La Xina patirà una greu crisi mediambiental si no canvia el model de desenvolupament

La Xina patirà una greu "crisi mediambiental" l'any 2020 si no canvia el seu model de desenvolupament econòmic, segons càlculs de l'Administració Estatal de Protecció Mediambiental. "La càrrega de la contaminació es quadruplicarà l'any 2020, quan es multipliqui per quatre el producte nacional brut si el ritme de pol·lució es manté", ha declarat Pan Yua, subdirector de l'Administració Estatal de Protecció Mediambiental (SEPA).
La Xina patirà una greu crisi mediambiental si no canvia el model de desenvolupament
Pequín

La Xina patirà una greu crisi mediambiental si no canvia el model de desenvolupament

La Xina patirà una greu "crisi mediambiental" l'any 2020 si no canvia el seu model de desenvolupament econòmic, segons càlculs de l'Administració Estatal de Protecció Mediambiental. "La càrrega de la contaminació es quadruplicarà l'any 2020, quan es multipliqui per quatre el producte nacional brut si el ritme de pol·lució es manté", ha declarat Pan Yua, subdirector de l'Administració Estatal de Protecció Mediambiental (SEPA).
Les autoritats xineses de l'Administració Estatal de Protecció Mediambiental adverteixen que la Xina hauria de canviar el seu model de desenvolupament i fer un gir verd o ecològic, per evitar una degradació encara major dels seus recursos. L'any 2020, la Xina haurà consumit gairebé totes les seves reserves minerals i només li quedaran sis dels actuals 45 principals recursos minerals existents al seu país, adverteix el subdirector de la SEPA.

Pan Yua opina que la Xina ja "ha pagat un alt preu mediambiental" durant els primers 20 anys de desenvolupament econòmic, i hauria de plantejar-se si vol continuar essent "la fàbrica del món". El gegant asiàtic està utilitzant els seus recursos i contaminant el seu entorn -aire i aigua- per fabricar béns destinats a tots els països del món, ha argumentat Yua durant un fòrum mediambiental celebrat el cap de setmana.

L'actual contaminació és molt pitjor que la que van patir els països occidentals durant el seu enlairament econòmic, ja que segons l'Administració Estatal de Protecció Mediambiental els ingressos "per càpita" xinesos van dels 400 als 1.000 dòlars anuals, mentre que en els països més desenvolupats la pol·lució va empitjorar en arribar dels 3.000 als 10.000 dòlars. La Xina és el primer país del món en consum d'aigua i abocaments d'aigües residuals, i el segon en consum d'energia i emissió de diòxid de carboni.

El consum energètic total de la Xina és set vegades el del Japó, sis vegades el dels Estats Units i 2,8 vegades el de l'Índia, el volum de població de la qual properament atraparà el del gegant asiàtic. L'actual model de desenvolupament xinès aposta per l'edificació i industrialització primer i la neteja després, fet que ha provocat que tots els principals rius i 25 dels 27 llacs més grans de la Xina estiguin contaminats. La pluja àcida, la desertització i l'erosió han fet que la terra habitable s'hagi reduït dels sis milions de quilòmetres quadrats el 1949 als tres milions avui.

NOTÍCIES RELACIONADES