L'ADN permet deduir el color d'ulls, cabells i pell del sospitós d'un delicte
Ningú no va veure el sospitós ni el va captar cap càmera de seguretat, però se'n coneix el color dels ulls, dels cabells i de la pell. La clau és una anàlisi genètica ideada per un equip d'investigadors nord-americans, holandesos i polonesos.
Ja fa més de tres dècades que l'anomenada empremta genètica s'utilitza per intentar identificar els autors de crims o altres delictes. Però les mostres d'ADN que es recullen a partir de qualsevol resta orgànica -sang, pell, cabells...- a l'escenari on s'han produït els fets requereix una comparació. Pot ser que l'individu estigui fitxat en un banc d'ADN. O es poden fer proves comparant la mostra trobada amb la que es demani a sospitosos.
I quan l'ADN no apareix a cap base de dades ni tenim ningú amb qui comparar-lo? Almenys se'n poden conèixer alguns trets físics. L'any 2013 es va presentar un mètode per deduir el color dels ulls i dels cabells. L'autora, Susan Walsh, genetista de la Indiana University-Purdue University Indianapolis, ha publicat ara un nou estudi en què s'afegeix la possibilitat de deduir el color de la pell. Com l'anterior, s'ha publicat a la revista "Forensic Science International Genetics".
Aquestes eines, molt utilitzades en ciències forenses, es basen en la identificació de polimorfismes de nucleòtid simple (SNP). Es tracta de diferències entre individus degudes a la variació en una sola de les lletres de l'ADN. En aquest cas, l'anàlisi es pot fer buscant només 17 SNP. Això augmenta la rapidesa i disminueix el cost de la prova, tot i que també en pot reduir la fiabilitat. Els investigadors afirmen que el seu mètode és igual de fiable que el que utilitza 24 SNP.
Segons Walsh, deduir el color de la pell no té a veure amb el fet d'atribuir el sospitós a un grup ètnic:
"Nosaltres predim el color real de la pell classificant-lo en cinc subtipus: molt pàl·lida, pàl·lida intermèdia, foscs i molt fosca. No és el mateix que identificar els ancestres genètics. És més similar a buscar un color de pintura en un magatzem".
La nova eina pot ser molt útil a la policia. Però alguns investigadors han anat, en ocasions, encara més lluny. Fa pocs anys es va proposar que només amb ADN es podria intentar reconstruir el retrat robot d'una persona.
Això, però, s'ha revelat molt més difícil, perquè no es coneixen les variacions genètiques que estableixen determinats trets de la cara. I perquè l'ADN tampoc diu res sobre l'edat de l'individu o canvis que hagi pogut patir el seu físic per malaltia o altres causes.
Vídeo relacionat: Es pot fer un retrat robot a partir d'una mostra d'ADN?
