L'ablació baixa a Catalunya un 75% en cinc anys

L'ablació baixa a Catalunya un 75% en cinc anys

L'ablació baixa a Catalunya un 75% en cinc anys

Redacció Actualitzat

La mutilació genital femenina és una pràctica habitual a l'Àfrica per motius culturals o religiosos. A Catalunya és un delicte i el codi penal ho castiga amb penes que van dels 6 als 12 anys de presó.
En els últims 5 anys s'ha passat de 35 nenes ateses a 9, el 2017. Els casos, doncs, han baixat un 75%.

 

 

Són dades dels Mossos d'Esquadra, que en veure una situació de perill per a nenes d'1 a 6 anys decideixen intervenir.

A Tortosa, la Generalitat ha retirat la tutela d'una nena de dos anys als pares –d'origen gambià– que li havien practicat una ablació poc després de néixer.

És gràcies a la implicació dels professionals de la sanitat, treballadors socials, professors i policies que s'ha aconseguit retallar dràsticament els casos de mutilacions genitals a Catalunya. S'han creat 73 taules de prevenció, formades per aquests professionals, que l'any passat van intervenir en 132 casos que van considerar situacions de risc.

Els professionals sanitaris treballen per sensibilitzar les famílies. Els adverteixen de les greus conseqüències psicològiques i físiques per a la dona: hemorràgies, risc d'anèmia, infeccions. Més tard, problemes en les relacions: molèsties o inapetència sexual.

El Departament de Salut impulsa un document que és un compromís que els pares firmen a les consultes dels pediatres abans de marxar de viatge al seu país d'origen. Es comprometen a no mutilar les seves filles.

 

 

Quan això no funciona, actuen els Mossos d'Esquadra. Informen l'autoritat judicial de la situació de risc que estan tractant i sol·liciten mesures. En la majoria dels casos, es prohibeix la sortida de la nena del país.

Des del 2015 s'han fet, a Catalunya, deu operacions per reconstruir el clítoris.

També es treballa en un nou pla d'acció per abordar les mutilacions genitals femenines per als dos pròxims anys.

Malgrat el descens de les ablacions, els experts alerten que no es pot abaixar la guàrdia i que cal seguir fent prevenció entre les famílies d'ètnies practicants.