La UAB recorda les guerres "invisibles" al Congo, Libèria, Nepal i Filipines

L'ECP ha seleccionat els cinc conflictes armats "que han romàs més invisibles davant l'opinió pública" per denunciar la "necessitat que les institucions polítiques, ONG i mitjans de comunicació facin visibles, difonguin i es comprometin amb la resolució i transformació d'aquestes situacions". Segons l'ECP, una de les guerres oblidades se situa a la República Democràtica del Congo, "on malgrat els acords de pau firmats els últims anys i el procés de transició iniciat el 2003, continuen els greus enfrontaments a l'est del país i la tensió amb Ruanda". Una altra guerra invisible es produeix al nord d'Uganda, on "els dos últims anys s'ha triplicat la població, que s'ha vist obligada a desplaçar-se de manera forçada (especialment dones i menors) com a conseqüència del conflicte armat". La situació de violència que es viu a Costa d'Ivori i Libèria, sumada a la inestabilitat a Guinea i al fràgil procés de rehabilitació postbèl·lica de Sierra Leone "podria abocar la regió d'Àfrica Occidental a una crisi regional de grans dimensions", segons l'ECP, que estableix el tercer conflicte en aquesta regió. Al Nepal, "la ruptura del procés de pau entre Govern i maoistes l'agost de 2003 ha donat lloc a una escalada de la violència i de violacions dels drets humans sense precedents", segons l'ECP. El cinquè conflicte oblidat es produeix a les Filipines, que és l'únic país del món que en aquests moments alberga tres conflictes armats que enfronten el govern amb els grups armats d'oposició NPA, MILF i Abu Sayyaf. El Sudan, Burundi, l'Índia, el Pakistan i Timor, l'altra cara de la moneda L'ECP assenyala, això no obstant, que allí també han tingut lloc diversos processos de construcció de pau "que suposen un contrapunt positiu i esperançador a les situacions de conflictivitat armada". "La firma de l'acord de pau entre el Govern de Sudan i l'SPLA podria suposar el final a un conflicte que ha durat 22 anys i ha causat dos milions de morts, i Somàlia viu un procés de pau des de l'any 2002 que ha culminat amb la creació d'un govern de transició a finals de l'any 2004 que podria posar punt final a un conflicte armat iniciat el 1988", apunta l'ECP. La Unitat d'Alerta de l'ECP també ressalta que "el procés de transició que agrupa els principals actors armats de Burundi podria desembocar en la celebració d'eleccions democràtiques l'any 2005" i que "l'Índia i el Pakistan estan immersos en procés de negociacions de pau que podrien portar a una solució definitiva per al contenciós pel Caixmir que enfronta les dues potències nuclears des de la seva creació". Un altre cas és el de Timor-Leste, que ha liderat de manera autònoma el seu propi procés de rehabilitació postbèl·lica tot i ser el país més pobre de l'Asia.