La UE posa 2.800 milions d'euros a l'abast dels investigadors per fer un "gir digital" al continent
La Unió Europea sembla més que decidida a afavorir un gir radical per fer progressar l'economia digital, és a dir, per impulsar la digitalització dels diversos sectors que ara mateix són clau. Si més no, hi ha dues dades que cal llegir com un missatge llançat des de l'administració pública a les empreses dels països membres i, també, a les comunitats d'investigadors.
La primera part d'aquest missatge es basa en la contundència i claredat amb què s'ha expressat la comissària europea per a l'Agenda Digital, l'holandesa Neelie Kroes, que és també vicepresidenta de la Comissió: "El futur d'Europa", ha dit, "dependrà de la innovació al voltant de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)". Però la segona part és encara més potent: durant els dos anys vinents, la Comissió posa a l'abast d'empreses i institucions més de 2.800 milions d'euros per a la recerca sobre les TIC, una quantitat enorme que prové en part del setè programa de recerca i desenvolupament i en part d'una disposició especial per a aquesta finalitat.
Milers de professionals
Són molts diners, i tant les empreses com les universitats i altres institucions miren d'anotar la dada, amb un interès evident per aconseguir una part d'aquest finançament. És per això que avui s'han trobat prop de cinc mil professionals d'àrees diverses però amb un objectiu coincident a la conferència "ICT 2010, Digitally Driven", que durant tres dies té lloc a l'edifici Expo de Brussel·les.
En la sessió inaugural, la vicepresidenta Kroes ha sigut tan optimista com realista. Per això no ha tingut por d'assenyalar que "si som tímids o lents tornarem on érem als anys setanta". La posició de tres dècades enrere és clara: Europa representava menys del 10% del sector TIC al món i ara supera el 25%. Encara té per davant els Estats Units i el Japó, però el progrés és indiscutible i la fórmula és clara: conjunció de diner públic i l'esforç de l'empresa privada.
Casos concrets
No és la primera vegada que s'inverteix diner públic en aquesta direcció, tot i que la quantitat que hi ha ara mateix per circular és la més gran que hi ha hagut mai. La prova que el procediment funciona són els projectes que ja hi ha en marxa, produïts amb subvencions anteriors i que es mostren a la zona d'exposició.
Només per oferir una visió global, vet aquí uns quants exemples: un sistema que guia els conductors de moto per ajudar-los a evitar accidents, una tecnologia per tenir un patró del consum energètic a les llars, un procediment per oferir companyia virtual a les persones solitàries, el robot francès Kompaï, especialitzat a atendre les persones grans i amb discapacitats, o el robot italià DustBot, que recull la brossa pels carrers d'una ciutat petita en un projecte pilot. Són només una breu mostra però contenen l'essència dels projectes: diversos països que hi participen, i combinació d'universitats i empreses.
Repte continental
La trobada s'emmarca en la presidència belga de la Unió, una presidència que el primer ministre, Yves Leterme, tenyeix d'aquesta manera amb l'aura de la innovació. En la seva intervenció, Leterme ha reclamat més grans projectes industrials de tecnologia avançada, amb una referència directa als casos Ariane i Airbus, però els milers de delegats que l'escoltaven no pretenen tant aixecar una gran indústria sinó obtenir recursos per als seus projectes, potser menys gegantins però igualment mancats de capacitat pròpia per cobrir els pressupostos.
Europa no pot perdre més temps, aquest era el lema repetit a les diferents sessions. Els objectius que apunten cap al 2020 passen per una revolució digital sense precedents que exigeix la participació de l'empresa i els estaments públics. Moltes vegades els ciutadans es pregunten de què serveixen els impostos, a més de reparar carreteres, construir hospitals o mantenir una burocràcia bastant intricada. Doncs bé, hi ha 2.800 milions d'euros que aniran a parar en els dos anys vinents a centenars de projectes que tenen com a objectiu comú la reconversió digital d'una Unió Europea que contribueixen a sostenir més de 500 milions de ciutadans.
Sembla que ha arribat l'hora en què la política marca el terreny i, com ho ha expressat Kroes, toca pensar i actuar amb ambició o, per citar les seves paraules exactes, "we need to think big and act big". La quantitat de recursos que Europa hi aboca també és "big".
Milers de professionals
Són molts diners, i tant les empreses com les universitats i altres institucions miren d'anotar la dada, amb un interès evident per aconseguir una part d'aquest finançament. És per això que avui s'han trobat prop de cinc mil professionals d'àrees diverses però amb un objectiu coincident a la conferència "ICT 2010, Digitally Driven", que durant tres dies té lloc a l'edifici Expo de Brussel·les.
En la sessió inaugural, la vicepresidenta Kroes ha sigut tan optimista com realista. Per això no ha tingut por d'assenyalar que "si som tímids o lents tornarem on érem als anys setanta". La posició de tres dècades enrere és clara: Europa representava menys del 10% del sector TIC al món i ara supera el 25%. Encara té per davant els Estats Units i el Japó, però el progrés és indiscutible i la fórmula és clara: conjunció de diner públic i l'esforç de l'empresa privada.
Casos concrets
No és la primera vegada que s'inverteix diner públic en aquesta direcció, tot i que la quantitat que hi ha ara mateix per circular és la més gran que hi ha hagut mai. La prova que el procediment funciona són els projectes que ja hi ha en marxa, produïts amb subvencions anteriors i que es mostren a la zona d'exposició.
Només per oferir una visió global, vet aquí uns quants exemples: un sistema que guia els conductors de moto per ajudar-los a evitar accidents, una tecnologia per tenir un patró del consum energètic a les llars, un procediment per oferir companyia virtual a les persones solitàries, el robot francès Kompaï, especialitzat a atendre les persones grans i amb discapacitats, o el robot italià DustBot, que recull la brossa pels carrers d'una ciutat petita en un projecte pilot. Són només una breu mostra però contenen l'essència dels projectes: diversos països que hi participen, i combinació d'universitats i empreses.
Repte continental
La trobada s'emmarca en la presidència belga de la Unió, una presidència que el primer ministre, Yves Leterme, tenyeix d'aquesta manera amb l'aura de la innovació. En la seva intervenció, Leterme ha reclamat més grans projectes industrials de tecnologia avançada, amb una referència directa als casos Ariane i Airbus, però els milers de delegats que l'escoltaven no pretenen tant aixecar una gran indústria sinó obtenir recursos per als seus projectes, potser menys gegantins però igualment mancats de capacitat pròpia per cobrir els pressupostos.
Europa no pot perdre més temps, aquest era el lema repetit a les diferents sessions. Els objectius que apunten cap al 2020 passen per una revolució digital sense precedents que exigeix la participació de l'empresa i els estaments públics. Moltes vegades els ciutadans es pregunten de què serveixen els impostos, a més de reparar carreteres, construir hospitals o mantenir una burocràcia bastant intricada. Doncs bé, hi ha 2.800 milions d'euros que aniran a parar en els dos anys vinents a centenars de projectes que tenen com a objectiu comú la reconversió digital d'una Unió Europea que contribueixen a sostenir més de 500 milions de ciutadans.
Sembla que ha arribat l'hora en què la política marca el terreny i, com ho ha expressat Kroes, toca pensar i actuar amb ambició o, per citar les seves paraules exactes, "we need to think big and act big". La quantitat de recursos que Europa hi aboca també és "big".
