L'acord de rescat per a Xipre recull fortes pèrdues per als grans dipòsits però salva els de menys de 100.000 euros

La zona euro ha ratificat l'acord pel rescat de Xipre a què han arribat de matinada el president del país i els organismes internacionals. Les condicions per aconseguir l'ajuda internacional de 10.000 milions d'euros per salvar la banca i evitar la fallida inclouen la reestructuració del primer banc del país, la dissolució del segon i pèrdues importants per a accionistes i grans dipositants.
L'acord de rescat per a Xipre recull fortes pèrdues per als grans dipòsits però salva els de menys de 100.000 euros
Brussel·les

L'acord de rescat per a Xipre recull fortes pèrdues per als grans dipòsits però salva els de menys de 100.000 euros

La zona euro ha ratificat l'acord pel rescat de Xipre a què han arribat de matinada el president del país i els organismes internacionals. Les condicions per aconseguir l'ajuda internacional de 10.000 milions d'euros per salvar la banca i evitar la fallida inclouen la reestructuració del primer banc del país, la dissolució del segon i pèrdues importants per a accionistes i grans dipositants.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Després de dotze hores ininterrompudes de negociacions, hi ha acord europeu pel pla de rescat de 10.000 milions d'euros per a Xipre i que permetrà al país evitar el col·lapse financer. L'han tancat de matinada el president del país, Nikos Ananstassiadis; el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso; el del Banc Central Europeu, Mario Draghi, i la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, i després l'han ratificat els ministres d'Economia de la zona euro, l'Eurogrup, a poques hores que el BCE complís la seva amenaça de tallar la liquiditat d'emergència al sistema financer de l'illa. Després de la maratoniana jornada, el president de Xipre marxava amb cara de cansat, i assegurava, amb veu trencada: "Sí, tenim un acord i estic content perquè tenim un programa d'ajuda i això és el millor per als interessos del poble de Xipre i de la UE". Abans, ja havia escrit en el seu compte de Twitter: "Els esforços han tingut èxit".

No ha dit res més. I és que l'acord assolit ara va molt més lluny del que hauria volgut. Amb el primer pla, que va fracassar, Xipre intentava salvar els seus bancs, encara que fos a costa dels clients. Amb l'acord d'ara, aquest sistema bancari ha quedat pràcticament esborrat del mapa. Es liquidarà el segon banc del país, el Laiki, imposant fortes pèrdues als grans dipositants. El primer, el Banc de Xipre, en canvi, s'haurà de reestructurar amb fortes pèrdues per als accionistes, inversors i grans clients; també els russos, molt perjudicats per l'acord d'aquesta matinada.

Malgrat tot, se salvaran els dipòsits de menys de 100.000 euros, tal com ara exigien les autoritats europees, i especialment membres com Espanya. En aquest sentit, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha manifestat: "Tenim un bon acord i un acord que és concloent. És bo per a Xipre i per a la UE i dissipa tots els dubtes".

Els dipòsits de més 100.000 euros podrien perdre un 30%

Els dipòsits de menys de 100.000 euros queden al marge de l'acord europeu, però encara cal concretar quines pèrdues tindran els grans inversors. Els que tinguin grans dipòsits en els dos principals bancs del país perdran segur una part dels seus estalvis. Tot i que no està clar, s'especula que, per fer neteja al sector financer, la quitança podria ser al voltant del 30% en el cas del Banc de Xipre, segons ha apuntat un portaveu del govern de Nicòsia.

De fet, aquest percentatge serà superior en el cas dels accionistes del segon banc del país, el Laiki Bank, que podrien arribar a perdre-ho tot quan es liquidi l'entitat. De tota manera, la quitança no serà total perquè els titulars rebran a canvi accions de les entitats bancàries.

Mentrestant, s'espera que els bancs tornin a obrir aquest dimarts. Ara per ara, els ciutadans xipriotes depenen dels caixers automàtics, que, en general, imposen cada vegada més limitacions a l'hora de treure diners.

Per la banda dels negociadors europeus, ningú ha reconegut l'error del primer pla de rescat. Això sí, han admès que la setmana ha estat tan nefasta que ha forçat la solució que els interessava de bon principi: escapçar el sistema bancari de Xipre. En qualsevol cas, ara el Parlament de Xipre no podrà frenar aquest acord, com va fer amb el primer, ara fa una setmana. I és que divendres passat el Parlament va aprovar una llei que permet la reestructuració i la liquidació de bancs.

Negociacions contra rellotge

Durant les negociacions prèvies, segons l'agència de notícies xipriota CNA, Anastassiadis ha arribat fins i tot a amenaçar la troica amb la seva dimissió davant la postura inflexible de l'FMI. "Presento una proposta i no me l'accepten, en presento una altra i passa el mateix. Què més volen que faci? Volen obligar-me a dimitir? Si és el que volen, que m'ho facin saber", s'ha queixat el president xipriota.

Mentrestant, s'ha imposat un límit de 100 euros diaris a la retirada d'efectiu als caixers automàtics xipriotes. Fins ara, el límit era de 260. Amb aquesta mesura es vol evitar una fuga de dipòsits. La restricció sembla que estaria vigent fins dimarts.

VÍDEOS RELACIONATS