La Unió Europea es planteja reforçar els seus poders per controlar més els estats membres
Segons ha anunciat el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, la Unió Europea es planteja reforçar els seus poders per intervenir directament als pressupostos nacionals dels estats membres i suspendre el dret de vot dels països que no apliquin els ajustos pactats. També consideren la creació d'eurobons per reforçar el govern econòmic de l'eurozona i combatre la crisi del deute.
Van Rompuy ha anunciat que presentarà un primer esborrany amb propostes per reforçar l'eurozona a la cimera de líders europeus que se celebrarà al desembre. L'objectiu és que les mesures, que podrien obligar a una reforma del Tractat de Lisboa, s'aprovin de manera definitiva al març o al juny del 2012.
Alemanya defensa aquesta reforma del tractat per reforçar les sancions als països incomplidors, amb el suport d'altres estats com Holanda. Però la cancellera Angela Merkel ha tornat a repetir el seu rebuig a la creació d'eurobons. Berlín té por que aquest instrument augmenti el seu cost de finançament i redueixi la pressió sobre els països amb problemes per fer reformes.
Les propostes de Van Rompuy, tal com les ha exposat al Parlament Europeu, tenen una triple finalitat: millorar la disciplina fiscal, reforçar la convergència econòmica entre els països de l'eurozona i enfortir la unió econòmica.
Pel que fa a la millora de la disciplina fiscal, "hauríem d'analitzar si cal anar més enllà en termes de l'automaticitat de les sancions previstes sota el procediment per dèficit excessiu. I si hem de crear casos extrems per a més sancions, com podria ser la suspensió dels drets de vot, la suspensió de fons estructurals o d'altres pagaments, o fins i tot atorgar poders a una autoritat central per intervenir en els procediments pressupostaris nacionals", ha dit el president del Consell Europeu.
Segons Van Rompuy, cal enfortir la unió econòmica perquè "els mercats, els inversors, demanen un govern fort a l'eurozona. No és només una qüestió política per als que, com vostès o com jo, compartim la passió per una Europa forta. Ara es tracta d'una qüestió de sentit comú: tenir un govern fort a l'eurozona i també a la Unió Europea".
És en aquest sentit que Van Rompuy estudia si cal una harmonització més gran dels impostos i de les polítiques socials en els països de l'eurozona, així com una "mutualització limitada del deute públic", és a dir, algun tipus d'eurobons. També ha demanat una regulació més estricta del sector financer.
En el mateix debat, el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, ha avisat que "ens enfrontem a una crisi totalment sistèmica" que "pot demanar mesures addicionals i molt importants". Barroso ha anunciat que el proper 23 de novembre presentarà les primeres propostes per reforçar la vigilància sobre els països amb dèficit excessiu i amb opcions per posar en marxa eurobons.
En el cas de països amb dèficit excessiu, la Unió podria examinar l'esborrany dels pressupostos nacionals i fer recomanacions tant abans de l'aprovació com al llarg de l'any.
Tant Barroso com Van Rompuy han demanat que es "desdramatitzi" el debat sobre "una Europa a dues velocitats".
Alemanya defensa aquesta reforma del tractat per reforçar les sancions als països incomplidors, amb el suport d'altres estats com Holanda. Però la cancellera Angela Merkel ha tornat a repetir el seu rebuig a la creació d'eurobons. Berlín té por que aquest instrument augmenti el seu cost de finançament i redueixi la pressió sobre els països amb problemes per fer reformes.
Les propostes de Van Rompuy, tal com les ha exposat al Parlament Europeu, tenen una triple finalitat: millorar la disciplina fiscal, reforçar la convergència econòmica entre els països de l'eurozona i enfortir la unió econòmica.
Pel que fa a la millora de la disciplina fiscal, "hauríem d'analitzar si cal anar més enllà en termes de l'automaticitat de les sancions previstes sota el procediment per dèficit excessiu. I si hem de crear casos extrems per a més sancions, com podria ser la suspensió dels drets de vot, la suspensió de fons estructurals o d'altres pagaments, o fins i tot atorgar poders a una autoritat central per intervenir en els procediments pressupostaris nacionals", ha dit el president del Consell Europeu.
Segons Van Rompuy, cal enfortir la unió econòmica perquè "els mercats, els inversors, demanen un govern fort a l'eurozona. No és només una qüestió política per als que, com vostès o com jo, compartim la passió per una Europa forta. Ara es tracta d'una qüestió de sentit comú: tenir un govern fort a l'eurozona i també a la Unió Europea".
És en aquest sentit que Van Rompuy estudia si cal una harmonització més gran dels impostos i de les polítiques socials en els països de l'eurozona, així com una "mutualització limitada del deute públic", és a dir, algun tipus d'eurobons. També ha demanat una regulació més estricta del sector financer.
En el mateix debat, el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, ha avisat que "ens enfrontem a una crisi totalment sistèmica" que "pot demanar mesures addicionals i molt importants". Barroso ha anunciat que el proper 23 de novembre presentarà les primeres propostes per reforçar la vigilància sobre els països amb dèficit excessiu i amb opcions per posar en marxa eurobons.
En el cas de països amb dèficit excessiu, la Unió podria examinar l'esborrany dels pressupostos nacionals i fer recomanacions tant abans de l'aprovació com al llarg de l'any.
Tant Barroso com Van Rompuy han demanat que es "desdramatitzi" el debat sobre "una Europa a dues velocitats".
