estan encara en una fase inicial de reparació, el que fa que la política monetària de tipus d'interès baixos no permeti oferir crèdits assequibles als ciutadans que els necessiten. Tenint això en compte, la prioritat per Lagard és sanejar el sector bancari mitjançant la recapitalització, la reestructuració i, on sigui necessari, la liquidació de bancs.
A més, en una unió monetària i econòmica, "els problemes financers són problemes comuns" i requereixen més solucions polítiques col·lectives. "Una opció és la recapitalització directa per part del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) dels bancs amb problemes que tinguin implicacions sistèmiques". En aquesta línia, Lagarde també ha defensat que l'eurozona necessita una "veritable unió bancària" que enforteixi les bases de la unió monetària, la qual cosa implica completar el mecanisme únic europeu de supervisió i una autoritat comuna de resolució. "Només llavors es podrà trencar el vincle enverinat entre bancs febles i sobirans febles. Només llavors la política monetària pot ser plenament eficaç. Només llavors es podrà garantir totalment l'estabilitat financera".
