L'acord del Barça amb la Fundació Qatar aixeca un debat a Twitter

L'acord del Barça amb la Fundació Qatar ha tingut un ressò internacional i, també, ha aixecat una allau de comentaris, tot sovint crítics, expressats en llengües diverses. La majoria tenen a veure amb el fet que l'emirat sigui restrictiu en molts aspectes de la vida quotidiana per la prevalença de la llei islàmica.
L'acord del Barça amb la Fundació Qatar aixeca un debat a Twitter
Internet

L'acord del Barça amb la Fundació Qatar aixeca un debat a Twitter

L'acord del Barça amb la Fundació Qatar ha tingut un ressò internacional i, també, ha aixecat una allau de comentaris, tot sovint crítics, expressats en llengües diverses. La majoria tenen a veure amb el fet que l'emirat sigui restrictiu en molts aspectes de la vida quotidiana per la prevalença de la llei islàmica.
Actualitzat
L'acord entre el FC Barcelona i la Fundació Qatar perquè aquesta entitat pagui a canvi de figurar a la samarreta del primer equip de futbol s'ha convertit en una notícia de ressò internacional i, de retruc, ha provocat una reacció que encara s'allarga allà on els ciutadans poden opinar, a les xarxes socials.

Termòmetre d'opinions

Twitter és una mostra d'aquesta utilitat com a termòmetre de les opinions i, pel que sembla, entre els centenars de missatges emesos fins ara no n'hi ha gaires de positius. Si els mitjans d'arreu del món han valorat sobretot la quantitat que es pagarà, considerada un rècord, i el fet que per fi el Barça accepti publicitat, a Twitter aquests mateixos assumptes han estat al centre del debat, amb comentaris des d'aquells que hi han vist una relació amb l'organització del Campionat Mundial de l'any 2022 fins als que creuen que potser ja no és possible seguir-se referint al FCB com a "més que un club".

L'altra qüestió que ha plantejat dubtes és la idea d'unificar el logo d'aquesta organització amb el d'Unicef, en un repte per als dissenyadors. Hi ha hagut queixes, mofes, ironia i també peticions concretes perquè sigui l'assemblea de compromissaris la que prengui aquestes decisions.

La noció que els diners del petroli i el gas liquat han aconseguit allò que el Barça es resistia a fer ha sigut una constant comprensible a causa de la tradició blaugrana en relació amb la falta de publicitat.

Crítiques al règim

Un dels missatges més repetit per altres ha estat el de l'editor Ernest Folch, que és tertulià en programes de televisió i ràdio i que participa com a comentarista culer en diversos espais. Folch ha criticat de forma expressa que Javier Faus considerés en la seva intervenció l'emirat de Qatar una monarquia absolutista amb aspectes liberals i ho ha contraposat a la crítica que es va formular pels acords de l'anterior president, Joan Laporta, amb un club de futbol de l'Uzbekistan. El règim de Qatar no ha rebut elogis entre els "twitters catalans". Tot s'acaba. Folch ha reiterat la seva crítica.

Estudis islàmics

Ara bé, què és la Fundació Qatar? Segons expliquen ells mateixos en un document que difonen, els seus objectius se centren en la recerca i l'educació i promouen un enorme campus on s'hi han instal·lat fins a vuit universitats dels Estats Units, a més d'una facultat d'estudis islàmics. No és gaire freqüent que una fundació pagui a canvi de presència publicitària, normalment procuren invertir els diners en les seves activitats, o això sostenen alguns dels comentaristes a Twitter. Però aquest cas prova que no sempre és així. 

L'altra qüestió rellevant és que no es pot desvincular la fundació del règim. De fet, l'emir actual és el màxim promotor de l'entitat, que dirigeix la seva esposa, i els vincles amb el govern són més que obvis. Per això podrien tenir sentit les mirades severes sobre aquest país.

Polèmic tracte als immigrants

Qatar és un emirat hereditari on les dones només voten des de l'any 2003, amb la nova Constitució aprovada que també preveu l'elecció d'una assembla "consultiva" de quaranta-cinc membres sense que hi hagi partits polítics. 

És un país on la llei islàmica, la xaria, no és sols un element religiós sino que es troba a la base de la legislació, sobretot pel que fa a la vida privada, i encara que és veritat que el govern és més "liberal" que el de l'Aràbia Saudita, i menys que el de Bahrein, també ho és que el context general és el d'una monarquia absoluta que rep acusacions greus pel tracte als immigrants, en condicions de semiesclavatge.

El sistema d'"esponsorització" dels immigrants per part dels seus empleadors, que en són també els avaladors, i que poden prendre decisions sobre els seus moviments, és un element molt controvertit, com ho corroborava un informe del departament d'Estat dels EUA l'any 2007. La qüestió ha motivat peticions de boicot al campionat del món.

Llibertat d'expressió

Fa molt pocs dies, en una cimera sobre educació que es repeteix per segon cop a Qatar, els estudiants debatien sobre la necessitat que la llibertat d'expressió s'incorpori amb normalitat. Si bé la monarquia impulsava la cadena Al-Jazeera i prometia respecte a la llibertat d'informació, també ho és que està a punt d'aparèixer una legislació nova orientada a garantir el domini dels mitjans per part dels nacionals del país.

També s'ha de destacar el domini d'un grup reduït d'afins i parents que són els que controlen els principals negocis. Al mateix temps, Qatar és una potència emergent que destaca pel seu esforç en educació i que ha emprès obres molt importants per transformar el territori peninsular en una mena de paradís de riquesa i ostentació. Totes les referències esmenten els esforços del règim per assumir el respecte als drets humans i s'incideix en la "liberalització" de la societat, però no hi ha cap dubte que continua sent un règim que genera polèmica.

L'estada recent del president del club en aquest país tindria ara una explicació tot i que va alçar crítiques severes.