L'acte d'homenatge a Ernest Lluch reivindica la seva figura en la reforma de l'Estatut

Unes 500 persones han assistit a l'homenatge a l'exministre socialista assassinat per ETA Ernest Lluch el novembre del 2001. En l'acte, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha defensat l'esperit honest i reformador de Lluch per aplicar-lo a la reforma de l'Estatut. La transcendència de l'acte també s'ha focalitzat en l'actualitat sobre la banda terrorista i la possibilitat que s'estigui a les portes d'un procés de pau. Lluch era un ferm defensor del diàleg.
L'acte d'homenatge a Ernest Lluch reivindica la seva figura en la reforma de l'Estatut
Barcelona

L'acte d'homenatge a Ernest Lluch reivindica la seva figura en la reforma de l'Estatut

Unes 500 persones han assistit a l'homenatge a l'exministre socialista assassinat per ETA Ernest Lluch el novembre del 2001. En l'acte, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha defensat l'esperit honest i reformador de Lluch per aplicar-lo a la reforma de l'Estatut. La transcendència de l'acte també s'ha focalitzat en l'actualitat sobre la banda terrorista i la possibilitat que s'estigui a les portes d'un procés de pau. Lluch era un ferm defensor del diàleg.
L'exlíder del Partit Comunista Santiago Carrillo ha advertit que "la solució del problema (basc) continua sent la que defensava Ernest Lluch", que "diguin el que diguin els senyors que manipulen les víctimes, és el diàleg, la negociació", perquè, "el problema d'avui no és ull per ull, dent per dent", sinó "impedir que hi hagi més morts, més famílies destrossades, aconseguir que a Euskadi i a la resta d'Espanya hi hagi pau" i "en nom de cap dolor personal, de cap víctima, ningú pugui oposar-se responsablement a dialogar".

La solució al conflicte basc ha estat un dels temes protagonistes en l'acte d'homenatge a Ernest Lluch que ha aplegat mig miler de persones a la seu central del PSC a Barcelona. L'acte l'ha presentat el periodista Lluís Foix, amic personal de Lluch, i ha comptat amb la participació del primer secretari del PSC i ministre d'Indústria, José Montilla, i amb la del president del partit i de la Generalitat, Pasqual Maragall.

Precisament Maragall ha portat la figura de Lluch a un altre terreny de l'actualitat política: el de la negociació de l'Estatut. El president ha fet referència al caràcter de l'exministre, que ha qualificat d'honest, perquè s'apliqui en la negociació estatutària. No només això, Maragall també ha advocat per l'esperit "reformador" de Lluch perquè imperi també en tots els agents implicats en el periple per aconseguir un nou Estatut per a Catalunya.

Per la seva banda, el secretari de Formació del PSC, Josep Maria Sala, ha considerat que, cinc anys després de la seva mort, "el pensament de Lluch està més vigent que mai, sobretot ara que alguns sectors polítics busquen atiar la confrontació entre els territoris d'Espanya en contraposició amb el diàleg i l'entesa".

Defensor del diàleg en el conflicte basc, Ernest Lluch (1937-2000) va ser ministre de Sanitat i Consum del govern de Felipe González entre el 1982 i el 1986, càrrec des del qual va impulsar la llei de la sanitat i va liderar el procés d'universalització de la Seguretat Social, entre altres coses.

Historiador de l'economia, va ser també rector de la Universitat Menéndez Pelayo entre el 1989 i el 1995, després de deixar la política activa, quan va reprendre la seva relació amb la universitat com a docent i investigador. El 21 de novembre del 2000, va morir assassinat pels membres d'ETA al pàrquing de casa seva, a Barcelona.