La vida no és més cara, tu ets més pobre

Els preus pugen un 30% des de l'entrada de l'euro mentre que els sous no remunten i el poder adquisitiu dels ciutadans se'n ressent
La vida no és més cara, tu ets més pobre
Barcelona

La vida no és més cara, tu ets més pobre

Els preus pugen un 30% des de l'entrada de l'euro mentre que els sous no remunten i el poder adquisitiu dels ciutadans se'n ressent
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Després d'anys a la baixa, la inflació ha tornat a repuntar i reforça la sensació que, quinze anys després de l'arribada de l'euro, els preus s'han disparat. I és que molts dels productes que més s'han encarit durant aquests 15 anys són els aliments, productes de consum diari, i, per tant, es nota directament a la butxaca, tot i que hi ha excepcions, com la llet. Dos exemples. Un litre d'oli d'oliva l'any 2002, quan es començaven a anar amb euros, costava 2,38 euros. Avui, tenint en compte la inflació dels darrers 15 anys, hauria de costar poc més de 3 euros, però es paga gairebé a 4 euros. Un segon exemple: el quilo de pollastre. El 2002 tenia un preu d'1,96 euros. El preu teòric ara, ajustat a la inflació, hauria de ser de dos euros i mig, però avui surt a 2,99 euros.

 

Amb estadístiques oficials a la mà, els preus del 2002, quan l'euro començava a circular, fins ara s'han encarit al voltant del 30%, un augment moderat si ho comparem amb etapes anteriors, per exemple, la dècada dels 60 i 70, quan la inflació va disparar-se més d'un 350%.

Uns preus que serien assumibles si els sous haguessin seguit la mateixa evolució. Però això no ha passat: durant els pitjors moments de la crisi, entre el 2008 i el 2014, l'increment acumulat dels preus és un 8%, mentre que la mitjana salarial va baixar un 0,7%. La diferència, nou punts, és la pèrdua real de poder adquisitiu. A més, se li ha de sumar una taxa d'atur disparada que ha reduït encara més les rendes de moltes llars.

Tot plegat ho resumeix el professor d'Economia Jordi de Maluquer, que ha estudiat a fons l'evolució de la inflació a Espanya:

"Els preus han pujat? No, mai han pujat tan poc com en els darrers 10 anys, en canvi, clar, també és difícil trobar en el passat un període en què els salaris, considerats globalment, la massa salarial experimentés una baixa com la que hi ha hagut en els darrers 10 anys. El gran problema des del començament de la crisi és un volum enorme de persones que no tenen sous, ja no és que baixin els sous, és molt pitjor, és baixar a zero."

Un escenari que emmascara les caigudes que sí que hi ha hagut en aquests anys en altres productes, sobretot els relacionats amb la tecnologia, com ara mòbils, ordinadors o cotxes. Per exemple, un Seat Ibiza l'any 2002 costava gairebé 9.000 euros, avui, tenint en compte la inflació, hauria de costar 11.800, però es pot comprar per 1.000 euros menys i amb moltes més prestacions. Això sí, el carburant per fer-lo funcionar no és pas més barat.

L'1 de gener d'ara fa 15 anys, començàvem a utilitzar l'euro. Amb l'entrada en vigor, la conversió de molts preus va comportar un arrodoniment que en molts casos es va fer a l'alça. Una pujada, però, que segons De Maluquer, va ser momentània i el seu efecte, molt moderat.  

"En aquell moment, exclusivament en aquell moment, alguns preus van pujar una mica, per arrodoniment, però a part d'això l'euro no ha portat conseqüències d'alça de preus i inflació en absolut."

VÍDEOS RELACIONATS