La UGT escull Josep Maria Álvarez nou secretari general en el 42è Congrés Confederal que se celebra a Madrid

Josep Maria Álvarez és el nou secretari general de la UGT. Ha estat escollit amb el 51% dels vots dels 599 delegats acreditats en el 42è Congrés del sindicat.

Els delegats que participen en el 42è Congrés Confederal de la Unió General de Treballadors han votat amb urnes el substitut de Cándido Méndez com a secretari general del sindicat socialista. El recompte de vots ha acabat cap a les 6 del matí després d'unes votacions que s'han allargat durant tota la matinada.

Dels tres candidats, un s'ha retirat i els delegats han escollit entre Miguel Ángel Cilleros, de la UGT de Salamanca, i el català Josep Maria Álvarez.

La victòria del fins ara secretari general de la UGT a Catalunya ha estat més ajustada del que es preveia, sobretot perquè alguns sectors del sindicat havien qüestionat el seu suport al dret a decidir. Ha superat per només 17 vots el seu contrincant, Miguel Ángel Cilleros, que tenia el suport explícit del que ha estat secretari general del sindicat durant 22 anys, Cándido Méndez.

Tot i què Álvarez en principi tenia el suport de les federacions més importants, el fet que hagi defensat el dret a decidir de Catalunya ha creat polèmica al sindicat i al llarg de la tarda de dissabte en els debats molts dels delegats han manifestat les seves preferències per Miguel Ángel Cilleros.

En la victòria de Josep Maria Álvarez ha estat determinant el suport de les federacions de serveis públics i les agrupacions territorials de Catalunya i Andalusia.

Reforma de continuïtat

En el seu discurs, Álvarez aplaudit la feina feta fins ara per la UGT, però ha plantejat la necessitat de reformar el sindicat. Assegura, però, que no planteja una ruptura:

"Reformarem el sindicat amb el que tenim. No hi ha ruptura, hi ha continuïtat."

Álvarez ha receptat més transparència i també noves formes de participació dels afilats, incloent referèndums per consultar algunes decisions.

En el seu primer discurs, Álvarez també ha demanat a les forces d'esquerres que deroguin immediatament la reforma laboral. A més, ha demanat "a la majoria que hi ha el govern espanyol" que "s'oblidin de xompleries i es posin a treballar".

El nou secretari general d'UGT ha denunciat un campanya per criminalitzar els sindicats:

"Hi ha una campanya del capital i els poderosos per criminalitzar el sindicalisme. Saben que per acabar amb els nostres drets primer han d'acabar amb l'instrument que els ha aconseguit: les organitzacions sindicals."

Relació amb Catalunya

Després saber els resultats de la votació, el nou secretari general de la UGT ha assegurat que el discurs contra Catalunya no ha funcionat:

"És que a la UGT la catalanofòbia no funciona, i crec que això és una bona notícia no només per a Catalunya, sinó per a Espanya. Perquè amb menys catalanofòbia entre Catalunya i Espanya les possibilitats d'entesa estaran més a l'abast."

Álvarez no ha fet cap referència al dret a decidir en el seu primer discurs oficial.

Álvarez i la candidatura única

Josep Maria Álvarez ha intentat "fins a l'últim minut" consensuar una candidatura única amb l'altre aspirant, Miguel Ángel Cilleros, però el fet que aquest presentés públicament la seva llista a l'executiva divendres al migdia ha "malmès" l'intent, segons ha informat UGT- FSP.

Per això, i com que era impossible l'acord, l'actual secretari general de Catalunya ha presentat la seva llista a l'executiva paritària, sis dones i sis homes, sense comptar el mateix Álvarez.

La vicepresidència d'aquesta executiva l'ocuparà Cristina Antoñanzas, actual secretària general d'UGT a La Rioja.

Esmenes aprovades

Durant el congrés s'han aprovat una sèrie de mesures com, per exemple, que els membres d'UGT que vulguin optar en el futur a la secretaria general del sindicat ja no necessitaran l'aval del 25% dels delegats assistents al congrés confederal com passa ara, sinó només el 15%.

Així mateix, el congrés ha aprovat altres esmenes referents al pla d'acció del sindicat per als pròxims anys, en què s'insta a la derogació de les reformes laborals i a recuperar els drets perduts dels treballadors.

També es reclama l'eliminació de totes les lleis que atempten contra els drets fonamentals com la "llei Wert", la "llei mordassa" o l'article 315.3 del Codi Penal que castiga amb presó els que coaccionin a fer vaga.

Una altra de les propostes aprovades es refereix a la necessitat de dotar de més transparència l'organització a través d'accions auditades per un mecanisme independent.