La UE no es posa d'acord sobre la ubicació de la seu del Galileu i manté en suspens Barcelona i les altres candidates fins al 2007
Els ministres de Transport de la Unió Europea no han arribat a cap acord per determinar on s'ubicarà la seu del sistema de localització i de navegació per satèl·lit Galileu, a la qual opta Barcelona. La capital catalana i deu ciutats més se'n disputen l'emplaçament, però la falta de consens, que ha de ser unànime, ha obligat a ajornar la decisió fins la propera presidència de la UE, és a dir, a principis del 2007. Amb tot, Brussel·les creu que no hi haurà retards en el projecte del Galileu, que preveu entrar en servei el 2011. El Galileu serà el primer sistema civil de navegació per satèl·lit del món i serà més precís que el GPS nord-americà.
Els ministres de Transport de la Unió Europea han intentat acordar durant dos dies la seu del nou sistema de radionavegació per satèl·lit Galileu, a la qual opta Barcelona juntament amb deu ciutats més: Atenes (Grècia), Brussel·les (Bèlgica), Cardiff (Regne Unit), Ljubljana (Eslovènia), La Valletta (Malta), Munic (Alemanya), Noordwijk (Països Baixos), Praga (República Txeca), Roma (Itàlia) i Estrasburg (França).
La presidència finlandesa ha elaborat una taula comparativa del que ofereix cada candidatura en què es recull, per exemple, que Barcelona i Atenes estan disposades a oferir gratis l'edifici per albergar Galileu. Tanmateix, no ha volgut presentar una llista curta amb les millors ofertes i ha recalcat que la decisió s'haurà de prendre per consens. Però aquest acord no ha estat possible i, ara, la decisió s'ajorna fins que acabi la presidència de torn de la UE.
El vicepresident de la Comissió i responsable de Transports, Jacques Barrot, ha dit que l'alt nombre de candidats "demostra l'interès dels estats membres pel sistema Galileu" i ha assegurat que no es tracta d'una decisió "urgent". A més, tampoc ha volgut pronunciar-se sobre si hauria de donar-se prioritat a les candidatures dels països de l'ampliació -Praga i La Valletta- com van acordar els caps d'estat i de govern quan es va fer l'últim repartiment d'agències.
Brussel·les creu que no hi haurà retards en el projecte del Galileu, que preveu entrar en servei el 2011. Després que es va llançar el primer dels trenta satèl·lits al desembre del 2005, el segon s'enviarà a l'espai a finals del 2007. Quatre satèl·lits més del Galileu ja estaran en òrbita a finals del 2009, mentre que els primers serveis començaran a comercialitzar-se el 2011. Amb tot, el sistema estarà completament desplegat a principis del 2012. La previsió inicial era signar el contracte amb el consorci industrial concessionari, format per vuit empreses, a finals d'any, però el vicepresident de la Comissió ha assenyalat que tot i que hi hagi un "petit retard" per l'enorme complexitat del contracte, el projecte va "per bon camí".
Galileu, millor que el GPS
L'executiu comunitari ha assegurat que Galileu presentarà dos avantatges respecte al sistema actual, el GPS americà. En primer lloc, com que es tracta d'un projecte civil i no militar com el GPS, tindrà un senyal que serà continu i garantit. A més, oferirà una precisió de posicionament amb un error màxim de dos metres, mentre que la del GPS és de deu metres.
Pel que fa als costos del projecte, fins ara ja s'han gastat 1.500 milions d'euros, a parts iguals entre la UE i l'Agència Espacial Europea, per a la fase de desenvolupament. Per a la fase de desplegament, els 25 han previst 1.000 milions d'euros en el pressupost comunitari pel període 2007-2013, mentre que la iniciativa privada haurà d'aportar els dos terços restants. Fonts diplomàtiques han explicat que les empreses no volen posar-hi tants diners perquè no veuen clars els riscos del projecte i no han participat en la seva fase de desenvolupament. Durant la fase d'explotació, els costos directes seran de 2 milions d'euros a l'any.
