La UE acorda endurir el Pacte d'Estabilitat amb noves sancions
Els països i institucions de la UE s'han mostrat favorables a la proposta d'Alemanya d'endurir el Pacte d'Estabilitat i augmentar les sancions, tant financeres com no financeres, contra els països que no el respectin. La reunió dels ministres de Finances de la UE, en el grup de treball per estudiar la reforma de les regles de la unió monetària, ha definit quatre prioritats principals i ha acordat accelerar els treballs.
El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ha destacat després d'una reunió de menys de tres hores que hi ha hagut un "sentit d'urgència" en tots els països i institucions de la Unió Europea per "actuar units" i amb rapidesa. Els ministres, juntament amb Van Rompuy; el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, i el comissari europeu d'Economia, Olli Rehn, han adoptat per unanimitat quatre objectius principals:
1. Major disciplina pressupostària. Endurir i fer més efectiu el Pacte d'Estabilitat i Creixement.
2. Cercar mitjans per reduir les excessives diferències de competitivitat entre els estats membres, una cosa "necessària" per aconseguir "un desenvolupament equilibrat", especialment dins de la zona euro, segons ha explicat Van Rompuy.
3. Establir un mecanisme de crisi efectiu, per tal de poder afrontar problemes com els que pateix ara l'eurozona.
4. Reforçar el govern econòmic de la zona euro, especialment en el seu vessant institucional, perquè la UE "actuï més ràpidament i de forma més eficaç i coordinada".
Durant la reunió, s'ha arribat també a "un ampli consens sobre el principi que hi hagi sancions, financeres i no financeres", ha dit Van Rompuy, per als incomplidors. "Tots estan disposats a avançar cap a un Pacte d'Estabilitat i Creixement fort, que hem d'aplicar, i si calen noves sancions, hi haurà noves sancions a més de les que es preveuen ara", ha afirmat el president del Consell Europeu.
L'actual Pacte d'Estabilitat ja preveu l'aplicació de sancions per als països que superin el límit de dèficit públic, però de moment no s'han portat a la pràctica. El moment en què es va ser més a prop d'imposar multes va ser el 2003, però Alemanya i França, que eren els països incomplidors, van paralitzar el procés i van forçar una reforma del pacte per flexibilitzar-lo.
Les noves sancions proposades
L'enduriment del pacte és una iniciativa d'Alemanya, que ha demanat que es castigui els incomplidors amb la congelació de les ajudes europees i, en els casos més greus, amb la suspensió durant un any del dret de vot en els consells de ministres de la UE. És la contrapartida que ha exigit Berlín per aprovar el rescat de Grècia i el fons de 750.000 milions d'euros per frenar el contagi de la crisi grega a Espanya i Portugal. La Comissió Europea també aposta per suspendre les subvencions comunitàries als incomplidors.
Alguna d'aquestes mesures podria requerir la modificació dels tractats de la UE, i alguns països comunitaris han mostrat la seva disposició a fer-ho. "No s'exclou res, el més important és (complir) els objectius", ha deixat clar Van Rompuy. Això no obstant, el responsable europeu ha insistit que es treballarà "com més millor" amb els tractats actuals, per tal de fer el treball "més fàcil i ràpid", ja que modificar els tractats "requereix molt de temps".
El grup de treball es reunirà dues vegades més en les pròximes setmanes i presentarà un informe preliminar a la cimera de caps d'Estat i govern de la UE del 17 i 18 de juny. A més, la presentació de l'informe final s'ha avançat, de la cimera de desembre pròxim a la d'octubre.
1. Major disciplina pressupostària. Endurir i fer més efectiu el Pacte d'Estabilitat i Creixement.
2. Cercar mitjans per reduir les excessives diferències de competitivitat entre els estats membres, una cosa "necessària" per aconseguir "un desenvolupament equilibrat", especialment dins de la zona euro, segons ha explicat Van Rompuy.
3. Establir un mecanisme de crisi efectiu, per tal de poder afrontar problemes com els que pateix ara l'eurozona.
4. Reforçar el govern econòmic de la zona euro, especialment en el seu vessant institucional, perquè la UE "actuï més ràpidament i de forma més eficaç i coordinada".
Durant la reunió, s'ha arribat també a "un ampli consens sobre el principi que hi hagi sancions, financeres i no financeres", ha dit Van Rompuy, per als incomplidors. "Tots estan disposats a avançar cap a un Pacte d'Estabilitat i Creixement fort, que hem d'aplicar, i si calen noves sancions, hi haurà noves sancions a més de les que es preveuen ara", ha afirmat el president del Consell Europeu.
L'actual Pacte d'Estabilitat ja preveu l'aplicació de sancions per als països que superin el límit de dèficit públic, però de moment no s'han portat a la pràctica. El moment en què es va ser més a prop d'imposar multes va ser el 2003, però Alemanya i França, que eren els països incomplidors, van paralitzar el procés i van forçar una reforma del pacte per flexibilitzar-lo.
Les noves sancions proposades
L'enduriment del pacte és una iniciativa d'Alemanya, que ha demanat que es castigui els incomplidors amb la congelació de les ajudes europees i, en els casos més greus, amb la suspensió durant un any del dret de vot en els consells de ministres de la UE. És la contrapartida que ha exigit Berlín per aprovar el rescat de Grècia i el fons de 750.000 milions d'euros per frenar el contagi de la crisi grega a Espanya i Portugal. La Comissió Europea també aposta per suspendre les subvencions comunitàries als incomplidors.
Alguna d'aquestes mesures podria requerir la modificació dels tractats de la UE, i alguns països comunitaris han mostrat la seva disposició a fer-ho. "No s'exclou res, el més important és (complir) els objectius", ha deixat clar Van Rompuy. Això no obstant, el responsable europeu ha insistit que es treballarà "com més millor" amb els tractats actuals, per tal de fer el treball "més fàcil i ràpid", ja que modificar els tractats "requereix molt de temps".
El grup de treball es reunirà dues vegades més en les pròximes setmanes i presentarà un informe preliminar a la cimera de caps d'Estat i govern de la UE del 17 i 18 de juny. A més, la presentació de l'informe final s'ha avançat, de la cimera de desembre pròxim a la d'octubre.
