L'ADN confirma que un dels cadàvers pertany a la presumpta homicida de la Verneda
Les proves d'ADN i de les empremtes dactilars han permès a la policia identificar les tres persones que van morir, dilluns, en una explosió en un edifici del barri de la Verneda, a Barcelona. Un dels cossos pertany a Anna Moreno, la llogatera del primer tercera que, es creu, que podria haver provocat l'explosió. I és que es dóna la circumstància que el mateix dia dels fets la dona havia de ser desnonada. Les altres dues víctimes són dos germans que vivien al primer quarta, el pis del costat.
La virulència de la deflagració va carbonitzar el cossos de les tres víctimes fet que en dificultava la identificació. En el cas dels dos germans, ha estat necessari reconstruir-los les empremtes dactilars per poder-ne determinar la identitat. La seva mare va resultar ferida amb cremades a les mans i ja va rebre l'alta dilluns.
La tercera víctima mortal és Anna Moreno, la llogatera del primer tercera. Els bombers van trobar el seu cadàver a la zona del replà de l'escala del primer pis. És el que estava en pitjor estat. A l'espera que conclogui la investigació, els Mossos d'Esquadra creuen que la dona podria ser la causant de l'explosió. Dilluns, la dona havia de complir una ordre de desnonament i abandonar l'immoble. Per evitar-ho, Anna Moreno hauria ruixat el pis amb benzina i hauria provocat l'explosió.
L'advocat que portava el cas del seu procés de desnonament va afirmar que se li havia diagnosticat una síndrome d'obsessió major i que cobrava una pensió no contributiva de 300 euros mensuals.
La tercera víctima mortal és Anna Moreno, la llogatera del primer tercera. Els bombers van trobar el seu cadàver a la zona del replà de l'escala del primer pis. És el que estava en pitjor estat. A l'espera que conclogui la investigació, els Mossos d'Esquadra creuen que la dona podria ser la causant de l'explosió. Dilluns, la dona havia de complir una ordre de desnonament i abandonar l'immoble. Per evitar-ho, Anna Moreno hauria ruixat el pis amb benzina i hauria provocat l'explosió.
L'advocat que portava el cas del seu procés de desnonament va afirmar que se li havia diagnosticat una síndrome d'obsessió major i que cobrava una pensió no contributiva de 300 euros mensuals.