Barrot ha recordat que Galileu que és un sistema amb vocació mundial i que un nombre creixent de països participen en el projecte. El 2004 es va signar un acord amb els EUA per garantir la interoperabilitat amb el GPS. També hi ha acords de cooperació amb la Xina, Israel, Ucraïna i Corea del Sud, i s'han firmat acords similars amb l'Índia i el Marroc, A més, se'n preparen d'altres amb Suïssa, el Canadà, Austràlia, l'Aràbia Saudita i el Brasil.
La presidència finlandesa ha elaborat una taula comparativa del que ofereix cada candidatura en què es recull, per exemple, que Barcelona i Atenes estan disposades a oferir gratis l'edifici per albergar Galileu. Tanmateix, no ha volgut presentar una llista curta amb les millors ofertes i ha recalcat que la decisió s'haurà de prendre per consens. Però aquest acord no ha estat possible i, ara, la decisió s'ajorna fins que acabi la presidència de torn de la UE.
El vicepresident de la Comissió i responsable de Transports, Jacques Barrot, ha dit que l'alt nombre de candidats "demostra l'interès dels estats membres pel sistema Galileu" i ha assegurat que no es tracta d'una decisió "urgent". A més, tampoc ha volgut pronunciar-se sobre si hauria de donar-se prioritat a les candidatures dels països de l'ampliació -Praga i La Valletta- com van acordar els caps d'estat i de govern quan es va fer l'últim repartiment d'agències.
Brussel·les creu que no hi haurà retards en el projecte del Galileu, que preveu entrar en servei el 2011. Després que es va llançar el primer dels trenta satèl·lits al desembre del 2005, el segon s'enviarà a l'espai a finals del 2007. Quatre satèl·lits més del Galileu ja estaran en òrbita a finals del 2009, mentre que els primers serveis començaran a comercialitzar-se el 2011. Amb tot, el sistema estarà completament desplegat a principis del 2012. La previsió inicial era signar el contracte amb el consorci industrial concessionari, format per vuit empreses, a finals d'any, però el vicepresident de la Comissió ha assenyalat que tot i que hi hagi un "petit retard" per l'enorme complexitat del contracte, el projecte va "per bon camí".
Galileu, millor que el GPS
L'executiu comunitari ha assegurat que Galileu presentarà dos avantatges respecte al sistema actual, el GPS americà. En primer lloc, com que es tracta d'un projecte civil i no militar com el GPS, tindrà un senyal que serà continu i garantit. A més, oferirà una precisió de posicionament amb un error màxim de dos metres, mentre que la del GPS és de deu metres.
Pel que fa als costos del projecte, fins ara ja s'han gastat 1.500 milions d'euros, a parts iguals entre la UE i l'Agència Espacial Europea, per a la fase de desenvolupament. Per a la fase de desplegament, els 25 han previst 1.000 milions d'euros en el pressupost comunitari pel període 2007-2013, mentre que la iniciativa privada haurà d'aportar els dos terços restants. Fonts diplomàtiques han explicat que les empreses no volen posar-hi tants diners perquè no veuen clars els riscos del projecte i no han participat en la seva fase de desenvolupament. Durant la fase d'explotació, els costos directes seran de 2 milions d'euros a l'any.
Barrot ha recordat que Galileu que és un sistema amb vocació mundial i que un nombre creixent de països participen en el projecte. El 2004 es va signar un acord amb els EUA per garantir la interoperabilitat amb el GPS. També hi ha acords de cooperació amb la Xina, Israel, Ucraïna i Corea del Sud, i s'han firmat acords similars amb l'Índia i el Marroc, A més, se'n preparen d'altres amb Suïssa, el Canadà, Austràlia, l'Aràbia Saudita i el Brasil.
