La Unió Europea estudia com endurir els controls a les fronteres per frenar l'arribada de refugiats

Grècia ha rebut bona part dels retrets, acusen el país hel·lè de no fer prou per aturar el flux d'immigrants
La Unió Europea estudia com endurir els controls a les fronteres per frenar l'arribada de refugiats
Brussel·les

La Unió Europea estudia com endurir els controls a les fronteres per frenar l'arribada de refugiats

Grècia ha rebut bona part dels retrets, acusen el país hel·lè de no fer prou per aturar el flux d'immigrants
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La Comissió Europea fa aquest diumenge una reunió extraordinària per adoptar mesures a curt termini davant l'empitjorament de la crisi dels refugiats.

El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ha convocat els líders dels països dels Balcans, i també la cancellera alemanya, Angela Merkel. Alemanya és el país de la UE que més refugiats ha rebut. En total, 13 països participants, 10 de la comunitat econòmica, plantegen l'adopció de mesures immediates per afrontar la crisi humanitària de manera coordinada.

Precisament la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha assenyalat que la cita té com a objectiu "proporcionar ajuda a les persones que passegen per Europa sota condicions a vegades inacceptables, que ordenem més els processos i entenguem que es tracta d'una tasca i d'un repartiment del treball entre tots". També a Grècia i a la ruta dels Balcans, ha dit.

En part, molts dels països reunits a Brussel·les creuen que la culpa és de Grècia, per no vigilar prou la frontera.

Grècia es defensa. Recorda que tenim davant una crisi humanitària, no pas de gestió de fronteres. I ha advertit, com també ho ha fet Merkel, que la solució ha d'implicar també Turquia, que no participa en la trobada.

El canceller federal d'Àustria, Werner Faymann, ha demanat als països europeus treballar conjuntament per protegir les fronteres exteriors de la comunitat. Per això ha dit que era necessari trobar-se sovint per no fracassar en aquest projecte. També ha elogiat la cooperació que hi ha entre Àustria i Alemanya en la crisi dels refugiats.

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que ha recordat que "cap tanca, cap mur evitarà que els refugiats fugin" ha alertat "que passar de manera descoordinada refugiats d'un país a un altre perjudica només els refugiats".

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha sostingut que aquesta minicimera "és una oportunitat important" de tenir els socis de l'Est i dels Balcans al voltant d'una taula perquè necessitem diàleg i negociacions per evitar possibles innecessaris malentesos i tensions en tota la regió".

El primer ministre eslovè, Miro Cerar, que ha vist passar 60.000 emigrants en 10 dies pel seu petit país, ha declarat:

"Si no prenem accions immediates i concretes sobre el terreny ben aviat, penso que la UE, tota sencera, es començarà a enfonsar".

Cerar ha carregat, en especial, contra Croàcia, a qui acusa "d'enviar gent deliberadament a Eslovènia sense avisar".

Johannes Hahn, comissari europeu de Política de Veïnatge, ha expressat la seva preocupació sobre la crisi i el desig que es trobin solucions:

"Tenim en els nostres països veïns almenys 20 milions de refugiats, a causa de l'augment de les accions militars a Síria. La pressió per fugir ha augmentat i això pot tenir un impacte immediat a Europa. Espero que els estats membres i els països dels Balcans Occidentals cooperin estretament i no busquin solucions individuals, ja que no és la forma apropiada d'afrontar aquesta qüestió."

A grans trets, el que es discuteix a la cimera són els filtres que vol posar Europa la ruta pels Balcans. Es vol aconseguir que Turquia freni l'èxode, i que els refugiats que aconsegueixin entrar a territori europeu ho tinguin més difícil per arribar fins al nord.

Entre les propostes que es debaten hi ha el desplegament de 400 policies de fronteres a Eslovènia, on, només dissabte, van arribar 13.000 refugiats procedents de Croàcia. En aquest país han entrat més de 60.000 persones en l'última setmana, després que Hongria tanqués fronteres amb Sèrbia i Croàcia.

La UE també vol implantar més mesures de control a les fronteres i obrir un registre de les persones que arribin des de Turquia.

Una altra de les propostes que hi ha sobre la taula és la d'agilitzar la repatriació per als refugiats afganesos, iraquians o d'altres països asiàtics tan bon punt la seva petició d'asil sigui rebutjada.

També es farà èmfasi en el fet que els refugiats han de ser tractats "amb humanitat" per evitar una tragèdia humanitària a Europa. Es demanarà als líders que es comprometin a facilitar refugi, aliments, medicaments, aigua potable i equips sanitaris, així com a activar el mecanisme europeu de protecció civil allà on detectin una manca d'aquests articles bàsics.

Aquest dissabte, en una reunió prèvia a la cimera, Sèrbia, Bulgària i Romania van avisar que tancaran les seves fronteres als refugiats si Alemanya o els altres països europeus posen impediments per acollir més refugiats, perquè no es volen convertir en un coixí per esmorteir l'impacte de la crisi.

I mentre els països dels Balcans i Europa discuteixen com es vehicula l'arribada de refugiats, la situació dels milers de persones que fan diàriament la ruta fins a l'Europa occidental és més dura. El fred i la pluja estan empitjorant encara més les precàries condicions en què viuen els refugiats en la seva fugida de la guerra.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS