L'ADN compleix cinquanta anys

El King's College de Londres recorda, aquests dies, el descobriment més important de la ciència del segle XX, el de l'estructura de l'ADN, que forma els gens de l'ésser humà. És en aquest centre on treballava una científica, Rosalind Franklin, que va obtenir la prova definitiva del descobriment a través dels raigs X, entre altres importants aportacions. Però van ser uns altres científics els que es van emportar les medalles. El 25 d'abril de 1953, fa exactament cinquanta anys, la prestigiosa revista científica "Nature" publicava un article dels britànics Francis Crick i James Watson que revelava el trencaclosques que havia portat de corcoll els investigadors. El nom de Franklin i del seu cap hi apareixien al costat. El descobriment, doncs, va anar acompanyat de polèmica. Crick i Watson, que llavors tenia 25 anys i que aquests dies assisteix als actes que recorden l'efemèride, es van emportar tot el protagonisme de la sensacional troballa. Van ser acusats de comunicar els descobriments de Franklin sense que ella n'estigués assabentada. Anys més tard, rebrien el premi Nobel. L'estructura en forma de doble hèlix de l'ADN és la base del desenvolupament de la biologia molecular i del mapa del genoma humà, i va ser anunciat en aquell moment com la revelació del secret de la vida. Ara, cinquanta anys després, el mapa genètic ha estat desxifrat completament, fet que permetrà lluitar contra malalties com el càncer o la diabetis.