La UOC prova i incorpora eines 2.0 per ensenyar

La UOC prova i incorpora eines 2.0 per ensenyar
Barcelona / Nereida Carrillo

La UOC prova i incorpora eines 2.0 per ensenyar

Nereida Carrillo
Nereida Carrillo
El LANGblog és un blog d'entrades d'àudio i vídeo. (Foto: UOC)

El LANGblog és un blog d'entrades d'àudio i vídeo. (Foto: UOC)

La UOC busca la universitat catalana 2.0. Ho fa a través de l'Oficina Oberta d'Innovació i amb una filosofia molt clara: "No ho veiem com un element de modernitat -assegura el director d'aquesta oficina, David Maniega- sinó com a eines amb finalitat educativa que permeten un aprenentatge informal". Els llicenciats d'avui ho són també gràcies als blogs, les wikis o el Twitter. I per això la UOC s'ha posat en marxa per incorporar al seu campus virtual uns instruments que s'han demostrat útils per aprendre. Les eines són opcionals, els professors escullen incorporar-les o no i sempre es generalitzen amb garanties: després d'estudis, petits assajos amb alguns alumnes i millores posteriors.

Aquest setembre ha començat una prova pilot amb un Twitter propi que ha desenvolupat la UOC. El Twitter de la UOC s'anomena StatusNet i és una plataforma de microblogging en programari lliure. És el més habitual, incorporar eines de programari lliure que s'adapten en funció de les necessitats. Després, la versió enriquida també està disponible en programari lliure perquè altres docents la puguin aprofitar.
 
Si no existeix, es construeix
 
Si no existeix, però, allò que es necessita, es construeix a mida. És el que ocorre amb l'Annotation Tool, una novetat que la UOC ha estudiat en paral·lel i amb la col·laboració de la Universitat de Harvard. L'Annotation Tool permet fer anotacions pròpies en documents PDF, imatges o pàgines web; a més a més, es poden compartir les anotacions de diferents estudiants i discutir-hi. Amb el nou curs es posarà a prova aquesta eina, que a Harvard han començat a examinar tot just ara. "A Harvard és diferent. Els alumnes saben programar i treballen conjuntament amb la universitat per adoptar l'eina", explica Maniega.

Però els alumnes catalans també tenen un paper molt actiu en el procés d'adopció de novetats. Per Maniega, són els millors "betatesters", és a dir, proven una versió provisional de l'eina que es millora i s'arrodoneix gràcies a les seves opinions com a usuaris. Aquest procés d'avaluació és clau perquè, si una eina no serveix per aprendre, no s'incorpora. I se n'han donat casos. "El 30% del que fem no s'aplica", explica Maniega, que afegeix: "Però si s'apliqués tot el que fem, tampoc estaríem innovant".

L'èxit de la innovació, però, no sempre arriba a la primera i de vegades és obligat reformular i insistir-hi. És el que ha passat amb la primera experiència amb el Facebook. El curs 2008-2009 es va fer un curs pilot sobre viatges a través d'aquesta xarxa social, al qual es van apuntar 148 alumnes. L'experiència per Maniega va ser "profitosa" però admet que "internament va generar molts dubtes". El motiu de la incertesa és que no es trobava el model per extrapolar a altres camps allò que havia funcionat amb turisme. Per això ara han tirat la canya als alumnes i, a través d'un grup en aquesta mateixa xarxa social, els demanen com enfocar el Facebook a la UOC. El grup es diu Estudiants 5.0 per una raó que Maniega matisa: "No és que ens haguem saltat el 3.0 i el 4.0, és que la versió de campus virtual que ara tenim és la cinquena".

"No hi ha por de la tecnologia, sinó del no domini de la tecnologia"

Els dubtes i les reticències, com els generats pel curs al Facebook, acompanyen l'adopció de la tecnologia. "No hi ha por de la tecnologia 'per se' sinó del no domini de la tecnologia", deixa clar el director de l'Oficina Oberta d'Innovació de la UOC. Amb l'objectiu de vèncer-los, s'organitzen cursos de formació i jornades d'intercanvi d'experiències entre els docents. Malgrat això, les eines 2.0 no són majoritàries. Els blogs s'empren en un 50% de les aules de tots els estudis i l'ús de les wikis baixa fins al 20% o el 25%. Hi ha algunes eines, però, que tot i que no tenen un ús generalitzat, són molt freqüents per a determinats estudis. Per exemple, el 90% d'estudis de llengües incorporen el LANGblog, un blog que permet enregistrar i penjar arxius d'àudio i vídeo amb els quals els alumnes practiquen la pronunciació d'una llengua que els professors corregeixen.

Universitats aïllades en un entorn en xarxa


L'adopció de tots aquests recursos i la cerca d'altres que els milloren -com el nou fòrum que es provarà al setembre- confereixen a la UOC un paper de pionera. Però el panorama no és el mateix en totes les universitats catalanes. "La resta d'universitats -valora Maniega- van pujant al carro molt a poc a poc a partir de persones que hi creuen" però lamenta: "Falta molta cultura de xarxa" i "treballar en entorns més oberts i no tan endogàmics". El problema, per Maniega, és de creença, que no hi ha prou fe "en aquesta cultura de xarxa, compartició i no bel·ligerància".

Mentre alguns posen a prova la seva fe i d'altres persisteixen en l'agnosticisme, la UOC va explorant en el terreny de la xarxa i també en el dels telèfons mòbils. Amb el nou semestre, al febrer, posarà a prova l'm-Voice Learning en un màster d'educació. Es farà servir per a una activitat de grup que consistirà a resoldre un problema. El sistema trucarà a tots els membres del grup el dia i l'hora en què ho hagin programat. Els alumnes resoldran el cas en una trucada col·lectiva i, després, el responsable del grup farà una trucada al sistema comunicant el veredicte a una espècie de contestador. El missatge arribarà a la bústia del professor que avaluarà l'activitat i hi deixarà constància en un missatge que es transmetrà als telèfons mòbils de tots els integrants del grup. És la primera activitat a través del telèfon mòbil i, pel director de l'Oficina Oberta d'Innovació de la UOC, l'accent no ha d'estar en la tecnologia sinó en l'ús: "La manera com adoptis i facis servir la tecnologia et farà canviar, o no."