La victòria dels socialistes a les eleccions gregues força la dimissió del conservador Karamanlís
Els grecs han optat pel canvi. Després de sis anys de l'executiu conservador de Kostas Karamanlís, marcats pels escàndols de corrupció, per la mala gestió dels incendis i ara per la crisi econòmica, Grècia ha donat la majoria absoluta als socialistes de Giorgios Papandreu. Amb un 58% dels vots escrutats, el PASOK hauria obtingut el 43% dels vots, i 159 dels 300 diputats de la cambra de representants. Així es confirma el vot de càstig al govern conservador de Kostas Karamanlís, que ja ha reconegut la derrota i ha presentat la dimissió com a president de Nova Democràcia. Grècia està travessant una crisi que ha deixat un fort dèficit públic (del 107% del PIB), i el 9% de la població és a l'atur.
El dirigent socialista Giorgios Papandreu, guanyador de les eleccions legislatives d'aquest diumenge a Grècia, ha apel·lat a la unitat dels seus ciutadans per canviar el rumb del país, després de derrotar els conservadors de Nova Democràcia, presidits pel fins ara primer ministre, Kostas Karamanlís.
Així, segons els resultats provisionals, el PASOK de Papandreu ha aconseguit el 43% dels vots, i Nova Democràcia, un 34%, i donarien als socialistes majoria absoluta, amb 159 dels 300 escons. Els conservadors, fins ara en el govern, es quedarien amb 95 escons. La resta del Parlament grec el completarien 19 diputats comunistes, 15 de l'extrema dreta i 12 de la coalició d'esquerres Syriza.
Canvi de govern a Grècia
Karamanlís havia hagut de convocar eleccions anticipades a mig mandat perquè els grecs li renovessin la confiança, tot i que al final ha passat just el contrari. La dreta havia proposat una campanya basada en la seriositat i la renovació política, a part de mesures d'austeritat i congelació de sous per reduir el dèficit públic. L'esquerra, per la seva banda, desautoritzava qualsevol argument dels conservadors, i prometia que apujarà els impostos als rics i estimularà l'economia amb una macroinversió de 3.000 milions d'euros.
Però a part de l'economia, la gestió de les desgràcies naturals del govern de Karamanlís havia deixat molt a desitjar a la població grega. Se l'havia acusat de passivitat i d'improvisació, mentre les flames avançaven sense control per la península del Peloponès i mataven 70 persones l'estiu del 2007. A més, a Atenes encara és present l'assassinat d'un jove de 15 anys per part de la policia, fet que va generar una revolta popular que el govern no va saber aturar a temps i que es va transformar en dies i dies de disturbis als carrers.
Així, el poble grec ha optat pel canvi radical de tendència i ha donat el control parlamentari als socialistes, que tornen a l'executiu sis anys després.
Així, segons els resultats provisionals, el PASOK de Papandreu ha aconseguit el 43% dels vots, i Nova Democràcia, un 34%, i donarien als socialistes majoria absoluta, amb 159 dels 300 escons. Els conservadors, fins ara en el govern, es quedarien amb 95 escons. La resta del Parlament grec el completarien 19 diputats comunistes, 15 de l'extrema dreta i 12 de la coalició d'esquerres Syriza.
Canvi de govern a Grècia
Karamanlís havia hagut de convocar eleccions anticipades a mig mandat perquè els grecs li renovessin la confiança, tot i que al final ha passat just el contrari. La dreta havia proposat una campanya basada en la seriositat i la renovació política, a part de mesures d'austeritat i congelació de sous per reduir el dèficit públic. L'esquerra, per la seva banda, desautoritzava qualsevol argument dels conservadors, i prometia que apujarà els impostos als rics i estimularà l'economia amb una macroinversió de 3.000 milions d'euros.
Però a part de l'economia, la gestió de les desgràcies naturals del govern de Karamanlís havia deixat molt a desitjar a la població grega. Se l'havia acusat de passivitat i d'improvisació, mentre les flames avançaven sense control per la península del Peloponès i mataven 70 persones l'estiu del 2007. A més, a Atenes encara és present l'assassinat d'un jove de 15 anys per part de la policia, fet que va generar una revolta popular que el govern no va saber aturar a temps i que es va transformar en dies i dies de disturbis als carrers.
Així, el poble grec ha optat pel canvi radical de tendència i ha donat el control parlamentari als socialistes, que tornen a l'executiu sis anys després.
